Mor la cantant i actriu Jane Birkin

BarcelonaL'actriu i cantant Jane Birkin ha estat trobada morta al seu domicili de París aquest diumenge al matí. Tenia 76 anys. Feia pocs mesos, la cantant, que el 2021 va patir un accident vascular, havia anunciat que anul·lava els seus últims concerts: "Continuo sent molt optimista, com sempre. Dit això, soc conscient que necessito alguns dies per ser capaç de tornar a escena, amb tots vosaltres..."

Birkin, nascuda a Londres, es va instal·lar a París a finals dels anys 60, on va conèixer Serge Gainsbourg. Van convertir-se en una parella cèlebre. El duet va interpretar, el 1969, la cançó Je t'aime... moi non plus, que va obtenir un èxit internacional i que molts anys després continua sent una cançó icònica. Els gemecs que van provocar la condemna irada del Vaticà i van quedar per a la posteritat són de Birkin.

La seva relació va ser definida, potser precipitadament, com una reinvenció del mite de la bella i la bèstia. Perquè haurem de concloure que ell era un lleig profundament seductor i ella era molt, molt prima: dents prominents, cabellera negra amb serrell i una certa androgínia que s'apartava de qualsevol cànon de bellesa. Però tots dos, i encara més com a parella, desprenien un atractiu i un magnetisme indiscutibles.

La seva carrera musical va ser fructífera: des de Jane Birkin i Serge Gainsbourg (1969) fins a l'últim i inoblidable Amours des feintes (1990). Amb cançons tan memorables com l'alegre La gadoue, la melancòlica Jane B o la simpàtica Di doo dah.

L'any passat Birkin va venir a Barcelona per participar en el Festival Grec. Dalt l'escenari va demostrar que continuava tenint una força escènica brutal. Birkin presentava Arabesque (integrat per versions del cançoner de Gainsbourg). La cantant i actriu havia portat aquest àlbum als escenaris, per primera vegada, el 1999, i entrellaçava les cançons de la seva exparella amb música oriental. Ho feia amb la complicitat del violinista algerià Djamel Benyelles . Amb aquest treball, Birkin reivindicava la barreja de cultures.

La cantant i actriu també va ser a Barcelona el 2018. Al Primavera Sound va retre un altre homenatge a Serge Gainsbourg, aquesta vegada va cantar acompanyada de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) dirigida per James Ross i amb el responsable dels arranjaments del disc Birkin/Gainsbourg: Le symphonique (2017), Nobuyuki Nakajima, al piano. Quan va llançar aquest disc, el 2017, declarava al diari francès Le Monde: "És un gran privilegi que un dels més grans cantautors francesos m'escrigués cançons d'ençà que vaig tenir 20 anys fins que en vaig fer 45. Què puc fer per ell, ara que és massa tard? Almenys el puc portar a tot arreu. Dir les seves paraules"

L'etern homenatge a Gainsbourg

El 1994 va escriure que no tornaria a cantar. I, llavors, qui cantaria Gainsbourg, que havia mort el 1991? Birkin es considerava l'ànima bessona del músic francès, i sempre va portar el seu llegat dalt dels escenaris. Aquest compromís amb Gainsbourg va durar sempre. Al principi, va voler interpretar les seves cançons amb una orquestra simfònica. Més tard, es va atrevir a fer les seves pròpies versions: Versions Jane (1996), on interpretava cançons que Gainsbourg havia escrit per a altres, orquestrades per músics tan diferents com Les Négresses Vertes, Jean-Claude Vannier, Eddy Louiss, Doudou N'diaye Rose, Catherine Michel i Joachim Kühn. Més tard, va fer un pas més i va fer cançons que no havia escrit la seva antiga parella: A la légère (1999), Rendez-vous ( 2004), Fictions (2006), Enfants d'hiver (2008) i Oh! Pardon tu dormais (2020).

Birkin va participar en desenes de pel·lícules. El 2016 va protagonitzar La femme et le TGV, candidata a l'Oscar al millor curtmetratge de l'any. El 1969 va protagonitzar amb Romy Schneider i Alain Delon La piscine , de Jacques Deray. El 1973 s'enamorava de Brigitte Bardot al film de Roger Vadim Don Juan, ou si Don Juan était une femme. El 1975 va protagonitzar el primer film de Gainsbourg com a director, Je t'aime moi non plus.

 La seva carrera cinematogràfica no va acabar aquí. El 1981 va estrenar La filla pròdiga de Jacques Doillon: "Doillon va ser el primer director a qui no li interessava veure'm despullada. Em va dir que em volia tapada fins a dalt, que volia saber què passava pel meu cap", va dir Birkin quan es va estrenar el film. Més tard, va treballar amb Jacques Rivette, James Ivory, Alain Resnais i Jean-Luc Godard. Amb Agnès Varda va filmar Jane B. par Agnès V, i el 2007 va dirigir el seu primer film: Boxes.

La cantant i actriu va ser també una activista que mai va deixar de donar suport a les causes que considerava justes: des de fer costat a la Premi Nobel Aung San Suu Kyi fins a col·laborar amb Christiane Taubira, la ministra de Justícia francesa del 2010 al 2016, que va defensar el casament entre persones del mateix sexe i a qui l'oposició va atacar amb força violència; des de l'extrema dreta l'enviaven a l'Àfrica a "menjar plàtans". Birkin mai va perdre l'esperit reivindicatiu ni les ganes de crear. El 2021, quan tenia 74 anys, va publicar un vídeo amb Etienne Daho de la cançó Oh! Pardon tu dormais, que parla de problemes maritals, i en què els dos músics apareixen al llit.

"L'Etienne m'ha ajudat a treure'm de sobre un fet trist antic i m'ha salvat de la melancolia i la inèrcia. Ens ho hem donat tot l'un a l'altre, i em meravella com hem treballat junts", explicava.