Mor Charlie Watts, el Rolling Stone discret

Ha mort Charlie Watts, bateria dels Rolling Stones. No han transcendit les causes de la defunció del músic anglès, que havia fet 80 anys el mes de juny passat, tot i que feia setmanes que s'especulava amb un possible empitjorament de la seva salut. Watts, que el 2004 va superar un càncer de gola, va posar en alerta els seus seguidors quan va saber-se que no formaria part de la formació de Ses Satàniques Majestats en la nova gira pels Estats Units. La seva baixa va ser tota una sorpresa, ja que tot i la seva avançada edat –era el membre més gran de la banda– no havia faltat a cap cita en directe dels Rolling Stones des que va entrar a formar-ne part, el 1963. Encara que no hagués de participar en els concerts, res feia pensar que pocs dies després es coneixeria la seva mort, perquè Watts havia anunciat en un comunicat la seva intenció de posar-se "en forma ben aviat".

Fill d'un camioner i una operària, Watts va créixer en una casa prefabricada de Wembley, al nord-oest de Londres. Va descobrir la música sent un marrec de deu anys, quan va aficionar-se de manera compulsiva al jazz. Seria una militància que mantindria fins a l'últim dia, sent considerat el jazzman d'un grup, els Stones, alimentat principalment de rhythm'n'blues. Bateria autodidacta, va enamorar-se de l'instrument escoltant discos de John Coltrane i Gerry Mulligan, i va començar a tocar sent un adolescent amb el seu veí, Dave Green, amb qui formaria els seus primers grups. Tot i ser poc amant d'anar a escola, va estudiar en una escola d'art, i abans de dedicar-se plenament a la música va fer de dissenyador gràfic a Dinamarca i va treballar en una agència de publicitat. El 1962 no era conscient del tomb que faria la seva vida quan va conèixer Brian Jones, Mick Jagger i Keith Richards en un club de Londres. Un any després van demanar-li que entrés al seu grup perquè buscaven nou bateria. Tots quatre, amb Bill Wyman i Ian Stewart, recorrerien el camí a l'eternitat dels Rolling Stones.

Sobri i allunyat d'escàndols

Fora dels focus que apuntaven constantment el trio que formaven Jagger, Richards i Jones com a torrents creatius de la banda, Charlie Watts va ser un bateria sobri, que no feia grans escarafalls i que va incorporar la tècnica del jazz a una formació rock'n'roll. La seva tècnica era senzilla però profundament eficaç, aportant grans dosis de groove que aconseguia amb un set de bateria molt auster. "Porta la bateria més petita de totes les estrelles del rock", deia d'ell Ronnie Wood, company dels Stones com a guitarrista a partir de l'any 1975, completant la formació més longeva del grup.

Tot i que durant molts anys va mantenir-se fora dels escàndols habituals dels seus socis, Watts també va patir els escarafalls de l'hedonista i complexa vida d'estrella del rock. Encara que fos l'habitual imatge tranquil·la i familiar del grup –sempre fidel a la seva esposa, Shirley Ann Shepherd, casats des del 1964–, als anys vuitanta va patir greus problemes d'addicció a l'alcohol, les amfetamines i l'heroïna. Aquesta malaltia, que el músic va atribuir a "una crisi de la mitjana edat", va reforçar encara més el seu camí fora de l'escenari: no volia assemblar-se en res a la dels altres companys de banda, sempre oscil·lants pels marges més salvatges de rock. De la curta però intensa etapa d'excessos en quedaria la popular anècdota de la vegada que Watts va etzibar-li un cop de puny a Mick Jagger després que aquest el menysprees en un hotel a Amsterdam l'any 1984. "Si no hagués estat begut, mai hauria passat", reconeixeria anys després el bateria.

El futur dels Stones

Charlie Watts ha estat present en totes les visites que els britànics han fet a Catalunya, vuit entre el 1976, quan van debutar a la Monumental, i la seva estada més recent, fa quatre anys a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Si mai n'hi ha una de pròxima, ell ja no hi serà. Marxa l'home refinat, reservat i fins a cert punt hieràtic de Ses Satàniques Majestats. La mort de Watts, la tercera que han patit els Rolling Stones en pràcticament sis dècades de trajectòria, deixa un buit impossible d'omplir i posa en dubte la gira nord-americana de la banda, que comença el pròxim 26 de setembre a Saint Louis. Coneixent la trajectòria de Jagger i Richards, el més esperable és que tot continuï com fins ara. Això sí, a partir d'avui, quan mirin enrere hi faltarà la part que més ha connectat els Stones amb la normalitat, l'amant incorruptible del jazz que ha marcat el ritme d'una de les bandes més importants de la història de la música popular.