Mor Michel Legrand, el compositor que va revolucionar el cinema

París"Des que era un nen, la meva ambició ha sigut viure completament envoltat de música. El meu somni és no perdre'm res. Per això mai m'he limitat a una sola disciplina musical. M'apassiona tocar, dirigir, cantar i escriure en tots els estils", afirmava el compositor francès Michel Legrand, creador dels clàssics de 'Les parapluis de Cherbourg' [Els paraigües de Cherbourg] i 'Les demoiselles de Rochefort' [Les senyoretes de Rochefort], que va morir ahir a la nit als 86 anys d'edat. Amb una carrera de més de mig segle, les seves composicions van rebre desenes de distincions, entre d'altres, tres premis Oscar.

A Legrand se’l coneix sobretot com a compositor de bandes sonores; va firmar més de 200 pel·lícules però va tocar moltes més tecles. Gran talent del jazz, va gravar amb Miles Davis, Bill Evans i Aretha Franklin. Amb Boris Vian va escriure els primers temes de rock'n'roll francès i les seves composicions han sigut cantades per artistes com Frank Sinatra, Ray Charles, Tony Bennett, Liza Minnelli i Barbra Streissand.

Explicar el drama des de la música

El gran talent de Legrand, com destaca Conrado Xalabarder, especialista en música de cine i creador de MundoBSO, va ser explicar el drama des de la música: "El qualifico de cineasta, perquè la seva música era molt explicativa, tenia la gran capacitat de fer música no només bonica sinó amb molt de significat". Legrand era un home molt curiós al qual l'avorria la rutina, sempre va defensar que a ell li agradava anar més enllà, investigar: "Va crear una manera de fer cine única", destaca Xalabarder.

Cantant i pianista, Legrand, nascut a París el 24 de febrer del 1932, va treballar per a grans noms de la cinematografia internacional, des d'Orson Welles fins a Jean-Luc Godard. La cançó 'The windmills of your mind', que va formar part de la banda sonora d''El secret de Thomas Crown', li va valer la seva primera estàtua de Hollywood, el 1969. Després en va obtenir dues més, per la banda sonora d''Estiu del 42', de Robert Mulligan (1971), i per 'Yentl' (1984), de Barbra Streisand. El compositor va estar nominat, a més, 27 vegades als premis Grammy, dels quals en va aconseguir cinc.

'Els paraigües de Cherbourg', un film mític

Legrand era fill del músic Raymond Legrand i nebot d'un altre músic, Jacques Hélian. Als deu anys va entrar al Conservatori de París i, quan en va sortir, va treballar amb l'intèrpret francès Maurice Chevalier, amb qui va actuar a Europa i als Estats Units, on el seu LP instrumental 'I love Paris' va arribar a encapçalar les llistes d'èxit el 1954. Tenia només 22 anys. Un any després va escriure la música de 'Les amants du Tage' i va començar a col·laborar amb grans cineastes com Jean-Luc Godard, Agnès Varda, François Reichenbach i, sobretot, Jacques Demy. No va ser fàcil convèncer els productors perquè tiressin endavant 'Els paraigües de Cherbourg': "Sou bons nois, però ¿com podeu pensar que el públic es passarà una hora i mitja a les fosques escolant cantar banalitats?" Va ser un projecte, recordava el músic, que es va fer contra l'opinió de tothom. No obstant això, el film que explica la història d'amor entre una noia i el treballador d'una gasolinera, amb Cahterine Denueve i Nino Castelnuovo, va tenir un gran èxit. "És una pel·lícula única i existeix gràcies a la música. Han passat 54 anys però continua sent actual, perquè no coneix fronteres ni físiques ni temporals", diu Xalabarder.

El 1964, el músic va decidir començar a interpretar les seves pròpies cançons perquè volia actuar de cara al públic i superar la seva timidesa. Per superar la por a volar, es va treure la llicència de pilot. Entre els seus últims treballs hi ha la partitura de 'Al otro lado del viento' (2018), la recuperació d'una pel·lícula inacabada de Welles. Era una home extremadament versàtil. Seva també és la música de la famosa sèrie d'animació 'Érase una vez el hombre'. El 2016, el compositor va actuar al Palau de la Música dins del Festival de Jazz de Barcelona.