Mor Joan Molas, el mànager de la Nova Cançó

BarcelonaJoan Molas, un dels mànagers fonamentals per al desenvolupament de la Nova Cançó, ha mort aquest dijous, segons han confirmat a l'ARA fonts properes a la família. Nascut a Reus el 1943, Molas va formar tàndem amb Núria Batalla, i plegats van bastir una estructura professional per representar artistes com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Raimon, Ovidi Montllor, Quico Pi de la Serra, Joan Isaac, Marina Rossell, la Companyia Elèctrica Dharma, Miquel Cors i Ramon Muntaner. “En aquella època, els artistes actuaven de tant en tant. El que calia era una empresa que es dediqués a muntar concerts, i nosaltres ens hi vam posar”, explicava Joan Molas a l'ARA el 2016 pocs dies abans de rebre el premi ARC a la trajectòria que reconeixia la feina feta per ell i per Batalla des del 1967.

Des de finals dels seixanta i fins al 1990, van participar en l'organització de més de 6.000 concerts, alguns de ben llegendaris, com els de diversos cantautors a l'Olympia de París i el de Lluís Llach al Camp Nou. “Ens ho vam haver d’inventar tot. En aquest país hi havia una infraestructura no utilitzada de teatres municipals, casinos i ateneus, però no hi havia cap circuit ni organitzadors de concerts. Nosaltres anàvem als llocs i demanàvem si podíem organitzar-hi un concert”, recordava Molas, una persona clau en la normalització de la cançó, la llengua i la cultura catalanes. Tant ell com Batalla eren joves amb ganes de fer coses, i en van mantenir l'actitud fins que van decidir plegar el 1990. Un any més tard l'amistat amb Eliseu Climent els va dur a ocupar-se de la part comercial d’El Temps, durant sis anys. “I després ens vam retirar”, va explicar Molas.

Joan Molas només tenia 22 anys quan va començar a treballar a la discogràfica Concèntric d’Ermengol Passola, portant “l’administració i les qüestions comercials”. Hi va coincidir amb Batalla, i el 1967 van decidir treballar pel seu compte per organitzar un concert al Palau de la Música amb Rafael Subirachs, Maria del Mar Bonet i Lluís Llach. “Jo pensava que a Concèntric s’equivocaven. Només feien discos i deixaven que els artistes s’espavilessin. Nosaltres, en canvi, pensàvem que calia muntar concerts i que els discos no eren tan importants i que qualsevol discogràfica multinacional podia ser bona”, va dir Molas. El repartiment dels guanys amb els representats, un cop descomptats els impostos i les despeses, era el següent: un 75% per als artistes i un 25% per als mànagers.

La relació amb Lluís Llach va ser especialment estreta, tant a casa com a Europa, i el tàndem Batalla & Molas va funcionar a ple rendiment en uns anys marcats pel pèndol de la repressió dictatorial i l'embranzida de l'activisme cultural. Però a partir del 1977 la cosa va canviar. Com recordava Molas, "els partits polítics van agafar molta importància i molts dels que havien organitzat concerts amb nosaltres de sobte eren regidors de Cultura". A més a més, va començar la febre dels concerts gratuïts, i amb els anys vuitanta arriben els caixets fixos. El model estava canviant, i la Nova Cançó va topar amb una altra disputa política. “Els governs de Jordi Pujol van ser bastant nefastos, perquè el que ell no controlava no li interessava, i a la cançó tots eren esquerranosos. I per als socialistes, tot el que sonava català era espardenyeta, era Pujol”, va explicar Molas sobre "la pinça sociovergent". I la premsa, que "el 1977-78 havia sigut molt oberta, prodemocràtica i antifranquista, als 80 es va convertir en molt partidista". Tanmateix, Batalla & Molas van continuar fent molt bona feina i organitzant concerts memorables com els de Maria del Mar Bonet a la plaça del Rei de Barcelona.