Mor Jürgen Müller, un dels fundadors de La Fura dels Baus
L'actor i director patia una malaltia hereditària des de feia deu anys
Jürgen Müller (Weiterdingen, 1955), cofundador i un dels sis directors artístics de La Fura dels Baus, va morir ahir divendres a causa d'una malaltia hereditària que va patir durant els últims 10 anys. Müller va ser l'actor que més representacions personals va dur a terme, segons explica avui en un comunicat la companyia de teatre: "Va ser l’actor que millor va dominar el cos físic, la dansa butoh i la seva interpretació de teatre de la crueltat (ideat per Antonin Artaud), que La Fura tant ha fet girar i interpretat arreu del món".
Müller va arribar a Barcelona per estudiar mim i dansa contemporània als anys 70 i va participar en la creació i interpretació dels primers espectacles de la companyia que fa poc va celebrar els 40 anys de trajectòria. Müller va dirigir propostes tan diverses com macroespectacles o teatre digital, a més d’haver exercit freqüentment com a docent en diferents tallers fureros.
"La Fura dels Baus, juntament amb tot el seu equip de col·laboradors, vol mostrar el seu condol per la seva trista pèrdua. Descansi en pau, furero. Visca Jürgen Müller!", ha publicat la companyia de teatre.
La potència comunicativa del cos
La màxima d’experimentar i d’arriscar és, en termes de forma, el fil conductor que relliga tota la trajectòria de La Fura. El teatre és també una catarsi i sovint els actors exploraven els límits o la resistència del seu propi cos. Müller podia passar-se hores penjat cap per avall amb l'objectiu d'explorar aquesta resistència. Com els altres membres de la companyia, l'actor, que coneixia pels seus estudis de dansa el treball de Hijikata i Kazuo Ono, creia que la paraula no era necessària perquè el físic tenia prou potència comunicativa. Sempre va defensar l'ADN de La Fura dels Baus, una companyia que va néixer en plena Transició i amb un manifest força explícit i subversiu: El Manifest Canalla. El 1983 va estrenar al pas ferroviari de Sitges, Accions, un espectacle que els va donar a conèixer arreu. Vestits com si fossin executius, els actors es van dedicar a destrossar un cotxe a cops de martell i de destral. El públic no estava habituat a aquest tipus de teatre tan físic i de carrer. Pràcticament podien notar com respiraven i suaven els actors. Hi havia una altra cosa excepcional, no era ficció: la destrucció era real. "El nostre gest és autèntic, es pot dir que és naturalista. Si agafàvem un martell per destrossar alguna cosa, l'agafàvem com una maniobra, de la manera que ens fos més pràctica i eficient, ja que no simulàvem destrossar: nosaltres destrossàvem la veritat", deia Müller.
La Fura dels Baus va néixer el 1979 a Moià (Moianès). El nucli fundador estava format per, entre d’altres, Carlus Padrissa, Marcel·lí Antúnez i Pere Tantinyà, però ben aviat, després de la seva arribada a Barcelona, va créixer i va anar incorporant nous membres, com ara Pep Gatell, Jürgen Müller, Àlex Ollé, Miki Espuma (Miquel Badosa), Jordi Arús i Hansel Cereza.