Mor l'actriu i model Teresa Gimpera, la musa de la modernitat catalana

BarcelonaTeresa Gimpera i Flaquer (Igualada, 1936), ha mort aquest dimarts a la seva estimada Barcelona, una de les ciutats que va fecundar amb el seu art, la seva energia envejable, les seves ganes de menjar-se el món al llarg d’una vida llarga, plena i també dura. I tot, com a ella li agradava dir, sempre per casualitat, sense voler-ho ni proposar-s’ho, acceptant els reptes que se li posaven per davant i cruspint-se’ls sense pensar-s’ho dues vegades. Va ser model publicitària, maniquí de moda, actriu, restauradora i empresària. També va saber ser una gran comunicadora i posseïa el do de la versatilitat, a més de la bellesa i la fotogènia: “Això li dec a la genètica, no puc atribuir-me cap mèrit”.

Es va casar molt jove i va tenir tres fills. Aviat va veure clar que no volia resignar-se a la vida que s’esperava d’ella –a casa i cuidant la canalla- i, per casualitat, quan havia anat a buscar el seu marit a l’editorial Seixa Barral, li van proposar participar en un anunci. Va acceptar i ja no va parar mai més. Dotzenes d’anuncis, gairebé un monopoli que la van portar a ser coneguda popularment com “la noia de la tele”. Va debutar al cinema el 1965 amb Fata Morgana, després que Vicente Aranda la perseguís durant mesos per a interpretar aquesta distòpia apocalíptica, film emblema de l’Escola de Barcelona. I ja mai més va parar. Dotzenes d’anuncis, campanyes publicitàries i pel·lícules rodades a tot el món. La seva llarga i intensa carrera cinematogràfica inclou el seu mític càsting a Hollywood per a interpretar la Juanita de Córdoba del Topaz, de Hitchcock. Una experiència irrepetible que finalment no va reeixir –el paper va recaure en l’actriu alemanya Karin Dor– però que ella recordava amb molt d’afecte.

Es va casar molt jove i va tenir tres fills. Aviat va veure clar que no volia resignar-se a la vida que s’esperava d’ella –a casa i cuidant la canalla– i, per casualitat, quan havia anat a buscar el seu marit a l’editorial Seix Barral, li van proposar participar en un anunci. Va acceptar i ja no va parar mai més. Dotzenes d’anuncis, gairebé un monopoli que la va portar a ser coneguda popularment com “la noia de la tele”. Va debutar al cinema el 1965 amb Fata Morgana, després que Vicente Aranda la perseguís durant mesos per interpretar aquesta distòpia apocalíptica, film emblema de l’Escola de Barcelona. La seva llarga i intensa carrera cinematogràfica inclou un mític càsting a Hollywood per interpretar la Juanita de Córdoba de Topaz, de Hitchcock. Una experiència irrepetible que finalment no va reeixir –el paper va recaure en l’actriu alemanya Karin Dor– però que ella recordava amb molt d’afecte.

El somriure de la Gauche Divine

Serà sempre recordada també com una de les muses de l’anomenada Gauche Divine. Fundadora, amb Oriol Regàs i Xavier Miserachs, de la sala de festes Bocaccio del carrer de Muntaner, va mantenir una llarga i fecunda relació d’amistat, confiança i professionalitat amb tots els fotògrafs d’aquella generació. Amb Miserachs, esclar, però també amb Oriol Maspons, Leopoldo Pomés i la seva estimada amiga Colita.

[Estem treballant per ampliar aquesta informació]