Mor l'escriptora Maria Antònia Oliver

PalmaL'autora de Cròniques d'un mig estiu, Amor de cans i Joana E., entre altres títols, ha mort aquest dijous, 10 de febrer. Maria Antònia Oliver havia estat ingressada durant unes setmanes a causa del covid. Tot i haver tornat a casa havent superat el virus, l'escriptora ha mort aquest dematí a causa del seu dèbil estat de salut. “Desig viure bé fins que Déu vulgui, i ben envoltada”, va dir l'autora el passat mes de desembre en una conversa amb l'ARA Balears, abans de rebre el càlid homenatge que li varen fer familiars i amics amb motiu del seu 75è aniversari. Oliver ho estava, ben envoltada.

La literatura catalana perd una escriptora cabdal. Va rebre el Premi Ramon Llull del Govern balear l’any 2003, la Creu de Sant Jordi el 2007 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2016, entre altres guardons i distincions. El seu llegat literari inclou novel·les, narrativa breu, traduccions i teatre. Fou, sempre, una escriptora compromesa. De més jove va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs, que apostà per la literatura de gènere en català. Va ser la creadora de la primera detectiu en llengua catalana, na Lònia Guiu. "No va ser una cosa que m’hagués proposat, simplement ho vaig fer”, va explicar l'autora, que reivindicava sempre la complexitat dels seus personatges femenins.

L'homenatge del 75è aniversari fou un dels darrers actes públics en què va participar l'escriptora. El mes de novembre, a més, va participar en el cicle de la Fundació Mallorca Literària a la Casa Llorenç Villalonga (Binissalem) centrat en la literatura dels anys 70, una època cabdal de la literatura feta a l'illa. Aquell dia coincidiren tres autors: Guillem Frontera, Biel Mesquida i Maria Antònia Oliver.

Aquesta pèrdua ha provocat multitud de reaccions a la xarxa, així com publicacions de comiat i agraïment per a una escriptora clau per a la història de la literatura en català.

El compromís amb la llengua i amb les dones

Com bona part dels seus companys escriptors dels anys 70, Oliver va lluitar per la professionalització de la literatura. Per això mai li van caure els anells a l'hora d'enfrontar-se a gèneres diferents i va demostrar a bastament que era capaç d'escriure novel·la, narrativa breu, teatre, novel·la infantil, assaig i guions. "Per a ella escriure era un estil de vida. Tenia en compte que l’escriptora no era algú dalt de la muntanya, era una dona compromesa amb una gent, amb un país, amb una causa i amb els sectors populars. Va integrar les rondalles mallorquines en la narrativa de l’època i va experimentar molt", explica Margarida Aritzeta.

El 1991 va guanyar el premi Prudenci Bertrana amb Joana E., la història d'una jove de la burgesia mallorquina que pateix la mort sobtada dels seus pares. "En totes les seves obres hi havia el toc de reivindicació feminista i la llibertat de manifestar-se sexualment sense traves", assenyala Aritzeta. També era una escriptora fortament compromesa amb la llengua catalana. Va traduir autors com John Kennedy Toole, Mark Twain, Mary Shelley, Herman Melville, H.G. Wells i, sobretot, Virginia Woolf. 

El 1998, la vida d'Oliver va patir un fort sotrac. Uns mesos abans li havien trasplantat el cor i, mentre s'estava recuperant, van diagnosticar un càncer a Jaume Fuster, que va morir poc després. La pèrdua del seu company de vida la va allunyar de l'escriptura i la va portar a marxar a Mallorca. "Tenia consciència que s’apartava del bullici del món literari i dels focus, però Mallorca li permetia recuperar una certa pau personal. Va acabar algunes coses que tenia començades, però va ser incapaç de continuar escrivint", diu Aritzeta. La seva última novel·la publicada, Tallats de lluna (Edicions 62, 2000), és la història d'un amor profund i corprenedor que s'ha acabat. El 2003 el Govern Balear li va concedir el premi Ramon Llull i el 2007 la Generalitat va atorgar-li la Creu de Sant Jordi. D'aquell any és el seu últim llibre, el recull de contes Colors de mar (Proa).

Nou anys més tard, el 2016, Maria Antònia Oliver va convertir-se en la quarta dona a rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. En aquella ocasió va aprofitar per reivindicar el paper de les dones en la literatura: "Les dones hem d’escriure més. Malauradament, hi ha un dèficit d’atenció cap a les dones tant per part de les editorials com de la premsa. No se’ls fa tant de cas, sobretot si comencen. Encara vivim en un patriarcat i n’hem de ser conscients. Hi hem de lluitar”, va reclamar l'escriptora. El novembre passat va anunciar que cedia la seva casa de Biniali a l'Obra Cultural Balear amb el desig que es convertís en una residència d'escriptors.