Mor l’escriptora i traductora eivissenca Nora Albert

PalmaL’escriptora i traductora Nora Albert, tota una activista de la llengua i la literatura en totes les seves vessants, ha mort aquesta matinada a 75 anys. Nascuda a Barcelona, feia ja un bon grapat d’anys que vivia a Eivissa i que dinamitzava, de maneres molt diferents, la vida cultural de l’illa, a més de dedicar-se a la poesia i a la traducció, les dues vessants que més va conrear en la seva trajectòria literària. 

Com a poeta va signar, entre d’altres, llibres com Mots i brases, Tenacles de cel o Lletra menuda, obra amb què va rebre el premi Ciutat d’Eivissa Marià Villangómez l’any 2015. A més, la seva tasca com a traductora va servir per donar a conèixer l’obra de nombroses poeteses als territoris de parla catalana. Fa poc menys d’un any, en un reportatge publicat a l’ARA Balears sobre les traduccions al català, Albert reconeixia que les traduccions eren “una mostra de la vitalitat d’una llengua i ara mateix se’n publiquen moltes en català”, deia, i afegia que “la llengua vibra amb cadascuna d’elles”. 

“No només va fer creació poètica”, recordava aquest dijous la directora de l’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera Fanny Tur, “sinó que a través de les seves traduccions va recuperar i donar visibilitat a moltes dones poetes. Els va donar una vida nova i també visibilitat amb unes traduccions que van ser premiades”. 

Nora Albert, pseudònim literari d’Helena Alvarado, havia rebut, entre d’altres, el premi Jordi Domènech per la seva traducció de Nits de pau occidental, d’Antonella Anedda, i el premi Cavall Verd a millor traducció poètica, també conegut com el premi Rafel Jaume, per la traducció de Buidor d’amor, d’Alda Merini. L’escriptora italiana va ser una de les més traduïdes per part d’Albert i va ser la que la va dur a participar en el documental Genolls nafrats de Clara Fontanet. “Quan va començar a forjar-se el documental es va disposar de seguida a ajudar-me i participar-hi”, explica Fontanet, qui afegeix que “el seu testimoni i les seves reflexions sobre la vessant més espiritual de Merini varen ser fonamentals”. “Sempre recordaré la seva erudició i la seva humanitat”, diu, assenyalant dues de les qualitats que més presents són a l’obra de Nora Albert, sovint de manera sintètica i evocadora, com en una de les endevinalles en forma de haiku que apareixen al seu llibre Des de l’illa, publicat fa 25 anys: “Vol de llum blanca / que escrius sobre la mar / els teus ucs marins”.