Mor als 92 anys el col·leccionista i filantrop Josep Suñol
Les seves dues fundacions mantenen els actes d’inauguració de la nova seu com a homenatge
BarcelonaL’empresari i filantrop Josep Ildefons Suñol i Soler (1927-2019) va vetllar de manera molt estricta per la seva intimitat, però ahir, arran de la seva mort, nombroses personalitats del món de l’art van lamentar públicament la seva desaparició. “Era un home intel·ligent, culte i sofisticat, amb sentit de l’humor i molt bon conversador”, recorda la presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes. “Va formar una extraordinària col·lecció d’art i va donar suport a artistes, galeries i museus com el Macba. Amb la creació de la seva fundació va voler compartir aquestes obres amb tothom. Va ser un dels grans mecenes de Barcelona i el trobarem a faltar”, explica Grandes.
La notícia de la mort de Josep Suñol la va fer pública ahir la fundació que porta el seu nom, dedicada a la promoció i difusió de l’art contemporani, i la Fundació Glòria Soler, que portava el nom de la seva mare, amb la qual promovia projectes científics i socials. L’acte de comiat públic se celebra avui des de les 15 h fins a les 19h a la nova seu de la Fundació Suñol (carrer Mejía Lequerica, 14). Com a homenatge, es mantenen les jornades inaugurals d’aquesta nova seu previstes per divendres i dissabte i la setmana de portes obertes del 18 al 23 de novembre. Josep Suñol era fill del que va ser president del Barça i polític d’ERC Josep Suñol i Garriga, afusellat pels franquistes el 1936, i com a empresari va ser accionista de la promotora immobiliària Habitat.
La lluita contra la sida
Entre els reconeixements que va rebre Josep Suñol hi ha la Creu de Sant Jordi del 2017 pel “seu destacat paper filantròpic i la seva remarcable contribució a la millora social”. Però, fins i tot aleshores, Suñol va voler preservar el seu anonimat i no va assistir a les cerimònies d’entrega per recollir el reconeixement. De fet, gairebé no hi ha fotografies de Suñol, que delegava sempre la representació.
“La seva generositat i la seva visió filantròpica han sigut un veritable referent al nostre país”, recordava ahir Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació Bancària La Caixa, que va ressaltar que “va impulsar investigacions pioneres en àmbits com la lluita contra la sida, en què va destacar la seva col·laboració amb l’institut IrsiCaixa”. També col·laborava amb l’Hospital Clínic en un projecte de lluita contra la leucèmia i amb l’Hospital Sant Joan de Déu en l’àmbit de les cures pal·liatives.
El seu nom, però, era més conegut en l’àmbit cultural pel seu paper fonamental com a col·leccionista. “Lamento molt la mort d’una persona tan important per al món de l’art contemporani”, afirma el mecenes Han Nefkens. “Compartíem la mateixa passió per l’art -afegeix-, i em va commoure la seva complicitat amb les nostres activitats. Ens va obrir les portes per organitzar diverses exposicions i sempre ens va fer sentir com si fóssim a casa”.
Josep Suñol va crear una col·lecció de gairebé 1.300 obres de 250 artistes, entre els quals n’hi ha de tan coneguts com Joan Miró, Salvador Dalí, Pablo Gargallo, Juli González, Antoni Tàpies, Miquel Barceló i Jaume Plensa. Els fons també inclouen treballs de grans fotògrafs nacionals i internacionals com Richard Avedon, Xavier Miserachs, Man Ray i García-Alix.
Així mateix, pel seu vincle amb Fernando Vijande, tenia obres de nombrosos artistes de la Movida Madrileña. “Tenia molta part de la col·lecció a casa i realment la disfrutava moltíssim”, afirma la historiadora i antiga directora de La Panera Glòria Picazo, l'autora d'un text al catàleg de la col·lecció Suñol. “Tenia la col·lecció exposada com si fos un museu, pensant en la relació entre les obres -afegeix-. Disfrutava molt mirant les seves obres. Recordo que tenia un petit Miró penjat molt baix per poder-ho mirar assegut en una butaca”. Un altre dels artistes de la Fundació és Alexander Calder, representat per un mòbil que Suñol havia penjat a l’exterior del seu habitatge per contemplar-ho a través d’un finestral. “No volia ser el protagonista de res”, explica la galerista Chus Roig. “Va construir una col·lecció magnífica i va fer-ho creant lligams amb els artistes”, subratlla.
Tot i els grans noms que hi ha en la seva col·lecció, Josep Suñol sempre va donar prioritat al vincle que creava amb les obres. “No comprava pel nom, sinó per l’impacte que li produïen les obres”, diu Picazo. L’origen de la col·lecció es remunta a l’estreta amistat que Suñol va tenir amb el galerista Fernando Vijande, que el va introduir en l’art contemporani i a qui va dedicar una exposició l’any 2017. La col·lecció pròpia de Josep Suñol també reflecteix com als anys 70 va abandonar la residència paterna al passeig de Gràcia, que anys després es convertiria en la seu de la seva fundació, i es va traslladar a un habitatge en un edifici de Josep Lluís Sert anomenat Les Escales. A la inauguració de la col·lecció, titulada Situació-color, hi van participar tres patums de l’art conceptual català com Antoni Miralda, Muntadas i Jaume Xifra.
La tasca de la fundació
La Fundació Suñol, el director artístic de la qual és l’artista Sergi Aguilar, va obrir les portes l’any 2007 i fins a l’anunci del trasllat a les Corts al febrer s’hi van fer més de 80 exposicions. Per tirar endavant la fundació, Suñol va deixar de col·leccionar l’any 2001. El trasllat a les Corts implica tornar a l’origen, ja que és l’espai on Suñol guardava una part de la seva col·lecció i hi ha un apartament i un taller on van treballar al llarg dels anys artistes com Evru.
Josep Suñol es va interessar pels artistes de la seva generació i també pels més joves, als quals la fundació va destinar la sala coneguda com a Nivell Zero. “Estava interessat en els emergents”, afirma la galerista Àngels de la Mota, que va conèixer Suñol als anys80 i hi va col·laborar quan tenia una galeria amb el seu nom entre els anys 1987 i 1996. “Ja col·leccionava els artistes històrics i als anys 80 va donar suport a les galeries joves, a mi me’n va donar molt”, subratlla De la Mota. “Amb ell desapareix una generació de col·leccionistes que vivien per l’art”, explica De la Mota. “Tenia una relació personal amb els galeristes i els artistes -afegeix-. Això no vol dir que comprés el que ells li deien, Suñol sabia perfectament el que volia comprar i tenia un criteri molt interessant. La seva col·lecció té una coherència tremenda”. El també empresari i impulsor de la fundació homònima Antoni Vila Casas conclou que Suñol “era un gran amant de l’art que va fer una feina molt bonica amb la fundació”.