Mor Petitet, el músic que va complir la promesa de dur la rumba al Liceu

BarcelonaEl músic barceloní Joan Ximénez Valentí, més conegut com a Petitet, ha mort aquest divendres als 62 anys a causa d'una miastènia, la malaltia autoimmunitària que patia des de feia temps. La malaltia, però, no li va impedir tirar endavant projectes com el de combinar la rumba amb la sonoritat simfònica. “Tot això ho ha fet Déu, jo només l’he enredat, com a bon gitano que soc”, deia en la presentació de Petitet i la seva rumba simfònica, un espectacle que es va estrenar el 17 d’octubre de 2017 al Gran Teatre del Liceu. Darrere del projecte hi havia dos propòsits. El primer era complir la promesa que Petitet, veí del Raval, havia fet a la seva mare. “Feia temps que tenia al cap barrejar la rumba i la simfònica –explicava aleshores–. Un dia vaig anar amb ma mare al Liceu i va embogir en veure’l. Per això el dia que va morir li vaig prometre que portaria la seva rumba al gran teatre de Barcelona". L'altre propòsit era precisament donar visibilitat a la miastènia, una malaltia minoritària, i per això abans del concert en van parlar alguns metges.

D'aquell espectacle en va sortir Petitet. Rumba pa’ti (2018), de Carles Bosch, que va guanyar un premi Gaudí al millor documental. El film feia també un perfil d'un músic que va néixer al carrer de la Cera, fill del percussionista Ramon Ximénez, l'Oncle Huesos, un dels protagonistes de l'efervescent escena rumbera catalana juntament amb Peret i Josep Maria Valentí, el Chacho. Petitet, fill d'aquesta generació de gegants, de seguida va participar en la mateixa escena amb altres músics com Johnny Tarradellas, en grups com Los Calós, quan tot just era un marrec.

La trajectòria de Petitet va anar lligada a músics i grups com Gato Pérez, Chipén i Los Amaya, però sobretot a la formació que va fundar el 1991, Rumbeat!, amb la qual fusionava la rumba amb el reggae i el pop mitjançant versions de Bob Marley, Stevie Wonder, Édith Piaf i Michael Jackson, entre d'altres. Petitet també va ser un gran reivindicador de la rumba com a patrimoni cultural del país. "No hi ha res més català que la rumba, l’escudella, la sardana i el Barça”, deia.