Mor Fernando Botero, l'artista de les formes rotundes

BarcelonaFernando Botero Angulo (Medellín, 19 d'abril del 1932) ha mort aquest divendres als 91 anys, segons ha confirmat l'expresident de Colòmbia Juan Manuel Santos. Les seves figures inflades i arrodonides, tant en pintura com en escultura, són arreu del món. A Barcelona, n'hi ha dues des de fa anys. El cavall de la terminal 2 de l'aeroport del Prat i un gran felí a la rambla del Raval.

Botero va ser un artista molt prolífic. Deixa com a llegat més de 3.000 pintures i més de 300 escultures. Va treballar intensament fins al darrer moment perquè, segons ell mateix deia, no podia imaginar res pitjor que una malaltia que li impedís treballar. Nascut a Medellín, feia anys que no vivia a Colòmbia. Repartia el seu temps entre Mònaco, on ha mort, Nova York i la Toscana. Se'l considerava l'artista llatinoamericà més cotitzat actualment del món.

Posseïa un dels estils més reconeixibles de la tradició artística llatinoamericana. L'accentuació de les formes rodones li permetia utilitzar proporcions diferents de les habituals. Ell mateix classificava el seu art figuratiu, de formes inflades i ufanoses, com una "forma expressiva divergent". Botero reconeixia la influència de grans muralistes mexicans com José Clemente Orozco. També li fascinava la pintura italiana dels segles XIV i XV. I quan el 1951 va estudiar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid va aprofitar per visitar sovint el Museu del Prado, on s'inspirava amb les obres de Diego Velázquez i Francisco de Goya. En la seva darrera obra, Botero havia denunciat la situació política colombiana i mundial. Per exemple, la sèrie sobre Abu Ghraib, formada per 78 quadres que representen els horrors de la tortura i de la guerra i que fan referència a la invasió dels Estats Units de l'Iraq i els crims comesos a la presó d'Abu Ghraib, a partir de les declaracions que hi van patir tortures.

Botero va tenir clar que volia ser pintor des de molt jove, encara que la seva primera vocació, fins que es va fer mal, va ser la de torero. Quan tenia 19 anys va fer la seva primera exposició a Medellín. Segons ell mateix explicava, la primera obra que va fer veritablement boteriana va ser una mandolina. L'atreien la rodonesa i l'amplitud de la forma de l'instrument. Li va costar 15 anys fer un Botero de principi a fi, però sempre va insistir en la mateixa idea i en el mateix univers. Les seves peculiars escultures i pintures són el resultat d'una obsessió que va començar amb la mandolina.

Quan va començar la seva trajectòria com a artista, es guanyava la vida fent il·lustracions per al diari El Colombiano. Així es podia pagar els estudis, però el van expulsar perquè els seus dibuixos eren massa obscens. Als anys seixanta, Botero es va plantar a Nova York amb 200 dòlars a la butxaca. Però aleshores anava contra corrent i a la ciutat nord-americana, on triomfava l'art abstracte i el pop art, les seves obres es consideraven anacròniques. Se sentia incomprès, però, com explica al documental Botero: una mirada íntima a la vida y obra del maestro (2018), dirigit pel canadenc Don Millar, escrivia instruccions per donar-se ànims i anava millorant la seva tècnica. En canvi, sempre el va acollir amb els braços oberts. Als anys seixanta celebrava exposicions individuals a París, Baden-Baden, Hannover o Londres. Les seves obres es poden veure arreu del món: de Dubai a San Francisco passant per Tòquio, Moscou i Caracas.

Al documental, que Botero va fer perquè el van convèncer els fills, explica que l'únic que vol és pintar: "No soc esclau de la realitat sinó de l'art", afirma. "El seu treball creatiu és el més important, tota la resta li roba temps, per dir-ho d'alguna manera", explica Lina, una de les seves filles.