Mor el pintor eivissenc Rafel Tur Costa a causa del coronavirus a 93 anys
Ell, el seu fill i la parella del fill es varen contagiar a Palma quan varen viatjar a l'illa per inaugurar l'exposició que li ha dedicat Es Baluard
PalmaEl pintor eivissenc Rafel Tur Costa ha mort a 93 anys. Tal com ha pogut confirmar l'ARA Balears, Tur Costa estava confinat a causa del coronavirus, malaltia que li ha causat la mort. Dilluns, el pintor va ingressar per problemes respiratoris a l'hospital Can Misses, on li varen diagnosticar pneumònia. Segons va reconèixer l'artista a coneguts i familiars, el seu fill, la parella del fill i ell mateix es varen contagiar de covid-19 a Palma, quan varen viatjar fins a l'illa per inaugurar la seva mostra monogràfica a Es Baluard. Va ser aquest desembre quan es va obrir l'exposició La llum del fragment, la retrospectiva més gran que s’ha dedicat a l'artista. Per a dissabte està prevista una cerimònia civil de comiat a l'estudi de Tur Costa, que està al municipi natal del pintor, Santa Eulàlia des Riu.
L'exposició del museu, que es mantindrà fins al mes d'abril, està composta per més de 100 obres que marquen el recorregut artístic que comprèn des dels anys cinquanta fins a l’actualitat.
Després de conèixer la notícia, tant la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, com la resta de membres de l'Executiu han expressat el seu condol a través d'un comunicat. "Es pot considerar el primer artista abstracte nascut a les Illes Balears i un dels que han traspassat l’àmbit insular per exposar en galeries i museus internacionals i de renom", han explicat.
Tur va néixer a Santa Eulària des Riu, a l’illa d’Eivissa, l’any 1927 i es va formar a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, encara que la seva formació es pot qualificar bàsicament d’autodidacta. El 1955 va conèixer els membres de la Hochschule Für Bildende Künste de Berlín i es casà amb una integrant d’aquest col·lectiu, Anneliese Wit, professora d’art i ceramista.
Això el posà en contacte amb els postulats artístics de l’avantguarda europea. Des de llavors, Tur Costa ha estat un enllaç clau entre aquests moviments europeus i l'illa d'Eivissa, convertint-se en la persona per excel·lència que va introduir l'art internacional a la Pitiüsa major. Des del 1959 va mantenir contacte amb el Grup Ibiza 59, del qual va rebre influències formals, sobretot en la seva obra dels anys seixanta.
El pintor va ser membre fundador i primer president de l’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears. A més de la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma, ha rebut nombrosos premis i distincions, entre els quals destaca la primera menció del Premi Internacional Joan Miró de Barcelona (1973), el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2011), la Medalla d’Honor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià (2018) i la Medalla d’Or de l’illa d’Eivissa, atorgada pel Consell Insular d’Eivissa (2019).
El simbolisme de la llum en el llenguatge informalista
Tur Costa arribà relativament tard a la pràctica artística. Quan va fer la seva primera exposició individual, el 1962 a la sala de Cultura de la Caixa de Pensions d’Eivissa, tenia 35 anys. Si bé les seves primeres obres abstractes d’aquella dècada dels seixanta mostraven un protagonisme del color negre, aquest quedà ben aviat desterrat pel blanc, el qual a partir d’aquell moment seria el to que definiria la seva pintura.
En aquest sentit, Elena Ruiz, directora del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MACE), després d’expressar en declaracions a l’ARA Balears la “profunda tristor per la mort de l’amic i l’artista” i de destacar la seva “immensa generositat”, ha remarcat “el reconeixement de la llum com a element plàstic” que va fer Tur Costa els anys seixanta. “Descobreix el blanc com a metàfora de la llum d’Eivissa i és el primer a introduir-la en l’abstracció informalista”, afirma Ruiz.
Durant els anys setanta, a aquest blanc com a espai-color hi afegeix la preocupació per les textures de la matèria, en una recerca de la poètica de la pintura que no abandona mai més.
Referent de la memòria històrica
Per a la historiadora Fanny Tur, “amb Tur Costa se’n va una part molt important de la història de les arts plàstiques a Eivissa, però també un referent de la nostra memòria històrica, en el sentit que va ser una de les primeres persones que s'atreviren a posar noms i llinatges als repressors feixistes”. Rafel Tur Costa, el 2005, va escriure Un al·lot eivissenc a la Guerra Civil, en unes memòries personals de la infantesa centrades en l’impacte que el conflicte bèl·lic va tenir sobre la seva família, molt represaliada. La Guerra Civil el va deixar sense pare i sense padrí, i amb una mare que va haver de surar els cinc fills tota sola.
