Mor el pioner del disseny Enric Huguet, l'autor de la capsa de Gelocatil
En 60 anys de trajectòria, deixa a la memòria col·lectiva des del disseny dels diccionaris Vox al logotip de Santiveri
BarcelonaUn dels dissenyadors gràfics més importants i amb més projecció del país, pioner de la comunicació visual i el cartellisme, el dissenyador Enric Huguet (Barcelona, 1928-2024), va morir dimarts als 95 anys. Els seus icònics dissenys des dels anys 50 i 60 no només passaran a la història, sinó que ja són part de la memòria col·lectiva: la capsa de Gelocatil, la imatge de Calcium Sandoz Forte, el logotip de la casa Santiveri, el de les autopistes i els dissenys de les portades dels diccionaris Vox, per citar-ne alguns.
Mestre per a centenars de dissenyadors forjats a l'Escola Massana durant 30 anys i impulsor de l’Associació de Dissenyadors Gràfics del Foment de les Arts Decoratives (l'entitat gremial que va donar nom a la professió), Enric Huguet va demostrar un talent incomparable i versàtil, i la humilitat que només practiquen els millors. "De creativitat en té qualsevol persona. Quan emprenem un nou camí, provem una manera de fer, aportem una solució a una cosa que ningú ens ha ensenyat, tots som capaços de fer-ho, això", deia en una entrevista recent. Els seus dissenys al llarg dels anys van ser diferents, singulars i a la vegada funcionals.
El 2016, el Col·legi Oficial de Disseny Gràfic va publicar una monografia sobre la seva trajectòria de 60 anys com a dissenyador gràfic i el resultat era aclaparador. “Hi ha dissenyadors que tenen una empremta pròpia. Això vol dir que tenen personalitat, un estil i un univers propi. Però una persona que ha de comunicar, s’ha d’adaptar a les necessitats del que ha de comunicar, no ho ha de fer sempre de la mateixa manera. És una qüestió d’ofici. En canvi, he perdut l’oportunitat de tenir un estil”, explicava a l'ARA.
Huguet pertanyia a la generació posterior a la de Ricard Giralt Miracle (que el considerava "un superdotat") i company de noms propis com Josep Pla-Narbona, Amand Domènech i Joan Pedragosa, entre d'altres. La seva producció com a cartellista és un viatge per la segona meitat del segle XX, des d'un encàrrec de l’Instituto Nacional de Publicidad en període franquista, que li van censurar, fins a un dels cartells de les Olimpíades, passant per un missatge gens subliminar de la Diputació de Barcelona coincidint amb el retorn de Josep Tarradellas a Catalunya (que deia "Catalunya t’espera") o la il·lustració d'un poema de Salvador Espriu. Un dels seus cartells per celebrar els 10 anys del Col·legi Oficial de Disseny incorporava un joc de paraules: "Disseny és dir seny". Les mostres de condol reconeixen Huguet com "un gegant del món visual".