Mor el poeta eivissenc Jean Serra

PalmaEl poeta eivissenc Jean Serra ha mort aquest dijous a 72 anys a l'hospital de Can Misses. Serra va ser un dels grans autors del món cultural eivissenc i illenc i un gran promotor de la llengua i la literatura catalanes. L'artista multidisciplinari va dedicar la seva vida a la poesia, la literatura, el dibuix, la crítica literària i la pintura i va rebre diversos premis per la seva trajectòria.

Nascut a El-Biar, Algèria, l'any 1952, és fill de pares eivissencs exiliats. Va tornar a Eivissa l'any 1957 i hi ha viscut fins al dia de la mort. Serra és una de les principals veus de la nova poesia escrita a Eivissa durant les darreres dècades; poesia que ell mateix s'ha encarregat de divulgar amb l'antologia Poetes d'Eivissa (1978) i amb el llibre La nostra pròpia veu (1984), elaborat amb Isidor Marí. Té també multitud d'articles, conferències, presentacions i pròlegs. Arran del seu activisme cultural és guardonat amb la Menció d'Honor Sant Jordi de l'Institut d'Estudis Eivissencs (1994). També va rebre el premi Baladre, que atorga també el IEE, per A la vora de Villangómez. El 2002 va guanyar el premi de poesia Vila de Martorell per Donis de la quietud, i el 2003 va obtenir el premi Octubre-Vicent Andrés Estellés per Convocat silenci, poemari íntim en el qual mostra el paisatge d'Eivissa.

La seva obra destaca per la perfecció estilística, per l'elegància formal i per la subtilesa en la penetració dels sentiments. En la seva poesia s'observa una línia que va del lirisme íntim, amorós i eròtic, a la reflexió existencial i, en general, a una meditació sobre la condició humana. Els seus primers llibres de poemes són recollits en el volum Estroncar el soroll: 1975-1988 (1996). Autor prolífic, posteriorment ha publicat poemaris com ara Des de la quietud (2003), premi Vila de Martorell, i Convocat silenci (2003), premi Vicent Andrés Estellés. Conreador i amant de les arts plàstiques, combina poesia, prosa i dibuix a Més mar i cel i vent que terra (2004). Quant a la prosa, publicà diverses obres com Poema al pare (1987), Quadern d'Istanbul (2005) i Punt de cadeneta (2007), entre d'altres. És col·laborador habitual en mitjans de comunicació i en revistes culturals amb articles literaris, després recopilats en múltiples volums. A part destaquen els assaigs Per arribar a ser (1994), A la vora de Villangómez (1995), premi Baladre i Ales que s'obriran a un nou embat (2006).

El Consell d'Eivissa n'ha lamentat la mort, a través d'una piulada al seu compte de la xarxa social X i ha destacat que ha estat "un gran activista cultural per la nostra llengua i la nostra cultura".