Mor Raoul Coutard, l'ull màgic de la Nouvelle Vague
El director de fotografia que va treure la càmera al carrer i va treballar amb Godard, Truffaut, Demy i Costa Gavras tenia 92 anys
BarcelonaVa ser el tercer ull de Jean-Luc Godard en els començaments de la seva carrera. Raoul Coutard, el director de fotografia per excel·lència de de la Nouvelle Vague, va morir ahir als 92 anys a Baiona. El seu talent és darrere d'obres tan importants de la història del cinema europeu com 'Al final de l'escapada', 'Jules i Jim', 'La chinoise', 'La pell suau' i 'Z'. Més de 75 pel·lícules i 50 anys de carrera consagrats a capturar la bellesa en cel·luloide.
Coutard va estudiar fotografia i va treballar per a l'exèrcit francès durant la guerra d'Indoxina. En acabar la guerra va exercir de fotògraf 'freelance' des del Vietnam. La seva experiència com a fotoperiodista va ser clau quan, retornat a França, comença a col·laborar com a director de fotografia amb un jove Jean-Luc Godard que li demana que filmi la història d''Al final de l'escapada' com si fos un documental. Coutard va ser un dels primers fotògrafs de cinema que va treure les càmeres al carrer aprofitant els nous equips més lleugers de l'època per obrir el cinema a la realitat i trencar amb les convencions de l'època.
Amb Godard tindria la relació més fructífera de la seva carrera: 'Viure la seva vida', 'Weekend', 'La Chinoise', 'Pierrot el boig', 'Banda a part', 'Le mepris', 'Lemmy contra Alphaville'... Però també col·laboraria amb altres noms pesats com François Truffaut ('Jules i Jim', 'La nòvia vestia de negre'), Jacques Demy ('Lola') i amb cineastes importants de l'època com l'anglès Tony Richardson ('El mariner de Gibraltar'), el grec Constantin Costa Gavras ('Z', 'La confessió') i el japonès Nagisa Oshima ('Max, amor meu').
La seva última associació amb un cineasta important va ser amb un dels hereus de la Nouvelle Vague, Philippe Garrel, amb qui va filmar 'El naixement de l'amor', 'El cor fantasma' i la seva última pel·lícula, 'Salvatge innocència', del 2001.