Mor Richard Donner, el director de 'Superman', 'Els goonies' i 'Arma letal'

BarcelonaEl cineasta Richard Donner ha mort aquest dilluns als 91 anys, segons informa Variety. Director de pel·lícules com Superman (1978), Els goonies (1985) i les de la saga Arma letal, també va exercir com a productor cinematogràfic en films com Allibereu Willy (1993) i Joves ocults (1987). A la dècada dels 2000 va produir X-Men i la preqüela X-Men Origins: Wolverine (2009). És a dir, la seva filmografia inclou alguns dels títols més populars del cinema nord-americà dels últims quaranta anys. 

Nascut al Bronx el 1930 amb el nom de Richard Donald Schwartzberg, va començar la seva carrera com a actor però aviat va deixar la interpretació i va optar per la direcció. En els seus inicis va dirigir documentals, juntament amb George Blake, i anuncis de televisió. Quan Blake va morir, Donner es va decantar per la televisió. De fet, pertanyia a la generació de cineastes que es va formar a les produccions televisives dels anys 60. Va dirigir episodis de sèries tan populars com The Twilght Zone, Perry Mason, L’agent de CIPOL, Superagent 86 i El fugitiu; i als anys 70, d’Ironside, Canon i Kojak, entre d’altres.

Podria haver continuat treballant a la televisió fent sèries i telefilms, perquè la seva carrera cinematogràfica, que havia començat el 1961 amb X-15, era poc consistent: tot just tres llargmetratges en quinze anys. Però aleshores va arribar La profecia (1976), una de les pel·lícules de terror més interessants d’aquells anys posteriors a l’èxit de L’exorcista. Protagonitzada per Gregory Peck i Lee Remick, La profecia era una inquietant història sobre l’arribada de l’anticrist que Donner va dirigir amb elegància i un bon domini del suspens: pocs directors han aconseguit que un nen en tricicle inspiri tanta por com ell. El bon ofici, i la bona resposta de la taquilla, van obrir-li les portes a un repte que no tothom estava en condicions d’assumir: dirigir Superman (1978). Fins aleshores els superherois no havien tingut gaire sort en el cinema, sobretot perquè la tecnologia no estava a l’altura de la imaginació dels còmics. Un bon pressupost i l’habilitat de Donner van capgirar la tendència, i aquell Superman encarnat per Christopher Reeve es va convertir en el quilòmetre zero de la carrera cinematogràfica dels superherois.

Consolidat a la taquilla de Hollywood, Donner va entrar en la seva dècada daurada dirigint John Savage a Inside moves (estrenada aquí amb el títol Max’s bar). La comèdia La joguina (1982), amb Richard Pryor, i sobretot Ladyfalcó (1985), una fantasia medieval amb Michelle Pfeiffer i Rutger Hauer, van confirmar la seva posició en la indústria. I encara més quan es va fer càrrec d’Els goonies (1985), pel·lícula d’aventures d’iniciació juvenil i mite generacional.

El talent de Donner per la comèdia i l’acció va ser encara més eloqüent a Arma letal (1987), el film protagonitzat per Mel Gibson i Danny Glover. Buddy movie paradigmàtica, Arma letal va donar peu a una saga de quatre títols, i tots dirigits per Donner, que a més a més va seguir alimentant la seva filmografia amb pel·lícules com la comèdia Scrooged (1987), amb Bill Murray; el western Maverick (1994), amb Mel Gibson; el thriller d’acció Assassins (1995), amb Sylvester Stallone, i 16 carrers (2006), amb Bruce Willis.