Mor Sofia Gubaidúlina, una música entre la fe i la forma
Era una de les compositores més influents de la música contemporània
BarcelonaSofia Gubaidúlina, una de les compositores més influents i reconegudes de la música contemporània, ha mort aquest dijous a Appen (Alemanya) als 93 anys. Nascuda el 24 d'octubre del 1931 a Txístopol (Tatarstan, Rússia), l'obra de Gubaidúlina es caracteritza per una profunda espiritualitat, un enfocament experimental en l'ús del so i una exploració tímbrica innovadora que la van convertir en una figura clau dins l'avantguarda musical. El seu estil combina elements de la tradició russa amb influències de l'avantguarda occidental, amb la qual cosa crea un llenguatge musical únic i personal. La seva vida no va ser fàcil perquè va ser inclosa en llistes negres des dels anys 60 per desafiar les restriccions imposades pel govern soviètic, que desaprovava el seu enfocament experimental, que utilitzés afinacions alternes i que no fos gaire simpatitzant del règim. El 1992 es va traslladar a Hamburg, on va continuar la seva tasca creativa fins als seus últims dies.
Un dels aspectes més destacats de la seva música és l'ús de símbols sonors i estructures que evoquen significats espirituals i filosòfics. En moltes de les seves composicions feia servir contrastos extrems de registre, densitat i timbre per generar tensions i alliberar energia expressiva. El seu interès per la religió i la mística es reflecteix en obres com Offertorium (1980), un concert per a violí inspirat en l'ofrena, basat en un tema de Bach que es transforma progressivament fins a desaparèixer.
Una altra obra fonamental és In croce (1979), escrita originalment per a violoncel i orgue, i posteriorment adaptada per a acordió. En aquesta peça, Gubaidúlina representa la creu com a símbol musical a través de la interacció entre els instruments i els seus registres. El seu ús de la microtonalitat, d’escales inusuals i d’efectes estesos en els instruments tradicionals demostra la seva recerca de noves dimensions expressives amb el grup que va crear, Astreia.
Malgrat que el govern rus li va donar l’esquena, va aconseguir consolidar-se internacionalment gràcies al suport de figures com el violinista Gidon Kremer, que va ser un dels primers a interpretar Offertorium i que la va ajudar a difondre la seva música a Occident. El seu reconeixement mundial es va consolidar a la dècada del 1990, quan músics de renom van començar a encarregar-li noves composicions. La seva producció abasta una àmplia varietat de gèneres, incloent-hi obres simfòniques, música de cambra i obres per a solistes. Entre les seves composicions orquestrals destaca Der Sonnengesang (1997), basada en el Càntic del Sol de Sant Francesc d’Assís, i la seva Simfonia inverno, fede, speranza, amore (2018), en la qual explora la relació entre la natura i la fe.
Una de les seves innovacions tècniques més notables ésl'ús del "glissando estructural", un recurs en el qual els sons llisquen de manera progressiva entre tons definits i indefinits, generant efectes de tensió i resolució. A més, ha treballat extensament amb l'acordió i altres instruments no convencionals en la música contemporània, la qual cosa els ha dotat d'un protagonisme inusual. També va utilitzar als anys vuitanta la successió de Fibonacci per estructurar la forma de les seves obres. La successió li va proporcionar una base per a la composició, cosa que permetia que la forma musical respirés en obres com Perception, Im Anfang war der Rhythmus, Quasi hoketus i la simfonia en dotze moviments Stimmen... Verstummen.
Al llarg de la seva carrera, Gubaidúlina ha estat guardonada amb nombrosos premis, entre els quals el Prix de Mònaco (1987), el Franco Abbiato (1991), el Heidelberger Künstlerinnenpreis (1991), el de l'Estat Rus (1992), el SpohrPreis (1995), el Praemium Imperiale del Japó (1998), el Léonie Sonning de Dinamarca (1999), el Polar Music Prize a Suècia (2002), la Gran Creu al Servei Distingit de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya (2002), el Premi al Compositor Viu a Canes (2003) i el de la Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en Música Contemporània (2016).
L'impacte de Sofia Gubaidúlina transcendirà l'experimentació tècnica perquè el seu principal objectiu ha estat l’expressió del que és transcendental però íntimament viscut des de l’experiència humana. En cadascuna de les seves composicions buscava revelar una dimensió espiritual a través de la fiscalitat del so.
