Morad: “Vaig començar l’any a la presó i aquí estic, en un Sant Jordi ple”

Barcelona“Ha sigut un any molt difícil”, ha reconegut Morad amb l’emoció a flor de pell a les acaballes del vibrant concert que ha ofert en un Palau Sant Jordi a rebentar amb més de 16.000 persones que han exhaurit les entrades. “S’han dit moltes coses de mi, han sortit moltes notícies”, ha remarcat, i no exagera. Poc després d’omplir a principis de l'any passat tres nits seguides el Sant Jordi Club, el condemnaven per haver incitat una multitud a tirar pedres contra la policia i ingressava uns mesos a Can Brians. “No me'n sento orgullós, però vaig començar l’any a la presó i aquí estic, en un Sant Jordi ple”, ha dit sense fatxenderia ni perplexitat. Per a Morad, el d’aquest divendres no era només un concert, era una catarsi: el concert més gran, a tocar de casa i davant la seva gent. Segurament el més important de la seva vida.

De fet, tot just arrencar el concert amb Niños pequeños ha confessat els nervis que sentia: “Fa un moment em volia tirar d’un cinquè pis per l’estrès, però ara, per fi, ha arribat el meu moment”. I així és: no només ve d’omplir el WiZink Center de Madrid, sinó que, segons Spotify, és l’artista de l’Estat més escoltat a Europa, una dada que ell mateix ha recordat mentre renyava la premsa per no parlar de “les coses bones” que li passen. “Avui sí que heu vingut al concert, eh? I per a què?”, ha etzibat amb ràbia. Amb 25 anys, Morad ja no es conforma amb la seva comunió amb el públic, sinó que reclama el reconeixement com a artista clau de la seva generació.

Val a dir que li queden coses per millorar en directe, com l’escenografia, poc visible des dels laterals i un pèl massa naïf en l’evocació literal dels carrers del barri de la Florida, amb figurants que van i venen en patinet i el protagonisme forçat del germà petit de Morad, l'Abraham. També fan patir les dues teles i una llitera que representen la cel·la d'una presó a Soledad. Però al seu públic, molt jove i força paritari, tant li fa: la connexió amb les cançons és total, i es deixa endur pel ganxo melòdic de Seya, la contundència de Motorola i Un amigo me falló o la molt aplaudida A escondidas (“Havia promès no tocar-la mai més, però som a Barcelona, ho he de fer”, ha concedit generós un Morad que, en realitat, ja va tocar el tema fa uns dies a Madrid). I com de costum, va sonar Estopa, que ahir va escoltar en directe el cantant del grup de Cornellà, David Muñoz.

Sorpresa a les grades

Una de les imatges del concert ha arribat quan l’escenari s’ha sumit en la foscor un parell de minuts i, de sobte, Morad ha aparegut a les grades laterals on acostuma a situar-se la premsa, però que aquest divendres estaven plenes a vessar de convidats del músic, la majoria amics i veïns de la Florida. Entre ells, envoltat d’un núvol de mòbils, Morad ha cantat Normal, un retrat a la vida al seu barri, i ha marxat escortat per un estol de membres de l’equip de seguretat. Des d’aquest moment el concert ha entrat en una fase ascendent i el públic ha embogit amb la sessió de Bizarrap i el seguit de convidats que han passat per l’escenari: el Grande Toto a la potentíssima Ojos sin ver, Gazo a Fiesta i RVFV a Lo que tiene. I tot i que el seu col·laborador més fidel, Beni Jr, no ha aparegut (“El meu germà no ha pogut venir, ha perdut el vol”, l’ha justificat Morad), la seva absència l’ha compensat un Dellafuente sobrat de carisma a Manos rotas i la molt aplaudida No estuviste en lo malo.

El gust de la revenja es palpa en la dedicatòria que el raper ha fet de Profesores, la seva cançó sobre els mestres i educadors que el van menysprear quan era un adolescent conflictiu: “No subestimeu mai un nen petit, que la vida pot fer moltes voltes”. Més amorós però igualment irònic ha sigut el seu missatge al jugador del Barça Lamine Yamal, present a la llotja del Sant Jordi, al qual ha elogiat com a “millor jugador del món” abans de cantar Como están, el seu tema dedicat a Mbappé. “Tu tranquil, que ets el més bo i ja ve la teva”, ha afegit conciliador. Ja a la recta final, amb el públic completament entregat i Mama me dice i Pelele excitant els receptors dopaminèrgics, Morad s’ha deixat anar, esgotat i satisfet, potser conscient d’haver viscut una gran nit que encara no fa l’efecte de ser el punt culminant d'una carrera fulgurant sinó un salt de nivell sense sostre a la vista. "Això és un somni!"