"Moren els nens i la gent riu"

BarcelonaEncara falta una hora perquè comenci l'espectacle, però el primer cercle de l'Espiral dels Til·lers, al Parc de l'Estació del Nord, ja hi ha una desena de persones assegudes. "Venim cada any i ja sabem que, per tenir bon lloc, s'hi ha de ser amb marge", explica la Mariona, que fins i tot ha portat un coixí per fer més lleugeres les dues hores llargues que estarà asseguda a terra. Tot i els avisos per la calor extrema, ella i la Teresa, que l'acompanya, venen preparades: porten cadascuna un ventall i una ampolla d'aigua fresca per fer passar la xafogor. "Aquí passa airet i quan això comenci ja no notarem la calor", afirmen, assenyalant el centre de l'espiral, que fa d'escenari cada dia, de dijous a dilluns a les set de la tarda.

Fa 14 anys que Parking Shakespeare ocupa cada estiu aquest espai emblemàtic de Barcelona amb una peça del bard britànic i entrada gratuïta per a tothom que la vulgui veure. Aquesta vegada, la companyia ha transformat Ricard III en una farsa amb aires de High School Musical, personatges estrafets i molt d'humor. La direcció i adaptació ha anat a càrrec de Carla Torres, que va imaginar un Ricard III víctima d'assetjament escolar en un institut nord-americà. "Al documentar-me vaig descobrir que les infanteses de molts dictadors comparteixen l'assetjament i el maltractament. M'interessava la idea d'un tirà per supervivència, sense la intenció de justificar res", assenyala Torres.

Què fem amb la no normativitat?

Amb aquest plantejament, l'obra de Shakespeare es converteix en una història sobre la pressió per l'acceptació i la bellesa i es pregunta què fem amb la diferència i la no normativitat. Per poder donar ales a aquest discurs, l'espectacle incorpora el personatge d'un bufó que és l'únic que dona suport a Ricard III en la corrua d'assassinats que ordena per arribar al tron. "Tot i que es dedica a matar gent, el públic hi empatitza. Tothom el tracta malament, fins i tot els seus nebots petits, que li diuen furóncol en comptes d'oncle. Llavors moren els nens i la gent riu", explica Torres. I dit i fet: quan una estona més tard als prínceps de la torre els tallen el cap, els espectadors esclaten a riallades.

Del to tràgic de Shakespeare en queda poca cosa en aquesta versió de Torres, però en canvi el text és gairebé tot original. "La Carla l'ha respectat molt, la gent ve aquí i sent Shakespeare", subratlla el director artístic de l'espectacle, José Pedro García Balada. Pot passar –i passa– que els versos del dramaturg britànic es combinen amb les selfies dels personatges, un grup de nobles empoderades i una mica de perreo a ritme de Sexy, de French Affair. I també, esclar, la frase mítica de Ricard III: "El meu reialme! El meu reialme per un cavall!", crida el protagonista quan enfila el final. La batalla contra els francesos és en realitat un partit de futbol americà on sona música tecno, i el cavall, l'animador de l'equip anglès. Malgrat el drama, resulta difícil no marxar ballant del parc o, si més no, amb uns quants riures a la butxaca.