Mots que diuen els valencians i que hauríem de saber tots els catalanoparlants

PalmaMonyo. Els valencians, tant homes com dones, tenen monyo. I remarcam “tenir monyo” en lloc de “dur monyo”, perquè el matís, en aquest cas, és important. Per als valencians, ‘monyo’ és la manera que tenen de referir-se als cabells o la cabellera, sense que necessàriament els duguin recollits i travats a la part superior del cap. Per tant, que no s’estranyi un catalanoparlant de qualsevol altra part del domini lingüístic si un valencià que gairebé no té cabells damunt la closca li diu “ara vinc de cal barber de tallar-me el monyo”. Si visquéssim aquesta situació, és segur que ens pegarien rialles. Idò per riure i per evitar malentesos entre parlants d’aquí i d’allà, us oferim una llista de mots i expressions que diuen els valencians de manera habitual. Algunes no són desconegudes a les Balears, però tenen un sentit diferent de l’usat al País Valencià.

Aplegar. “Aplegue a l’aeroport de Palma a les 5 de la vesprada. Podràs venir a buscar-me?”. Si un valencià us diu això, heu de saber que el verb ‘aplegar’, utilitzat en aquest context no vol dir “posar una cosa en doble” ni tampoc és sinònim d’‘arreplegar’. Aquí heu d’entendre ‘aplegar’ com ‘arribar’, perquè és en aquest sentit que majoritàriament la fan servir els valencians.

Coent i coentor. No penseu que ens hem errat, ja sabem que ‘coent’ i ‘coentor’ són paraules ben conegudes a les Illes –als poblers els agrada que el menjar sigui ben coent–, però no ho són en el sentit majoritari que les usen els valencians. Si sentiu a dir, “Has vist la consellera d’Hisenda? Quin vestit més coent que porta, no vol dir que el vestit en qüestió cogui. Perquè ‘coent’ vol dir cursi o ridícul. I ‘coentor’ vol dir cursileria o vulgaritat.

Creïlla. Molts de valencians, en sentir a dir la paraula ‘patata’ per boca d’un català o d’un balear, solen tenir la impressió que es tracta, per la semblança amb el castellà, d’un barbarisme, perquè ells tenen predilecció per la forma ‘creïlla’ per referir-se a aquest tubercle. Res més lluny de la realitat, perquè l’Acadèmia Valenciana de la Llengua explica que: “Creïlla deriva de criadilla. Esta forma, provinent del castellà, és un diminutiu de criada, derivat del verb criar, que originàriament s’usava per a referir-se als productes que es produïen de manera natural sense necessitat de ser cultivats”.

Eixir i eixida. A diferència dels rètols que hi ha a l’aeroport de Palma i de Barcelona, que diuen “sortida”, els de l’aeroport de València duen escrit ‘eixida’. Aquesta no és una paraula desconeguda a les Illes, tot i que ara ha caigut en desús. Qui no ha sentit a dir coses com aquesta: “El meu net ahir es va entregar a les tres de la dematinada. Saps quina eixida que va fer!”? Perquè a les Balears s’utilitza el substantiu ‘eixida’ per referir-se a una sortida, a una passejada o un viatge. “Un any, amb l’Imserso, férem una eixida per Salou”. Ara bé, no s’utilitza per referir-se a una porta o portal de sortida, com tampoc s’usa el verb ‘eixir’, que, com haureu deduït, senzillament vol dir ‘sortir’.

Per què els catalans no t’entenen en demanar-los ‘què noms’?

Mamelles. Tots els balears sabem que ‘mamella’ és “cadascun dels òrgans glandulars que en les femelles dels mamífers produeixen la secreció de llet”. Ara bé, en un context determinat no se’ns ocorreria utilitzar aquest mot si no és per referir-nos a un animal o per atribuir de significat obscè o eròtic als pits d’una dona. Al País Valencià, tot i que també l’hi té, ‘mamella’ s’utilitza també en contextos formals i no té una connotació grollera. Així, la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana té la Unitat de Prevenció del Càncer de Mamella, cosa que ens pot sorprendre, perquè a les Illes, en aquest context diríem “mama” o “pit”.

Pagat i pagada. No s’ha de confondre amb el participi del verb pagar. En un context determinat, ‘pagat’ i ‘pagada’ vol dir ‘satisfet’ i ‘orgullós’. “Després de la festa d’aniversari que li férem els familiars, la nostra tia apareixia a les fotos contenta i pagada”.

Et creus molt mallorquí per dir “bones”? Idò vas ben errat!

Roín i roïna. Si hi ha un adjectiu pel qual els valencians tenen predilecció és el de ‘roín’ i ‘roïna’. I si us ho diuen, podeu estar segur que no és cap cosa bona. “Que roín que eres, no has escurat ni un plat i has deixat tota l’escurada per mi”, sí, els valencians també utilitzen ‘escurar’, ben igual que ho feim nosaltres, balears. “La xiqueta és molt roïna, no para de fer maldats”. “Fumar tant és molt roín per a la teua salut”. Haureu deduït que l’adjectiu ‘roín’ no s’utilitza només per designar unes qualitats morals dolentes de la personalitat, sinó també per referir-se a coses que són perjudicials, desagradables o molestes.