Mozart i Bach són els compositors més programats a Catalunya
Un informe sobre la situació de la música clàssica constata desequilibris territorials, econòmics i de gènere
BarcelonaLes comarques tarragonines només acullen el 5% dels festivals de música clàssica que es fan a Catalunya. Els compositors catalans només són presents en el 15% de les programacions. La presència de les compositores tot just arriba al 8,6% i la de les compositores catalanes al 0,5%. Aquestes són algunes de les dades, referents al 2021, de l'informe sobre la situació de la música clàssica a Catalunya elaborat pel grup de recerca Rescue, de la Universitat de Barcelona, a petició de l'Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC). L'estudi, dirigit per Magda Polo i Arlinda Garcia, neix amb voluntat de "continuïtat anual", tal com ha explicat aquest dimecres Lluís Rodríguez Salvà, president de l'ACIMC.
Tot i que el 2021 va ser un any encara molt afectat per la pandèmia del coronavirus, les dades obtingudes de 364 entitats i 1.112 concerts dibuixen un mapa de la situació i hi detecten mancances, com ara "les desigualtats existents, especialment en qüestions de territori, gènere i repartiment d'ajuts". Entre les conclusions de l'informe, destaquen: la necessitat d'afavorir la descentralització, sobretot per arribar a les comarques tarragonines i de Ponent; corregir el biaix de gènere; potenciar l'estudi patrimonial anterior al segle XVI i, en general, un projecte musicològic sòlid; oferir un millor finançament, i més equilibrat a les formacions estables, i vetllar per l'oferiment de caixets i condicions dignes en projectes subvencionats. Un dels objectius és "contribuir a orientar la presa de decisions".
Pel que fa al repertori, els compositors més programats a Catalunya el 2021 van ser Mozart, Bach i Beethoven. Entre els vint més programats hi ha tres catalans (Manén, Toldrà i Gerhard), i cap dona. Els períodes històrics més representats són el segle XX (26, 9%) i el Romanticisme (24,6%); i el que menys, la música antiga anterior al Barroc (5,8%).
Els compositors més programats a Catalunya l'any 2021
- Wolfgang Amadeus Mozart (programat 261 vegades)
- Johann Sebastian Bach (191)
- Ludwig van Beethoven (175)
- Franz Schubert (145)
- Johannes Brahms (81)
- Robert Schumann (68)
- Joan Manén (63)
- Giuseppe Verdi (62)
- Eduard Toldrà (58)
- Georg Friedrich Händel (57)
- Francis Poulenc (55)
- Piotr Ilitx Txaikovski (54)
- Felix Mendelssohn (51)
- Richard Strauss (49)
- Frédéric Chopin (47)
- Giacomo Puccini (46)
- Antonio Vivaldi (45)
- Joseph Haydn (44)
- Robert Gerhard (43)
- Gabriel Fauré (42)
Els compositors catalans més programats a Catalunya l'any 2021
- Joan Manén (63 vegades en 28 concerts)
- Eduard Toldrà (58 vegades en 33 concerts)
- Robert Gerhard (43 vegades en 33 concerts)
- Enric Granados (31 vegades en 20 concerts)
- Isaac Albéniz (24 vegades en 23 concerts)
- Albert Guinovart (17 vegades en 10 concerts)
- Frederic Mompou (17 vegades en 16 concerts)
- Enric Morera (14 vegades en 10 concerts)
- Amadeu Vives (13 vegades en 8 concerts)
- Bernat Vivancos (13 vegades en 12 concerts)
L'estudi sobre la situació de la música clàssica a Catalunya també inclou dades sobre l'estacionalitat de les programacions. Els mesos amb més concerts del 2021 van ser el novembre (149), l'octubre (127), el març (122; Setmana Santa) i el maig (116). Els mesos amb més festivals van ser el juliol i l'agost.
La música de cambra representa el 39,2% de les programacions, la simfònica el 28,3% i l'òpera el 12,9%. Els concerts de solistes l'11,2%, la coral el 4,3% i la de banda el 3,9%.
Pel que fa als intèrprets vocals, manen les sopranos (17,4%), seguides dels tenors (11,9%), els barítons (9,5%), les mezzosopranos (5%), els baixos (3,3%) i els contratenors (0,7%). Dels instrumentistes, només un terç són dones: i en instruments com el clarinet representen menys del 10% (i el 0% en la percussió, almenys en els concerts programats l'any 2021).
Aquest primer estudi recull els ajuts i les subvencions de la Generalitat atorgats per l'Institut Català d'Empreses Culturals (ICEC), per la qual cosa el mapa del finançament públic és incomplet. Segons Lluís Rodríguez, en els informes següents el propòsit és "incloure més línies d'ajut, com les de les diputacions i els ajuntaments", així com les dades econòmiques de les formacions estables de grans equipaments com el Gran Teatre del Liceu i L'Auditori de Barcelona.
