'La mujer en la ventana': una variant femenina de 'La finestra indiscreta' a Netflix
L'adaptació del 'bestseller' d'A.J. Finn, un irregular drama de suspens, es beneficia de la presència d'Amy Adams
'La mujer en la ventana'
(2,5 estrelles)
Direcció: Joe Wright. Guió: Tracy Letts a partir del llibre d'A.J. Finn. 100 min. Estats Units (2021). Amb Amy Adams, Gary Oldman i Anthony Macki. Disponible a Netflix
La primera referència de La mujer en la ventana, l'adaptació cinematogràfica de la novel·la supervendes d'A.J. Finn que estrena directament Netflix, és La finestra indiscreta. Com James Stewart en el clàssic d'Alfred Hitchcock, Anna Fox (Amy Adams) tampoc pot sortir de casa, en aquest cas per agorafòbia, i es dedica a observar el moviment dels veïns del davant fins que creu presenciar un crim. Però tant la policia com els mateixos implicats semblen desmentir la seva versió. És aquí on la pel·lícula, més que aprofundir en la qüestió del voyeurisme, clau en el film de Hitchcock, entronca amb dues altres tradicions molt conreades al cinema. D'una banda, aquella ficció gòtica, estil Llum de gas, en què es posa en evidència com es qüestiona la veu d'una dona quan xoca amb un relat oficial, tot deslegitimant-la pels seus suposats problemes psiquiàtrics.
De l'altra, el film també juga amb la possibilitat que, efectivament, l'Anna sigui una testimoni de poca confiança que de vegades no sap diferenciar el que ha viscut de la realitat paral·lela en què es refugia a causa d'un trauma. La mujer en la ventana barreja aquestes dues opcions, no tant per atorgar complexitat a l'experiència subjectiva de la protagonista sinó per mantenir el suspens sobre què ha passat de debò i justificar certs girs de guió força inversemblants. La mujer en la ventana concentra un thriller de múltiples influències en l'espai tancat de la casa de l'Anna, però es perd en una cerimònia de la confusió que en la part final s'escora cap a l'slasher. La pel·lícula manté certa dignitat gràcies a la sempre elegant posada en escena de Joe Wright, que també intenta ser coherent en qüestions de punt de vista narratiu, i a una Amy Adams entregada al màxim a la interpretació d'aquesta protagonista alhora vulnerable i ferma.