El mural barroc de Sant Llorenç de Morunys recupera l'esplendor

BarcelonaDel país barroc n'hi ha joies encara poc reconegudes, com el mural del presbiteri de l'església de Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès. La restauració que s'hi està duent a terme ha permès recuperar una obra que havia quedat deteriorada pel pas dels anys. Imma Brull, responsable de la restauració, reconeix a l'ACN que ells mateixos han quedat "sorpresos" perquè no esperaven trobar-hi tantes imatges. "A la cúpula hi han sortit núvols, angelets... molts personatges que havien quedat desdibuixats. La torrassa estava emblanquinada i quan hem tret la capa de calç hem trobat que també estava pintada", explica. Si tot va bé, el mural del presbiteri, un dels més destacats del barroc a la Catalunya Central, tornarà a lluir abans d'acabar l'any.

Fa més de dos mesos que una bastida de grans dimensions tapa el retaule central de l'església del monestir de Sant Llorenç de Morunys. La construcció era imprescindible per poder executar els treballs de restauració de les pintures murals del presbiteri, que estaven en un greu estat de deteriorament. "Durant un temps la coberta va estar en molt mal estat, cosa que va provocar que el conjunt patís els efectes de les inclemències del temps. El sutge produït pels ciris i la pols també és un element que l'ha anat deteriorant", lamenta el delegat de patrimoni del Bisbat de Solsona, Carles Freixes.

El conjunt mural, per la seva "magnitud", és un dels "més destacats de la Catalunya Central" apunta Freixes. És alhora un gran desconegut, tot i que ha estat glosat per, entre d'altres, Raül Garrigasait al llibre País barroc (L'Avenç, 2020). Els experts calculen que s'hauria pintat entre finals del segle XVIII i principis del XIX. "És difícil saber qui o quines persones el van fer, però ara, quan es pugui veure tota l'obra en la seva esplendor, els especialistes podran estudiar algunes hipòtesis", afegeix el delegat de patrimoni. L'obra segueix les directrius de l'època. A la part inferior hi ha els sants, a la central els evangelistes i els doctors de l'església i a la superior s'hi pot veure una glòria celestial amb imatges de sants. Centra el conjunt una Santíssima Trinitat.

Els treballs de restauració els està executant l'empresa Conservació de Patrimoni 4restaura. La seva responsable, la restauradora Imma Brull, explica que malgrat que s'hi havien fet intervencions d'urgència per evitar que es desprenguessin les capes pictòriques, el conjunt estava en molt mal estat i patia "diverses patologies". "La més important era l'ennegriment del suport pictòric", precisa. Abans de poder netejar-lo, però, ha sigut necessari fixar les capes. Un cop s'ha pogut treure la negror s'han iniciat els retocs per unificar el conjunt.

La restauració ha tingut un cost de gairebé 45.700 euros. D'aquests, un total de 22.000 els han aportat dues subvencions de la Generalitat (una de Cultura i l'altra de Turisme), mentre que la resta de diners els han aportat a parts iguals l'Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys, la parròquia de Sant Llorenç i el bisbat de Solsona. Ara només quedaran retocs finals com la il·luminació, però la idea és que estigui tot llest abans de Nadal.

Les pintures romàniques de l'absis, la fase pendent

L'alcalde de Sant Llorenç de Morunys, Francesc Riu, assegura que els veïns del municipi quedaran molt parats quan es retiri la bastida i vegin les pintures originals, ja que, tal com recorda, "fins ara es veia tot completament negre". De fet, ha assegurat que tothom es pensava que darrere de la capa negra hi havia pedra i no pas pintures murals. El batlle es mostra molt satisfet dels treballs i creu que donaran "molta més importància" a aquesta església romànica, que ja té peculiaritats que la fan única.

Ara queda pendent la restauració de les pintures murals romàniques que hi ha situades a l'absis i les que hi ha darrere del retaule. Aquesta, però, serà una altra fase, per a la qual encara no hi ha calendari ni pressupost. En aquest sentit, ha avançat que redactaran un nou projecte per poder trucar a la porta d'administracions superiors i demanar subvencions.