El Museu d'Art Sacre es presenta com un centre viu, accessible i inclusiu

PalmaViu, en moviment, accessible, inclusiu. Així es com es vol projectar a la societat el nou Museu d'Art Sacre (antic Museu Diocesà) de Mallorca, que s'inaugurarà dijous. "Després d'un any de feina, podem obrir aquest espai, que té peces de gran valor, i un canvi del discurs museogràfic", ha explicat Cristina Ortiz, cap de l'àrea de gestió cultural, durant la roda de premsa de presentació, a la qual han assistit també el degà-president del Capítol Catedral, Teodor Suau; el canonge responsable del Departament de Cultura del Capítol Catedral i el vicari episcopal per a les Relacions Institucionals i el Patrimoni Cultural de la Diòcesi de Mallorca.

El Museu acull una exposició permanent, però estarà "en constant moviment", ha explicat Ortiz, ja que se n'aniran canviant algunes peces per tal de conservar, dinamitzar i difondre tot el patrimoni artístic i religiós de Mallorca. A més, hi ha una exposició temporal que es canviarà, més o menys, dos pics l'any. La primera s'anomena Del Museu Arqueològic Diocesà al Museu d'Art Sacre de Mallorca. Més de 100 anys d'història, i repassarà la trajectòria de l'espai.

Temàtica iconogràfica

El canvi de nom del museu es deu al fet que totes les peces que ara s'hi exposen tenen el seu origen en una funció litúrgica i de culte. L'altre canvi fonamental és el discurs museològic, que s'estructura ara de manera iconogràfica, a través de les figures de Jesucrist, la Mare de Déu, l'Església i els sants, per tal d'explicar la cultura cristiana a Mallorca.

Quant a les peces, n'hi ha que ja estaven exposades a l'antic Museu Diocesà, com el retaule de Sant Jordi o el drac de na Coca; d'altres són obres del seu fons mai exposades –moltes de les quals s'han hagut de restaurar–, i finalment també es mostren peces del dipòsit de la Seu, com ara la taula de la Trinitat o un dels 12 tapissos flamencs o els valuosos Rimmonims. En total, s'hi exposen unes 50 obres.

"Des d'un punt de vista històric, és el segon equipament més antic de Mallorca", assegura Mercè Gambús, coordinadora del Departament Cientificohistòric. Gambús explica que les exposicions temporals i la permanent en moviment ajudaran a conèixer millor la col·lecció del museu, que té amb més de 1.400 peces. També forçarà que s'inventariïn totes, cosa que no s'ha fet. I no només això: s'ha trobat que en els inventaris antics s'hi han trobat peces que ara ja no hi són i també errors de mesures o amb l'estat de conservació sense actualitzar.

Han apostat per una museïtzació neta i textos senzills per a un públic ampli. En aquest sentit, Ortiz ha destacat que han iniciat el camí per esdevenir un museu accessible, perquè els visitants, independentment de la seva condició física, sensorial i/o cognitiva, puguin gaudir de l'espai. Per posar en marxa aquests recursos, han tingut l'assessorament de la secció d'accessibilitat de l'Institut Menorquí d'Afers Socials del Consell de Mallorca. Entre les actuacions, hi ha l'eliminació total de barreres arquitectòniques, la creació de reproduccions tàctils i guies en braille i una lectura fàcil en col·laboració amb Amadip Esment.

Com a primeres activitats, han preparat visites comentades, un programa per a escolars i visites dirigides al públic familiar. A més, pròximament hi haurà les tres primeres conferències. La primera, El passat desconegut del Museu d'Art Sacre, a càrrec de Mercè Gambús (18 d'abril); la segona, de la mà de Ramón Izquierdo, director del Museu de la Catedral de Santiago de Compostela (26 de març), i la darrera, amb la professora d'Història de l'Art Medieval de la UIB, Tina Sabater, com a ponent, que parlarà de la col·lecció de pintura gòtica del centre.

Els Rimmonims més antics del món

El centre expositiu permetrà que la societat pugui gaudir de peces molt importants, abans guardades o que només es podien contemplar com a part de les esglésies. Una de les més cabdals són els Rimmonims (segle XV), considerats els exemplars més antics conservats arreu del món. Els va comprar el mallorquí Francesc Puig a uns mercaders jueus. El 1493 els va donar a la Seu com a ofrena per a la Mare de Déu i, si bé originàriament servien per llegir la Torà, un cop a l'illa es cristianitzen mitjançant la incorporació de dos bastons, i s'usen com a ceptres.

"Ens els demanen molt i nosaltres en donam moltes còpies, perquè mai hem deixat que surtin de Mallorca", explica Gambús. Afegeix que és el millor exemple de l'art sacre: "Són elements que ja són superiors a la religiositat, perquè abracen confessions diferents i ens faciliten un discurs museogràfic obert".