Auschwitz-Birkenau alerta que la caiguda d'ingressos fa perillar molts projectes educatius i d'investigació

RipolletEl 2020 havia de ser un any de grans commemoracions. Se celebren els 75 anys de l'alliberament de molts dels camps de concentració on el règim nazi va condemnar a mort milions i milions de persones. Però la pandèmia i, de retruc, la falta d'ingressos fan perillar la viabilitat de molts dels projectes que volen recordar què va ser l'extermini nazi i conscienciar del perill dels règims autoritaris i d'extrema dreta. En alguns casos, la situació ha esdevingut desesperada. El Museu d’Auschwitz-Birkenau fins i tot ha llançat una crida a les xarxes socials per demanar donacions.

“La gran majoria dels nostres projectes estan aturats i hem reduït les inversions al mínim –expliquen en un comunicat–. La institució continua funcionant gràcies a una ajuda del ministeri de Cultura polonès, però sense més aportacions la continuïtat de moltes de les nostres feines més fonamentals està en perill”. La preservació del camp no està amenaçada perquè la Fundació Auschwitz-Birkenau ha doblat l'aportació, però sí que no s'hi podran dur a terme molts dels projectes educatius i d’investigació del museu.

Auschwitz-Birkenau, com tots els grans museus i institucions culturals d'Europa, va haver de tancar portes a mitjans de març, però el 30 i 31 de maig va fer una prova reobrint-ne les portes. Aquell cap de setmana es volia comprovar com podien funcionar les visites amb les noves mesures de seguretat. Al llarg de dos dies van entrar al camp de concentració unes 400 persones. Una xifra que representa tan sols un 3% de les visites que acostumava a rebre abans de la pandèmia. Els responsables del museu no preveuen tenir la quantitat de públic d’abans de la pandèmia en molt de temps i per això temen que els ingressos caiguin en picat. “En aquests moments de dificultat no podem rendir-nos ni deixar de treballar per recordar el passat, explicar què va passar és necessari per a les futures generacions, és el nostre llegat als nostres fills i nets. Durant anys i dècades hem intentat fer la nostra aportació. Ara necessitem la vostra ajuda”, assegura Piotr M. A. Cywiński, director del Museu d'Auschwitz-Birkenau.

Auschwitz-Birkenau va reobrir el 1947 perquè no es pogués ni esborrar ni oblidar l’assassinat d’1,1 milions d’homes, dones i nens. Són 155 edificis, 13 quilòmetres de filferrades, centenars de milers de sabates, 40 quilos d’ulleres, documents que ocupen 250 metres lineals de prestatgeries... La seva funció no és tan sols preservar tot aquest material –que permet al visitant l'experiència de caminar pels barracons, les rampes i les ruïnes–, sinó també oferir recursos pedagògics i documentar l'extermini.