El Museu del Disseny fa un salt qualitatiu

BarcelonaLes obres que van ser premiades en els certàmens oficials de fa més d'un segle poden ser molt agressives avui. La medalla de primera classe en l'Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona del 1896 la va guanyar un luxós centre de taula protagonitzat per la figura d'una indígena dreta damunt unes roques de pedra fina, sostenint una de les caravel·les de Colom. Com que va ser guardonat, l'Ajuntament de Barcelona el va comprar immediatament. Faltaven dos anys perquè Cuba i les Filipines s'independitzessin d'Espanya i s'havia abolit l'esclavitud. Sigui com sigui, per exposar aquest objecte avui cal posar-lo molt bé en context perquè mostrar-lo no sigui un gest racista.

Aquest centre estava exposat al Museu Marítim de Barcelona, i a partir d'aquest divendres forma part de la renovació del Museu del Disseny dins l'exposició Matter matters (La matèria importa, la matèria és un afer important). Ho és perquè el nou discurs, forjat per l'arquitecta i comissària Olga Subirós, posa l'accent en el centre de taula com a fruit dels estralls de l'extractivisme salvatge i el colonialisme, que han abonat els problemes geopolítics, socials i mediambientals del món actual. "Estem a l'oest de la Mediterrània, som Occident, l'estat espanyol ha estat un estat imperialista, portem cinc segles de colonialisme, i això ho ha condicionat tot, en som hereus", adverteix Subirós. "Continuem tenint molts objectes sorgits de l'extractivisme i el colonialisme; tot està tenyit per aquest passat, i és absolutament present: Trump i els tecnooligarques com Musk, Putin i Xi Jinping. Això està donant forma al món, i els productes que tenim a la vora. Podem canviar aquesta tendència? L'exposició parla en positiu", subratlla. Per a Subirós, l'imperialisme i el colonialisme tenen una "desafecció" pel món, i ella reclama un "disseny amb el món".

Matter matters obres les portes aquest divendres després de dos anys de feina, i ja es pot dir que és tot un esdeveniment i que provoca un salt qualitatiu en les exposicions de llarga durada del museu. La mostra és un festí per a tots els públics i situa el Museu del Disseny en ple segle XXI, entre els grans museus d'arts aplicades i disseny, i institucions d'arreu del món que estan renovant-se per aprofundir en el convuls món actual i contribuir a forjar alternatives per a un futur millor, entre els quals hi ha el Victoria & Albert Museum de Londres, la Triennal de Milà, el Cooper Hewitt Smithsonian Design Museum de Nova York i el Museu d'Arts Aplicades de Viena, el MAK. "Els museus no són només custodis. El patrimoni parla, té agència, i pot ajudar-nos a comprendre la complexitat del món", explica Subirós.

"Aquesta exposició planteja la col·lecció d'un museu com un calidoscopi amb múltiples visions. És l'exposició de disseny més important que s'ha fet en el segle XXI en el nostre context cultural", diu el director artístic del Dhub, del qual forma part el Museu del Disseny, José Luis de Vicente. Està previst que la renovació del museu continuï en els pròxims dos anys amb les diferents parts de l'exposició permanent, començant per la de moda. Com ha dit el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé, la funció d'un museu contemporani és "reflexionar sobre els conflictes que afecten la societat".

Tornar a vincular-se amb la natura

La nova exposició està ubicada a la segona planta del museu, on abans hi havia l'exposició semipermanent Modernisme, cap a la cultura del disseny. La nova instal·lació ha suposat un canvi radical en l'espai. Subirós ha obert el balcó de 20 metres de llarg que estava tancat, i ha obert un altre mirador al final del recorregut. Així, la plaça de les Glòries i la ciutat de Barcelona s'integren en el discurs de l'exposició, que inclou més de 700 objectes, uns 600 dels quals provenen de les col·leccions del museu. Uns altres 80 són obres convidades d'artistes i creadors d'arreu, entre els quals hi ha el mural que obre el recorregut, una mena de pedra de Rosetta de dades amb la qual Kate Crawford i Vladan Joler resumeixen cinc segles de colonialisme, i una gran instal·lació concebuda amb el Materfad sobre l'impacte d'uns vint objectes quotidians, com uns texans, unes vambes, una samarreta i una bicicleta.

Subirós concreta la importància de la matèria en vuit àmbits dedicats a diferents tipus de matèria, com ara la petroquímica, la vegetal, l'animal, la microbiològica i la digital. Dins de cadascun es poden veure un reguitzell de diàlegs entre ceràmiques, mobles, peces tèxtils i altres objectes de diferents èpoques. "La tesi desplaça el focus de l’objecte icònic al procés, a la traçabilitat material i a les implicacions polítiques i ecològiques de cada material", diu la comissària. Per exemple, assenyala mobles fets amb fustes d'ultramar, com el banús, la caoba i el palissandre; aborda el dilema de si s'han d'exposar, i com, objectes que inclouen restes animals; i presenta objectes innovadors fets amb plàstic reciclat o fustes rebutjades per la indústria.

La primera de les sorpreses arriba al començament del recorregut, davant del balcó. Perquè el públic es plantegi un altre problema cabdal —fins a quin punt ens hem separat de la natura—, Subirós fa dialogar les vistes que es poden veure d'aquest lloc amb unes dues-centes ceràmiques amb motius naturals fetes des de l'Edat Mitjana. "La diferència entre natura i cultura és una altra de les eines de la modernitat. Quan un pensa que té la cultura i que està separat de la natura, acaba veient la natura com un camp per explotar. No entendre que som natura ha provocat la situació en la qual estem", diu Subirós.

Un altre aspecte interessant de l'exposició és que s'emmarca dins la Capitalitat Mundial de l'Arquitectura Barcelona 2026, així que cadascun dels àmbits inclou un apartat dedicat a l'arquitectura on es poden veure fotografies, plànols, maquetes i mostres de materials d'edificis com el Mediatic, d'Enric Ruiz Geli; la Sala Beckett, de Ricardo Flores i Eva Prats, i Can Sau, d'Eduard Callís i Guillem Moliner.