El MNAC i el COAC es disputen l'arxiu de l'arquitecte Josep Maria Jujol
Es tracta d'un conjunt excepcional de dibuixos, plànols i peces de mobiliari
BarcelonaEl futur de l'arxiu de l'arquitecte Josep Maria Jujol viu una situació insòlita. L'ARA ha pogut saber que existeixen dos acords de donació signats: un del mes d'octubre amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya i un de l'1 de desembre amb el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). Prèviament, el 2017 els hereus de Jujol van donar al COAC els plànols i dibuixos corresponents a les obres que Jujol tenia a les comarques de Barcelona. El degà del COAC, Guim Costa, té previst reunir-se amb el director del MNAC, Pepe Serra, per abordar la situació.
Fonts del MNAC confirmen la donació al museu signada al mes d'octubre i que és fruit de molts anys de treball amb el llegat de Josep Maria Jujol i amb Josep Maria Jujol fill. També que hi havia una donació signada al mes de juliol que es va ampliar a l'octubre, i que Josep Maria Jujol fill no els ha comunicat cap novetat i que, en canvi, "tot segueix endavant". Pel que fa al COAC, té damunt la taula la creació amb el llegat de l'arquitecte d'un Centre Jujol a la Casa de les Ànimes, un immoble de la seva propietat al nucli antic de Tarragona. Abans d'aquests projectes, no va arribar a bon port una iniciativa de l'Ajuntament de Tarragona de crear un Arxiu Jujol a l'edifici annex al Teatre Metropol que també havia de ser un centre d'interpretació de l'arquitectura modernista a la ciutat.
Actualment, es poden veure al MNAC alguns mobles com un secreter escriptori, una taula de centre ovalada doble i diverses cadires que els hereus van dipositar amb motiu de la renovació de la col·lecció permanent d’art dels segles XIX i XX. Abans del dipòsit de l’Arxiu Jujol, el museu ja tenia un escriptori i arxivador de partitures de fusta policromada, un tinter de bronze, una cadira de menjador i una tauleta de centre provinents d’una dació de Joan Pau Jover, net del marxant Pere Mañach. I amb motiu de la gran exposició de Gaudí que va obrir les portes fa un any, van restaurar una de les tres grans teles que Jujol va fer per a la cerimònia dels Jocs Florals del 1907 per encàrrec de Gaudí.
Sovint Josep Maria Jujol va tenir reconeixement com a col·laborador d’Antoni Gaudí en obres tan conegudes com la Casa Batlló, la Pedrera i el Parc Güell, i des dels anys 80 n’ha tingut cada vegada més com a autor d’uns edificis tan singulars com el Teatre Metropol de Tarragona, l’església de Vistabella i la reforma de la masia Can Negre, a Sant Joan Despí, localitat de la qual va ser arquitecte municipal.
Els continguts de l’Arxiu Jujol han vist la llum pública parcialment a través d’exposicions i de publicacions. També ha sigut accessible als estudiosos que han fet tesis doctorals i estudis sobre l’arquitecte, i a altres arquitectes que han rehabilitat alguns dels seus edificis. Una altra font important per a la divulgació del llegat de Jujol es troba en els llibres que el seu fill ha publicat els últims anys sobre les obres del seu pare a Barcelona, Tarragona i Sant Joan Despí. També s'han divulgat les col·laboracions de Jujol amb Gaudí i altres aspectes més específics com els dibuixos que feia com a excursionista. Però, malgrat tot, encara es desconeix el volum i la profunditat dels fons, així que caldrà engegar una considerable feina de catalogació. Hi ha materials dels diferents aspectes de la trajectòria de Jujol, des dels seus dibuixos juvenils i de la seva etapa d’estudiant fins a mobles i objectes que va fer per al seu ús personal i de la família.
També pintor i escultor
Jujol també va destacar com a pintor, escultor i dissenyador, i això multiplica la diversitat de materials que hi ha a l’arxiu. A més, va saber donar una segona vida a qualsevol material, amb una vocació per redimir-lo impregnada de la profunda religiositat que tenia. “Per a ell no hi havia secrets en la manipulació dels materials”, diu Jujol i Gibert al llibre Jujol a Barcelona, en què es poden veure treballs i objectes molt diversos, com les primeres aquarel·les que va fer quan era un adolescent, una capseta de fusta, un fruiter metàl·lic, una caseta feta amb cartons i fustes reciclats i el model d’una imatge religiosa que va fer en col·laboració amb Frederic Llobet.
Al començament de la trajectòria, Jujol va treballar amb l’arquitecte Antoni Maria Gallissà i a l’arxiu es conserva l’exemplar del Dictionnaire raisonné de l’architecture française du XI au XVI siècle de l'arquitecte francès Eugène Viollet-le-Duc que va pertànyer a Gallissà i que la seva germana va regalar a Jujol. Finalment, l’arxiu també conté dibuixos i esbossos relacionats amb la seva trajectòria com a docent a l’Escola del Treball (1924-1949) i l’Escola d’Arquitectura (1910-1949).
