El Museu de la Paraula, en perspectiva de gènere

PalmaLes parets del Museu de la Paraula guarden i exposen part del Cançoner popular de Mallorca, recollit pel pare Rafel Ginard: una de les recopilacions més importants de patrimoni oral, amb 20.000 cançons populars i poesia oral. Una col·lecció “per conèixer la vera història de l’ànima col·lectiva de Mallorca”, deia Ginard. Són versos que expliquen les tradicions, els costums i estil de vida dels mallorquins del segle passat; però projecten idees i concepcions del món i de la vida que, en certa manera, formen part de l’ADN cultural de la societat mallorquina d’avui.

En aquesta recopilació, la dona hi apareix sempre lligada a la casa, als fills, a les cures... sota la mirada de judici patriarcal. “Totes ses beates falses / duen rosari en sa mà, / perquè Déu les va criar / més dimonis que ses altres ”, diu una glosa des d’un racó del menjador de la casa. Continua present, avui dia, aquest judici que reprodueix el cançoner? Què diria el cançoner del segle XXI? I quina mirada hi hauria cap a la dona?

Amb aquestes preguntes com a arrel, el Museu de la Paraula - Casa Rafel Ginard ha engegat el projecte ‘Reescrivim el cançoner’, que planteja una nova museografia de l’espai en clau de gènere. El treball consistirà a exposar, juntament amb el Cançoner popular de Ginard, una proposta de Cançoner del segle XXI escrit per dones d’avui. “La primera idea ve arran d’un projecte temàtic del museu amb què, cada mes, feim accions diferents sobre les festes i tradicions a Mallorca. El mes de maig era el de Maria i vàrem voler reflexionar sobre la visió de la maternitat que recull el cançoner i transportar-la a l’actualitat per explicar com ho veim ara: com s’ha obert el debat i incloem no solament una, sinó diverses maternitats, fins i tot la no-maternitat”, explica Joana Maria Serra, coordinadora del museu, que gestiona la Fundació Casa Museu. “Després vàrem decidir estendre l’acció a tot el museu”, afegeix Serra.

La primera passa per desenvolupar la nova narrativa “amb ulleres lila” ha estat fer un estudi pilot que plantegi una possible lectura i intervenció feminista en el material expositiu i esbrinar com hauria de ser un cançoner actual. Aquest estudi l’han duit a terme les periodistes Catalina Gayà i Laia Seró. Primerament, han extret alguns temes que apareixen en el cançoner exposat als espais de la casa museu (moralitat, rols hegemònics, relacions familiars, alimentació...) i han plantejat preguntes en clau de gènere sobre aquestes qüestions a un grup de discussió format per cinc dones que treballen amb la paraula: les poetes Joana Abrines i Maria Antònia Massanet, i les glosadores Maribel Servera, Mery Amengual i Alícia Olivares.

El cançoner del segle XXI

Per exemple, pel que fa a la dita “ Ses al·lotes acertades se’n van a sentir es sermó, però ses desbaratades volten p’es carrer Major ”, algunes de les preguntes que varen plantejar varen ser: “Continua existint la dona ‘acertada’ i la ‘dona desbaratada’? Amb quins espais associam l’home i amb quins espais associam la dona?”. “Aquestes preguntes ens serveixen per entendre des de quins indicadors de gènere es formava el cançoner i com aquests perduren fins avui”, detalla Gayà. “La conclusió a què arribam és que en un cançoner, en l’actualitat, hi conviuria una doble narrativa al voltant de la dona: una que ve del judici patriarcal, de la crítica i el control de la dona (que reflecteix el cançoner); i una altra narrativa disruptiva que és la que prové del pensament feminista”, afegeix.

La mirada patriarcal encara perdura, adaptada als nous temps. “Reflexionar a partir del cançoner ens fa adonar que hi ha coses que pensam que són passat i ja estan superades, però encara hi ha molts micromasclismes que són presents”, diu Maribel Servera, una de les glosadores que va participar en el grup de discussió. Servera destaca que en aquell moment no hi havia gloses que reflexionassin sobre l’educació. “Ens varen demanar quines cançons cantam ara als nostres fills i la resposta va ser: En cantam, de cançons o històries de rondalles, als nostres fills? Segurament hi ha molta gent que no, perquè les cançons que senten els nins i les nines són majoritàriament les de la música comercial, amb valors molt diferents de les cançons que cantaven els pares als fills abans”, opina.

Pel que fa al masclisme en les gloses, Maribel defensa que “la gent sovint diu que la glosa és masclista, però en realitat és el reflex de la societat de cada temps”, i “avui dia la glosa improvisada que feim nosaltres, que som un grup de 30 glosadors i glosadores, no és masclista”, defensa.

Per la poeta Joana Abrines, el que més la va interpel·lar va ser la maternitat: “És un tema que m’interessa molt d’ençà que he estat mare, ara fa tres anys i mig. M’adonava que les meves creacions anaven cap aquí. El mateix dia del part, vaig tenir molta necessitat de poder expressar allò que havia sentit parint”, relata.

Segurament, el cançoner del segle XXI, a cavall entre el judici patriarcal i la lluita feminista, inclouria reflexions com les de Joana. Hi cabrien versos com aquests, que ha preparat per al museu: “Vaig ser mare recent nada / el mateix dia que va néixer la meva filla / Vaig ser dona, gat i heura / a l’uníson. / Vaig sentir la meva vagina com un trànsit / quan l’ànima se’m partia / El cos ja no era meu /quan úter habitat s’obria ”.

“Per mi va ser un trànsit, una cloenda d’un espai a un altre. He viscut la maternitat molt des del plaer i molt des del cos: embarassada sentia moltíssim plaer, tenia una sexualitat molt plena; i després de parir, fins i tot més”, precisa. Encara que no és estudiosa del cançoner, a Joana relacionar-s’hi l’ha interpel·lada perquè “he habitat els espais a què fa referència”.

Figures femenines en el cançoner

A Joana, el cançoner també l’ha ajudada a reconnectar amb històries familiars antigues, amb figures com la dida; o a ressignificar-ne d’altres com la de na Maria Enganxa, que utilitzaven per advertir des de la por els nins i les nines de no acostar-se al pou de les cases. “Em va venir molt de nou la lectura que ens varen fer Catalina i Joana de na Maria Enganxa com a dona d’aigua, dona sàvia. I com, en realitat, utilitzaven la seva figura com un avís social cap a les dones bruixes, sabedores i sàvies”, relata Abrines. En el grup de discussió, varen arribar a la teoria que segurament seria el feminisme la nova Maria Enganxa, com a moviment social que està canviant la mirada cap al món.

Ella, amb les altres integrants del grup de debat -Alícia Olivares, Mery Amengual i Maria Antònia Massanet, dialogaran aquest dissabte amb el cançoner popular des de la seva perspectiva de dones d’avui. En el Dia internacional dels museus, ompliran amb els seus versos i gloses tots els espais de la casa en una jornada anomenada ‘Ànima mare’, que vol reivindicar la maternitat com a lloc de creació i cultura.