El Picasso escultor desplega el seu art a Màlaga

MàlagaPablo Picasso va dir d'ell mateix que no feia "assajos ni experiments", i que buscava el "mètode" perquè el que volia expressar encaixés més bé amb el llenguatge artístic que feia servir. D'aquesta manera va revolucionar no només la pintura, sinó també el gravat i l'escultura, i va treballar amb les diferents disciplines com si fossin vasos comunicants d'un mateix afany per experimentar de manera inesgotable. Es calcula que va fer unes 700 escultures i unes 4.500 pintures. Com a pintor va triomfar molt aviat, però l'èxit com a escultor se li va resistir: va quedar dolgut després del rebuig pel seu projecte de monument al poeta Guillaume Apollinaire a finals dels anys 20, i a partir d'aleshores va reservar-se-les per a la seva intimitat. D'altra banda, tenia prou èxit amb la pintura per no haver de vendre-les.

"Picasso no feia escultures clàssiques, i amb el rebuig del monument a Apollinaire va sentir que no l'entenien", afirma Carmen Giménez, la comissària de Picasso escultor. Materia y cuerpo, la primera gran exposició d'escultures del malagueny a l'Estat que es pot visitar fins al 10 de setembre al Museu Picasso de Màlaga. "No volia que el censuressin, volia sentir-se lliure", subratlla Giménez. El monument a Apollinaire els familiars del poeta el van detestar, i, més endavant, se'l va homenatjar amb una altra escultura de Picasso, un cap de Dora Maar de grans dimensions.

El reconeixement de les escultures de Picasso va ser ben estrany: per a ell l'escultura no era un llenguatge menor, i en un lloc tan rellevant com el pavelló de la República a l'Exposició universal de París del 1937 va acompanyar el Guernica de mitja dotzena d'escultures. Però, més endavant, la consideració de les seves escultures no va ser gaire millor: a la gran exposició a París, organitzada el 1965, les pintures es van poder veure al Grand Palais, i les escultures al Petit Palais. "Aleshores a França no reconeixien que realment les escultures de Picasso fossin art", lamenta Bernard Ruiz-Picasso, net de l'artista.

La mostra de Màlaga inclou 61 escultures datades entre el 1909 i el 1964, 22 de les quals provenen del Museu Picasso de París. Entre elles hi ha plats forts com els exemplars del Museu Reina Sofia: una és Dona al jardí, fruit de l'aprenentatge que Picasso va fer al costat de Juli González. L'altra és un dels dos exemplars existents de Dona oferent. Es tracta d'una de les escultures que es va poder veure al pavelló de la República. L'altre exemplar és el guardià de la tomba de l'artista. També hi ha la maqueta del cap monumental instal·lat a Chicago davant el Richard J. Daley Center. Entre les obres exposades n'hi ha d'inèdites, com un cap de Françoise fet amb guix i fusta.

Com indica el títol de la mostra, la selecció està centrada en com Picasso va representar el cos humà incessantment i de maneres infinites. També amb tota mena de materials, i sovint incorporant a les escultures objectes quotidians que tenia a l'abast, com fustes i cordes. Un exemple bestial d'això últim és Dona amb fullatge: es tracta d'una escultura de petites dimensions feta amb fusta, guix i fulles d'om. L'escultura no fa ni dos pams, però impacta com si fos una obra gegantina.

La puresa de les obres en l'espai

Carmen Giménez ha donat tota la importància a les escultures i les ha col·locat de manera que el públic pugui veure-les des de tots els angles. La mostra no inclou pintures ni dibuixos per posar-les en context ni tampoc per fer comparacions sobre si Picasso va ser més agosarat amb un mitjà que un altre, o per observar si les innovacions en la pintura van tenir una correspondència amb l'escultura.

Una de les obres més primerenques és un cap de Fernande cubista, i, més endavant, es pot veure com Picasso va començar a experimentar amb planxes metàl·liques doblegades. En una altra de les sales hi ha un conjunt de dones dempeus fets amb pals d'avet, algunes de les quals són inèdites, que va fer a Boisgeloup la tardor del 1930. Precisament els anys 30 van set molt prolífics, i així ho reflecteix la mostra amb tres caps de ciment que es van poder veure al Pavelló de la República. Als anys 40 l'escultura de Picasso va fer un gir: tot i que estava prohibit pels nazis en plena Segona Guerra Mundial a França, l'artista malagueny va fer cas al seu secretari, Jaume Sabartés, i va fondre en bronze clandestinament a la nit algunes escultures anteriors i les que anava fent en aquell moment. Dels anys 50 criden l'atenció les escultures amb taulons de fusta, i dels 60, els retrats femenins fets amb planxes metàl·liques doblegades i retallades.

Després de Màlaga, l'exposició es podrà veure al Guggenheim de Bilbao a partir del 29 de setembre, amb unes vint obres més. El Guggenheim està en negociacions perquè s'hi pugui veure la fràgil versió en guix de L'home del moltó, propietat del Reina Sofia, com un símbol de pau evocador del Guernica que mai no s'ha exposat al País Basc. D'altra banda, a Bilbao l'exposició tindrà el valor afegit que Picasso conviurà amb grans escultors bascos com Chillida i Oteiza.