El Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols obrirà la primavera del 2023

Sant Feliu de GuíxolsLa primavera del 2023. Aquesta és la data prevista per a l'obertura del nou Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, segons ha exposat l'alcalde de la població empordanera, Carles Motas, durant la presentació del projecte constructiu. Dissenyat pel despatx Nieto Sobejano –que va guanyar el concurs públic–, les obres preveuen rehabilitar tots els espais interiors del monestir, la construcció d'una estructura de fusta a la plaça Abadia i, si el pressupost ho permet, la rehabilitació de tot l'entorn dels jardins del monestir. Motas calcula que l'obra s'enfilarà als set milions d'euros i, fins ara, només té garantida l'aportació de la Diputació de Girona (1,2 milions d'euros). "És un projecte de país, i la Generalitat i l'Estat encara no han concretat quina aportació faran", ha reconegut l'alcalde que també ha afegit que el consistori completarà del seu pressupost la quantitat que faci falta per finalitzar la primera fase del projecte.

Just abans del confinament pel coronavirus, el 9 de març, l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va anunciar els guanyadors del concurs per dissenyar el nou Museu Thyssen: el despatx d'arquitectes Nieto Sobejano, que es van imposar a la vintena de propostes que es van presentar amb un disseny arquitectònic que vol "conjugar la història amb la modernitat" i, alhora, "connectar els espais públics oberts de la plaça urbana amb els jardins del monestir, fomentant la relació entre arquitectura i paisatge", segons ha destacat l'arquitecte, Enrique Sobejano.

Així, el seu projecte preveu convertir l'antic claustre, que mai va arribar a construir-se, en un gran espai exterior, amb una coberta lliure de pilars i amb un jardí al sostre, que connectarà tots els espais del futur Museu: "Des d'aquí es podrà anar a les sales expositives, a la botiga, als espais polivalents, al magatzem... Ens hem inspirat en museus com el Peggy Guggenheim de Venècia en què l'espai exterior i interior estableixen una continuïtat", ha afegit Sobejano.

Pel que fa a la rehabilitació dels espais interiors, l'arquitecte ha revelat que és la part més complicada: "Ha de semblar que no hi hem fet res, perquè volem conservar-lo. Però sí que haurem d'intervenir per adaptar la climatologia a les necessitats dels quadres, l'accessibilitat, i hem de mirar si s'ha de reforçar algun element estructural. Però la nostra idea és que no canviï i que sigui un diàleg entre la part històrica i la part moderna". El nou museu acollirà el fons permanent de la col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX de la baronessa Carmen Thyssen.

A la cerca de pressupost

L'alcalde, Carles Motas, calcula que només la rehabilitació dels interiors i la construcció de l'estructura de fusta exterior s'enfilarà als set milions d'euros. Després quedaria la rehabilitació de tot l'entorn dels jardins del monestir, les plantes superiors del monestir i la casa Blasco. "La nostra intenció és fer tot el projecte complert, però dependrà del finançament que trobem", ha admès el batlle que també ha detallat el calendari amb què treballa l'Ajuntament: les obres començaran a finals del 2021 i duraran 18 mesos. "Per tant, la primavera del 2023 el Museu estarà obert", ha afirmat.

Ara bé, a hores d'ara, només estan garantits l'1,2 milions que posarà la Diputació, però falta concretar l'aportació de l'Estat i la Generalitat, que es van comprometre a invertir-hi. "I quin altre projecte pot servir perquè les dues administracions es trobin?", s'ha preguntat retòricament el batlle que, si aconsegueix ampliar la dotació econòmica prevista pel Thyssen, també voldria rehabilitar les plantes superiors per destinar-les a altres activitats culturals, per convertir el monestir "en un centre cultural molt ric, molt dinàmic i que aculli tota mena d'activitats relacionades amb la cultura". "Nosaltres voldríem fer-ho tot de cop, però dependrà del pressupost que aconseguim", ha assenyalat Motas.

Exposició virtual

A conseqüència de la crisi del covid-19, per primera vegada, l'Espai Thyssen oferirà aquest estiu una exposició virtual "que es podrà veure des de qualsevol lloc, en qualsevol moment", segons ha destacat la seva comissària, Pilar Giró. Titulada Josep Amat dialoga amb l'impressionisme i formada per 21 quadres, la mostra uneix les obres del pintor barceloní amb mestres de l'impressionisme com Pissarro, Sisley, Gauguin, Lebasque o Bonnard.

"Amat no es pot definir com a impressionista, però sí que ha incorporat en el seu llenguatge plàstic el diàleg amb aquest moviment pictòric", ha indicat la comissària, que també ha anunciat que l'exposició virtual no tindrà data de finalització. "És la primera vegada que ho fem, però no serà l'última. Perquè aquesta nova manera de treballar ha vingut per quedar-se i coexistir amb la presencial".