Els museus, un camp de batalla des d'on canviar el món

BarcelonaEl departament de Cultura va fitxar la tardor de l'any passat Manuel Borja-Villel, exdirector de la Fundació Antoni Tàpies, el Macba i el Museu Reina Sofia, com a assessor museístic per aprofundir en el futur dels museus i el seu paper social. I aquest dimecres Borja-Villel ha presentat les activitats que desenvoluparà conjuntament amb el seu equip des de la setmana que ve fins al 2026 a Catalunya, amb el títol genèric de Museu habitat, en el sentit de sentir els museus com a propis. "Vivim una època de crisi estructural, i sabem que en èpoques de crisi la societat mira cap al passat per entendre millor el present i veure cap a on anem", ha dit Borja-Villel. "Aquest passat representat per institucions, museus i arxius els fa llocs de batalla, d'antagonisme. En l'àmbit museístic, tots els models que teníem van arrencar al segle XVIII en la línia de la Il·lustració, basada en la llibertat, la igualtat i la fraternitat d'uns, però no d'uns altres, perquè, per exemple la Revolució Francesa es va produir en paral·lel a la d'Haití, que no va ser possible. És important saber que aquest model no s'adequa a una època en què hi ha moltes veus silenciades contra l'estructura patriarcal, l'esclavatge i l'extractivisme que plantegen unes altres formes d'organització", ha explicat.

"Els museus són espais de coneixement indispensables, espais d'una conversa ciutadana constant, on absolutament tothom hi és benvingut", ha afirmat la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. "Les persones que treballen als centres museístics ho fan amb un gran respecte, estima i voluntat de representació del nostre passat, present i futur", ha subratllat Garriga.

L'objectiu de Borja-Villel és "replantejar" l'ecosistema dels museus catalans, a partir de repensar-ne aspectes diversos de les institucions com ara la idea de memòria, l'ús de les col·leccions, l'estructura, la governança, la sostenibilitat del funcionament i els públics. Així que la "investigació militant" serà una de les claus de tot aquest procés. "Els museus són molt populars, però ens hem de plantejar si tota la gent que hi va és la que hi ha d'anar i si hi ha gent que no hi va mai", ha subratllat Borja-Villel. Un altre interrogant que cal respondre és què es pot fer per forjar les històries d'aquells de qui no es conserven documents, o que quan existeixen, com és el cas dels esclaus, els redueixen a la seva condició d'esclavatge per sempre. "Com s'escriu la història, des d'on s'escriu?", ha demanat Borja-Villel.

Donar suport i visibilitzar la feina feta

Aquest replantejament dels museus el portarà a terme conjuntament amb artistes, col·lectius, entitats i institucions que estan treballant en aquests temes i que coneix de les seves etapes barcelonines anteriors, com IDRA, Transductores i Entrar Afuera. "Aquí hi ha un humus que permet fer una passa més enllà", ha recordat Borja-Villel. La primera activitat seran unes jornades que se celebraran del 17 al 19 de juny en seus com la Fundació Antoni Tàpies, el Palau Moja i el Centre d'Art Santa Mònica per plantejar com seran els museus d'aquí a cinquanta anys, proposar formes d'institucionalitat alternatives i fer jornades de treball al Museu Marítim i el Museu d'Història de Catalunya en clau descolonial.

El plat fort del programa per al gran públic serà una gran exposició que es podrà visitar, simultàniament, al Museu Marítim, al Palau Moja i als nous Tinglados del Port Vell, la recuperació dels quals es va presentar fa poques setmanes. Cadascuna de les seus abordarà unes temàtiques concretes. Els Tinglados, per exemple, estaran dedicats a les nocions de "paisatge, desplaçament i identitat" a través del diàleg d'un reguitzell d'obres històriques d'artistes com Isidre Nonell, Colita i Anna Turbau amb unes altres de contemporànies d'Allan Sekula, Malgorzata Mirga-Tas, Efrén Álvarez i el col·lectiu Ayllú.

També hi haurà uns altres "assajos expositius". Al Palau Moja, s'hi podran veure les Variacions Güell, de Jorge Ribalta, i treballs d'artistes com Aline Motta i Oriol Vilanova, entre d’altres. L'assaig del Museu Marítim de Barcelona tractarà temes com l’impacte de la importació de matèries primeres com ara la fusta de Guinea en el disseny de productes i d’arquitectura durant els anys 50 i 60 amb material històric i obres d'artistes contemporanis com Antoni Muntades, Carlos Pazos i Claudia Claremi. I el Pavelló Victòria Eugènia acollirà una sèrie d’intervencions artístiques per reflexionar sobre l'impacte en la nostra manera d’entendre el món de les grans exposicions internacionals de les últimes dècades del segle XIX i les primeres del XX. Més, endavant, se celebraran dos congressos sobre museus: el primer del 26 al 28 de novembre i el segon el juny del 2025. El pressupost de tot aquest programa és d'1,3 milions d'euros. Queda pendent fer públic quins museus del país també acolliran activitats d'aquest programa.