Els museus catalans es recuperen però no arriben a les xifres de visitants d'abans de la pandèmia

BarcelonaA poc a poc, els museus catalans es van recuperant de les davallades de visitants que van patir per culpa de la pandèmia. El 2020, amb el confinament i les restriccions, les caigudes de públic van ser de l'ordre del 70% al 90% als museus i centres d'art catalans; el 2021 els visitants van ser la meitat d'abans de la pandèmia, i el 2022 es va anar tancant l'abisme obert amb la pandèmia. Així, per exemple, els museus municipals de Barcelona van rebre durant el 2022 uns 3.700.000 milions de persones (l'any 2021 van ser poc més de 2.000.000 i el 2019, 4,8 milions). És a dir, que tres de cada quatre visitants han tornat a trepitjar un museu barceloní.

El Museu Picasso va ser l'espai amb més poder d'atracció l'any passat, amb 794.800 visitants, un 167% més respecte a l'any 2021 però sense arribar al milió del 2019. En segon lloc se situa el Born Centre de Cultura i Memòria, amb 728.400 visites, i en tercer lloc, el castell de Montjuïc, que va atraure 689.200 visitants. La Pedrera en va rebre 684.882, més del triple que l'any passat, però sense assolir el milió del 2019; la Fundació Dalí, 663.680, i per les diferents seus del Museu d'Història de Barcelona van passar 616.600 persones.

Canvi de públic

La pandèmia també ha fet que hagin augmentat els visitants locals i que canviïn els rànquings de les nacionalitats: el 2022, un de cada quatre visitants als museus i espais patrimonials de Barcelona era local; el 2019, el percentatge era una mica menor, només del 15%. El MNAC ha augmentat considerablement el seu poder d'atracció cap al públic autòcton, que ha sigut el 63% (30% visitants de Barcelona, 33% visitants de Catalunya).

D'altra banda, alguns espais que tradicionalment han atret el públic asiàtic, com la Pedrera, han notat el fet que fins fa molt poc els xinesos no han tornat a viatjar. Els nord-americans són els que més s'han passejat pel Picasso –han representat gairebé el 20% del total dels visitants del 2022–, seguits pel públic espanyol, un 15% (més d'un 12% barceloní). El CCCB és un altre espai que va augmentar el nombre de visitants respecte al 2021, uns 330.000, però encara és lluny dels 500.000 del 2019, una època en què l'espai acollia festivals més grans, que no es preveu que tornin en un futur immediat perquè l'actual direcció aposta més per esdeveniments de petit format.

Les exposicions més vistes

Les exposicions que han tingut més èxit de públic a Barcelona han estat Brigitte Baer. Picasso i els gravats i Picasso/Clergue al Museu Picasso, amb 327.488 visitants. Les dues exposicions es van poder veure alhora del juny a l'octubre de l'any passat. La primera es va fer amb materials d’arxiu propietat del museu i mostrava els materials de treball de Baer, que va catalogar l’obra gràfica del malagueny. Clergue (1934-2014) va conèixer Picasso quan encara no tenia vint anys a la sortida d’una cursa de bous a Arles i és un dels pocs que el van fotografiar en la seva intimitat.

Dues exposicions més que van despertar força interès van ser Turner. La llum és color, amb 123.707 visitants, que es va inaugurar al MNAC la primavera de l'any passat, i Annibale Carracci. Els frescos de la capella Herrera, amb 89.572, que també es va poder veure al MNAC. Cervell(s), amb 86.389 visitants, va ser la quarta exposició més visitada de la història del CCCB, per darrere de Stanley Kubrick, El segle del cinema i Més humans. Altres exposicions del CCCB que també van atraure força públic van ser La màscara no menteix mai (45.502), i el Word Press Photo (62.502). Marguerite Duras i Oriol Vilapuig. Imatges buides, que es van inaugurar la primavera de l'any passat a la Virreina, amb 55.775 visitants, i Alimentar Barcelona, 1921. Cap a la ciutat metropolitana, al MUHBA, amb 47.495 visites, van ser altres exposicions amb força èxit de públic.

Tanmateix, són xifres que s'han de posar en context: no totes les exposicions tenen el mateix preu ni tampoc la mateixa durada. N'hi ha que van durar dos o tres mesos i d'altres molt més temps. L'exposició del MUHBA, per exemple, fruit d'una investigació que volia demostrar la importància de la intervenció municipal a l'hora de garantir l'alimentació d'una gran urbs i evitar així la carestia i els avalots, es va poder veure durant pràcticament un any. Èlia Llach, també a la Virreina Centre de la Imatge, va tenir un públic de 31.192 persones, mentre que Banksy. The art of protest, al DHUB, va atreure 31.060 persones. Els camins de l'abstracció, 1957-1978 va ser l'exposició més vista a la Pedrera, amb 20.000 visitants, una xifra que pot augmentar força perquè es pot veure fins al 15 de gener.