Museus i covid-19: hi veuen oportunitats, però temen retallades

PalmaDesprés de mesos en pausa, els museus de les Illes es preparen per acollir públic de nou. Alguns ja han obert i altres ho faran en les properes setmanes, després d’haver preparat protocols de seguretat per adaptar-se a la crisi sanitària. Coincidint amb el Dia internacional dels museus, que és aquest dilluns, xerram amb les directores de sis museus de les Illes, que veuen en aquesta aturada una bona oportunitat per implementar canvis i abordar reptes pendents, però alhora auguren amb neguit possibles retallades derivades de la crisi econòmica.

“Els museus són els espais idonis no només per plantejar preguntes, sinó per trobar vies d’acció clares”, diu la directora d’Es Baluard, Imma Prieto. Ella ho té clar: “Una part de la solució d’aquesta crisi passa per la cultura, perquè et permet replantejar noves maneres de viure. I els museus són uns dels espais més autocrítics que tenim”. En aquest mateix sentit s’expressa Aina Bauzà, directora del Casal Solleric: “És un moment de reflexió profunda. Quin és el nostre paper? Com cream vincles més directes amb el territori? Si s’han de plantejar transformacions radicals, ara seria el moment de fer-ho”.

Els museus s’han adaptat a les restriccions de la crisi sanitària però hi tornaran, ara per ara, els ciutadans? Carolina Desel, directora del Museu de Menorca, creu que “no serà fàcil tornar a convèncer la gent, però crec que amb el temps tot es posarà al seu lloc”. Per donar més seguretat, han fet infografies i vídeos en què expliquen que estan preparats. Magdalena Salas, directora del Museu d’Història de Manacor, ha previst que cada 15 minuts entrin sis persones a les sales i que la gent pugui telefonar per reservar aquest quart d’hora.

Per la seva banda, la directora del Museu Contemporani d’Eivissa, Elena Ruiz, assegura que estan preparats per “tornar a oferir una experiència directa, que és irreemplaçable”, però precisa que les mesures de seguretat de vegades són difícils de conciliar amb les dinàmiques d’un museu, on la ciutadania està acostumada a circular lliurement. Per enfortir la confiança en el públic, la directora del Museu de Mallorca, Maria Gràcia Salvà, explica que els propers mesos l’entrada serà gratuïta.

Infrafinançament crònic

Un dels grans neguits per a les directores són els pressupostos, que ja preveuen rebaixats o congelats per a l’any que ve. “Tant de bo no sigui així, però crec que la situació serà molt greu i, per com veim les institucions, cultura patirà una retallada grossa”, augura Bauzà. Al Solleric, per ara es manté la partida per al 2020, però no és així al Museu de Mallorca, on ja s’ha retallat el 15% del pressupost d’enguany. “No hi haurà cap altre remei que reinventar-nos, perquè crec que amb vista a l’any que ve ho notarem més”, diu la directora.

“Ja ens han dit que necessitaran doblers per a serveis socials i ens demanaran a tots que delimitem molt bé les despeses”, precisa la directora del Museu de Manacor, un centre que acumulava “tres anys bons quant a recursos”, assegura. En aquesta línia, Desel comenta que fa quatre anys que el Consell de Menorca els augmenta la partida, però que pateixen la manca de personal “crònica” per part del Govern balear. Així i tot, preveu que l’any que ve no l’apugin: “S’hauran de repartir els doblers i la cultura és sempre la que pateix més; no crec que aquesta vegada canviï”.

En el cas d’Es Baluard, per ara manté el pressupost per al 2020, però la pandèmia els ha deixat sense els recursos propis, que són un 25% del total. “Haurem de cercar noves vies de finançament privat, però esperam que les administracions ens facin costat”, afirma Prieto. Explica que Es Baluard té encara la partida de la crisi del 2008. “Són temps difícils, però en el món de la cultura la frase és sempre ‘no és el moment’; si no és pel covid-19, és per una altra cosa”. “Si els pressupostos van a menys, no sé què farem, perquè menys no podem tenir, i hem de mantenir també el complex històric”, afegeix.

“Fa trenta anys que dirigesc el museu i no hi ha hagut cap època amb un bon pressupost”, recorda Ruiz. La darrera crisi va ser l’estocada més gran i, “amb les lleis d’equilibri pressupostari, les administracions han estat molt poc generoses”, continua. “Hi ha moltes situacions dramàtiques, però no és també dramàtic minvar la cultura, sense pressupostos dignes?”, es demana.

Temps per reformular-se

Amb el lema ‘Museus per la igualtat: diversitat i inclusió’, el Dia internacional dels museus 2020 posa el focus en un dels reptes més importants que es marquen els equipaments culturals: el de tornar més socials. És un plantejament que ve d’enfora, però “no acabam de fer el canvi”, diu Salas. Al centre que dirigeix tenen un projecte de museu accessible, però assegura que queda molta feina a fer, “perquè donam la volta al mateix tipus de públic i això s’ha d’obrir”. D’un dels debats virtuals que hi ha hagut aquests dies entre responsables de museus, ha rescatat una idea que mirarà d’implementar: la transversalitat. És a dir, “desenvolupar durant l’any un programa relacionat amb l’exposició principal que toqui temes transversals”, exposa.

“Hem d’anar cap a una democràcia cultural més àmplia”, afirma Bauzà. Per ella, els departaments educatius s’han de reforçar per “incloure tota la ciutadania” i que aquesta “formi part de la construcció dels centres”. Considera que les exposicions han de ser la base per plantejar les problemàtiques contemporànies: “Hem d’augmentar el pensament, però això no vol dir fer localisme: hem de ser permeables a l’exterior per créixer”. A Es Baluard, treballen des de gener en un projecte de formació pioner a l’Arxipèlag que inclou diverses àrees (economia, medi ambient, feminisme, migracions...) i es traduirà en mòduls formatius, impartits per ponents de les Illes i de fora. “Començam mirant-nos el melic, amb un primer punt per repensar la institució”, avança.

En el cas del Museu de Mallorca, Salvà vol impulsar visites temàtiques, que “donen qualitat a la visita i fomenten el públic local”. I, encara que “hagi de sacrificar alguna exposició temporal, la priorat és obrir alguna sala d’arqueologia”, assegura. Per la seva banda, Desel apunta que “hi ha moltes coses que es plantegen els grans museus que els petits ja aplicam, com dirigir-nos al públic local i potenciar la col·lecció”. Per la seva banda, Ruiz fa una reflexió a escala educativa: “Si s’han desplaçat les arts de les escoles, què pretenem? Oferim el que està a les nostres mans, però què ofereix el sistema educatiu?”.

Digitalització

Totes les directores hi coincideixen: el món digital és una eina, però mai podrà substituir l’experiència presencial. Per exemple, Ruiz diu que “l’espai ja és un transmissor de potència enorme i la comunicació de les obres d’art amb l’espectador actiu és imprescindible”. En el mateix sentit s’expressa la directora del Museu de Menorca: “Apostam pel digital, però els museus no som generadors de contingut web: ens distingim pel contacte personal amb el patrimoni”.