Museus gratuïts, beques a creadors, la sisena hora artística, una moneda cultural: Barcelona impulsa 100 mesures perquè la cultura sigui un dret fonamental

BarcelonaQue els ciutadans tinguin accés a la cultura i que sigui un dret a l’altura dels drets fonamentals, com la sanitat i l'educació. Aquest és l’objectiu de l’ambiciós Pla de Drets Culturals que ha presentat aquest dimecres l’Ajuntament de Barcelona i que inclou 100 mesures concretes per democratitzar la cultura. El programa, titulat Fem Cultura, anirà acompanyat d’una inversió de 68,7 milions d’euros per desenvolupar aquestes noves polítiques públiques només en els dos anys vinents. "Amb la pandèmia hem sentit dir que la cultura és un bé essencial, però no n'hi ha prou amb paraules. Es necessiten pressupostos i accions concretes i amb un horitzó que vagi més enllà dels 2 anys perquè reorienti les polítiques de la ciutat per garantir els drets culturals dels veïns i veïnes", ha afirmat l'alcaldessa Ada Colau, que ha recordat que l'Ajuntament de Barcelona destina un 6% del pressupost a cultura mentre que la Generalitat hi destina l'1%.

Segons el tinent d’alcaldia Joan Subirats es tracta d’"un canvi d'estatus en l'àmbit cultural", ja que per primera vegada es parla dels drets culturals dels ciutadans i es planteja com una iniciativa "pionera i inspiradora" a escala internacional. Tant Colau com Subirats han assenyalat que la salut i l’educació han sigut els pilars bàsics per a la democràcia i la igualtat al segle XX, i creuen que les polítiques culturals ho seran al segle XXI per garantir la igualtat d’oportunitats dels ciutadans. La cultura apareix, com el dret a l'habitatge, en textos com la Declaració dels Drets Humans, la Constitució i l'Estatut, però es tracta que passi "de la banda dels drets no exigibles" a ser una realitat. "La cultura té a veure amb el que dona sentit a la vida, crea identitat, et dona autonomia i et fa ser crític", ha resumit Subirats.

100 mesures concretes

El pla desplega nou mesures de govern amb l’objectiu que la ciutadania participi en la cultura lligada a l’educació, a les cultures populars, a la creació, tingui accés a la informació, el coneixement i el patrimoni. A més de l’abast del pla, la singularitat és la seva transversalitat en diferents àrees (cultura, educació, tecnologia, ciència, innovació) i el gran nombre d’agents implicats a la ciutat. 

Aquest marc teòric planteja unes accions acotades, concretes i operatives, i algunes de sorprenents, com ara: 

• La implementació de la sisena hora per a activitats artístiques a les escoles públiques 
• La gratuïtat de l'accés a les col·leccions permanents dels museus municipals (s'està estudiant la viabilitat jurídica i econòmica i en conversa amb les institucions consorciades) 
• Ampliació dels projectes escolars com En Residència a totes les escoles i instituts
• Nou programa de beques per a creadors (com les que es van fer excepcionalment pel covid eliminant els premis Ciutat de Barcelona)
• Ampliació de 5 a 20 les residències per a artistes 
• Creació de la Casa de la Música al que fins ara era la Sala Barts (s'afegiran activitats diürnes a l'explotació privada que s'hi feia fins ara i que continuarà a través d'un concurs)
• Creació de la moneda cultural REC (per bonificar el consum cultural en funció de la renda, els districtes i els sectors, i vincular-hi nous equipaments)
• Oferir baixos de protecció oficial per a usos culturals, per a gestió, per a tallers d'artistes i exhibició (es destinarà un milió d'euros per a la compra d'espais)
• Perspectiva de gènere en totes les polítiques, incloses la selecció de personal i les beques
• Oferir més música al carrer i, en concret, a les superilles

Repensar la ciutat

Per a Colau, amb la crisi de la pandèmia "la ciutadania ha tingut una consciència plena de com d'important és la cultura no només per reconfortar-nos sinó també per ajudar a pensar-nos". Considera que el món postcovid no s'ha d'assemblar al que hi havia abans: "Hem de reactivar la ciutat però no fer-la idèntica a abans, hem de fer canvis, amb creativitat i inventiva, i la cultura és una de les estratègies principals de la ciutat", afirma Colau.

Per això el pla insisteix en la necessitat de vincular les pràctiques artístiques al sistema educatiu o connectar la ciència amb la cultura, per garantir el dret a la pràctica cultural, a banda de millorar l’accessibilitat i garantir la diversitat a la cultura. Els principis que articulen tot el pla són: diversitat i interculturalitat, "amb la llengua catalana com a element central de cohesió social", ha assenyalat Dani Granados; perspectiva feminista; transparència; transversalitat; descentralització i noves centralitats; sostenibilitat i cultura metropolitana (considerant no només els 3,2 milions d'habitants de l’àrea metropolitana sinó els 5 milions de la regió metropolitana). "Entre el 40% i el 70% d'accés a la cultura que es fa a la regió metropolitana es fa a la ciutat de Barcelona; per tant, cal reforçar el pes pressupostari que les altres administracions fan en cultura, Generalitat, Diputació i Àrea Metropolitana", assenyala Subirats, posant d'exemple la biennal Manifesta i el festival Dansa Metropolitana com a casos d'èxit.

De la inversió de 68,7 milions, la majoria és pressupost ordinari de l’ICUB, 17,1 milions són extraordinaris per al pla i 9,1 milions són d’inversió per a equipaments, com el Canòdrom, l'Escocesa, la Casa Verdaguer, la Fabra o Coats i els baixos que es comprin. Aquests diners se sumen als 9,5 milions que l’Ajuntament ha destinat al pla de xoc cultural arran de la pandèmia i que també va incloure mesures com la transformació dels premis Ciutat de Barcelona en beques, la Sala Montjuïc i el manteniment del Grec i la Mercè.

Dos anys per esprintar 

Dani Granados, delegat de Drets Culturals a l'Ajuntament de Barcelona, ha desgranat algunes mesures del pla, que s'anirà presentant per fases i en diferents graus d'execució els pròxims anys. Algunes mesures, com la sisena hora artística, són una ambició a llarg termini i a pactar amb la Generalitat, mentre que altres mesures com la Casa de la Música seran visibles els pròxims mesos.

1.Cultura als barris i acció comunitària

• La programació de Districte Cultural s'eleva a 32 centres cívics i s'hi afegeixen les arts visuals a més d'arts escèniques
• La Mercè passarà de 7 espais a 30 espais de la ciutat
• Creixement del programa Cultura Viva

2.Cultura de base i sectors culturals

• Dret a les condicions dignes: accés a baixos de protecció oficial per a gestió i creació cultural
• Pla de residències, que passen de 5 a 20, per connectar Barcelona al món amb els intercanvis d'artistes
• Consolidar un programa de beques als creadors, perquè les subvencions arribin a estructures consolidades
• Desplegar la biennal Manifesta de creació contemporània des d'ara al 2024

3.Cultures populars i tradicionals

• Reconeixement com espai de cohesió social i nous recursos
• Coherència normativa als barris per facilitar aquesta activitat
• Reconeixement de cultures minoritzades com el poble gitano

4.Cultura i educació

• Sisena hora artística a les escoles públiques a través de programes específics, tot i que no és competència municipal (ara ja existeix el Temps d'Art que treballa en aquesta línia). Subirats assenyala que totes les concertades tenen sisena hora, mentre que les públiques només quan està vinculat a necessitats educatives especials. "Tenim la voluntat política i esperem que a la Generalitat li interessi", ha apuntat.
• Noves propostes extraescolars
• Ampliar el programa En Residència a tots els instituts de la ciutat

5.Cultura feminista

• Protocol d'assetjament sexual
• Aposta per la paritat

6.Cultura i espai públic

• Programació a les superilles de Barcelona, com s'està fent a la Rambla amb la ràdio al quiosc de floristes
• De 18 punts de música a Ciutat Vella a més de 40 a tota la ciutat
• Aposta per l'art urbà amb reglamentació i un nou equipament, el Cilindre d'Horta

7.Cultura i drets digitals

• El Canòdrom com a epicentre per a l'impuls dels drets culturals
• Programa d'Arxius Oberts
• Alfabetització digital

8.Actualització del sistema de museus 

• Nova política de preus que prevegi l'horitzó vinculat a la gratuïtat dels museus municipals amb el carnet de biblioteques

9. Biblioteques

• Més enllà de l'accés, incorporar la pràctica cultural