Mireia Massagué, directora del Chillida Leku: "Els museus han de tenir els peus a terra, assumir què interessa a la gent"

HernaniMireia Massagué va assumir la direcció del Chillida Leku l'octubre del 2018 després d'haver dirigit el Gaudí Exhibition Center a Barcelona i d'haver treballat al TNC. La incorporació es va produir pocs mesos abans que el museu tornés a obrir les portes gràcies a l'acord de la família Chillida amb la galeria suïssa Hauser & Wirth. 

Quins reptes ha suposat el Chillida Leku en la seva trajectòria?

— És un museu amb unes característiques molt especials: un espai a l'aire lliure, un lloc –leku, el lloc de Chillida– que és una obra d'art en si mateix. No és que no tingui res a veure amb les meves feines anteriors, és que té poc a veure amb res més al món. M'he servit de l'experiència anterior a l'hora d'actualitzar i gestionar el centre, que ara fa dos anys que va tornar a obrir al públic.

Quins són els principals desafiaments dels museus?

— Els museus han de tenir els peus a terra, assumir què interessa a la gent, als conciutadans i visitants, i quines són les seves inquietuds. Només així es podran obrir de veritat a les persones. Un dels reptes més importants de Chillida Leku és descobrir a l'espectador que el museu mai és dues vegades igual, que té múltiples lectures, perquè busquem que hi repeteixi la visita. Per això hem fet un abonament anual i també ara engeguem un nou programa d'artistes convidats que ens aportarà noves mirades sobre Chillida i ens n'ampliarà la figura.

¿Més enllà de la davallada del turisme, com creu que la pandèmia afectarà els museus?

— Chillida era un donostiarra universal, molt arrelat a la seva terra però també atent a les inquietuds del moment, que traslladava a les seves obres: conceptes com la llibertat i la tolerància hi són recurrents. Això ja era un eix vertebrador del museu i una manera de pensar que continuem incorporant en el nostre dia a dia. La pandèmia ha fet palpable aquesta manera de fer, aquesta preocupació per l'entorn, per la proximitat. Ara les coses locals són més importants que mai i els museus n'han de ser conscients.

¿Com han abordat el compromís amb el públic local durant la pandèmia?

— Per exemple, amb la nostra programació d'estiu, que ha tingut moltíssim èxit. Hi haurà cinema, òpera, ioga, tallers per a nens... tot a l'aire lliure. El públic que hi ve és principalment local, i gràcies a la seva participació adquireix noves visions del museu.

Amb quines mesures vol potenciar la sostenibilitat del Chillida Leku?

— L'accés per a bicicletes és una prioritat absoluta; hi lluitem des de fa més de dos anys. Per connectar-nos amb la xarxa del voltant només hi faria falta un tram senzill que, no obstant això, no depèn de nosaltres, sinó de la Diputació de Guipúscoa. En tenim tantes ganes que ja tenim preparat un aparcament específic per a bicis. Un altre aspecte que mostra la nostra preocupació pel medi ambient i l'entorn és el projecte de Lurra Cafe, la nostra cafeteria, on tots els productes que oferim són de proximitat (d'un radi de 100 km al voltant d'Hernani), de temporada i, sempre que sigui possible, ecològics. A més, estem desenvolupant un projecte específic per garantir la sostenibilitat de les onze hectàrees que formen el Chillida Leku: el museu és fruit de la unió de l'art i la natura, i el repte de futur és continuar garantint-ne l'equilibri per a les generacions futures.

Després de Tàpies hi acolliran més artistes?

— Per descomptat, l'objectiu és ampliar l'univers d'Eduardo Chillida a través de la mirada d'altres artistes i escultors. Tàpies és només el primer. Havia de ser ell perquè les seves carreres van ser en certa manera paral·leles, amb multitud de principis comuns que van vertebrar les seves trajectòries. Quan l'espectador entri al caserío i vegi l'obra de Tàpies en diàleg amb Zabalaga entendrà aquesta elecció.