Música per assassinar i música per resistir a Mauthausen

BarcelonaQuan van executar Hans Bonarewitz el 30 de juliol del 1942 a Mauthausen, els nazis, que tenien un sentit de l’humor molt pervers, van decidir acompanyar la seva execució amb una cançó popular francesa, 'J’attendrais'. La tornada feia així: “Esperaré, de dia i de nit, esperaré sempre la teva tornada”. Bonarewitz no tindria la possibilitat de tornar a veure la seva estimada. Al mateix camp, on van morir 4.816 espanyols, va néixer La Rondalla, on primer de manera clandestina i després obertament, els republicans recordaven els seus orígens amb cançons populars. En una ocasió, un SS va demanar a un pres que cantés en català 'La donna è mobile' i, el català, conscient que no l’entendria, li va dedicar aquesta lletra: “Sou uns cabrons, uns fills de puta i uns maricons. Uns malparits donats pel cul”.

Ariadna Gómez Aroca, estudiant de 17 anys de l’Institut Oriol Martorell, ha descobert aquesta i moltes altres històries i les explica a 'La música dels catalans deportats als camps nazis. Buscant la llum entre la barbàrie'. Amb aquest treball, on recull els diferents tipus de música i cançons que escrivien i interpretaven els presoners, ha guanyat el 15è Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques de la UPF, dotat amb 700 euros, i el 14è Premi de Recerca per a la Pau de la UB, dotat amb 1.000 euros.

Gómez no només s’ha submergit en els arxius de la biblioteca pública de Nou Barris (on viu), el de l’Associació Amical de Mauthausen i l’arxiu i biblioteca del mateix camp nazi, sinó que també ha interpretat amb la seva viola algunes de les cançons que van escriure els presos: “A Mauthausen em van rebre amb els braços oberts, em van deixar consultar els arxius i em van dir que podia tocar on volgués, així que vaig decidir fer-ho als llocs més simbòlics”, explica. Entre altres cançons, la jove estudiant va interpretar 'Retornarem' i 'Mauthausen' de Juan Vilato i Ricardo Garriga, tots dos presoners del camp nazi.

Els músics van escriure 'Retornaran' el mateix dia que el camp va ser alliberat, el 5 de maig del 1945. 'Mauthausen' la van interpretar el 1965, vint anys després d’haver sortit de l’infern nazi.

Cançons infantils i romàntiques

“La Segona Guerra Mundial sempre m’ha fascinat i la música sempre ha envoltat la meva vida –explica Gómez Aroca–. Primer vaig pensar en la influència de la música en el Tercer Reich, després en la música al gueto de Varsòvia i finalment amb els camps nazis i la música”. L’estudiant, que vol entrar al Conservatori del Liceu, va trobar molta bibliografia de les experiències musicals al camp però molt poca sobre els catalans de Mauthausen. Al treball separa dos tipus de música: l’obligatòria i l’espontània. La primera és la que van fer sonar els nazis pels altaveus durant l’execució de Hans Bonarewitz: “La feien servir de manera macabre per deshumanitzar i ridiculitzar les víctimes, feien atrocitats molt bèsties, com utilitzar cançons infantils –una d’elles era 'Tornaran els ocells'– o balades romàntiques per acompanyar”. Gómez Aroca explica que a Auschwitz els músics tocaven mentre els presoners es dirigien als crematoris. Els camps tenien una orquestra oficial que els nazis feien servir segons les seves necessitats.

Pasdobles, jotes i himnes

També hi havia, però, la música clandestina, la que feien els presos per animar-se i resistir. A Mauthausen hi havia La Rondalla, impulsada per Ramon Milà, Francesc Boix i Luisín García, i en què pràcticament van acabar involucrats tots els republicans espanyols. “Cantaven i tocaven sobretot pasdobles, jotes, cançons que coneixien des de petits... Música de la seva terra per recordar, per evadir-se i animar-se –assegura l’estudiant–. Era un treball en equip, si un era fuster fabricava una bandúrria, un llaüt o una guitarra, si un altre sabia música componia...” Al principi tocaven d’amagat, però al final els nazis els van descobrir i els van deixar continuar tocant. Feien creacions pròpies i teatre musical, però també cantaven himnes com 'La Internacional', 'Amb fúria i disciplina', 'l’Himne de Riego' i 'La Marsellesa'. I s’inventaven cançons, explica Gómez Aroca, mentre s’adreçaven als treballs forçats.