La música en català ha deixat d’ingressar més de 200 milions per l’incompliment de la quota del 25% a la ràdio
La xifra emana dels càlculs d'Enderrock per a l'Anuari de la Música que han presentat aquest dijous
BarcelonaFeta la llei, feta l’excepció a la carta. Entre les mesures de normalització lingüístiques aprovades el 1998 n’hi havia una que determinava una presència del 25% per a cançons en català a les ràdios que operessin al país. Tanmateix, les emissores han aconseguit burlar al llarg dels anys aquesta imposició arribant a acords individuals amb el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), que era l’organisme encarregat de vetllar per l’aplicació d’aquesta provisió. Més enllà del cost en presència a l’arena mediàtica, aquest incompliment sistemàtic ha tingut també un cost d’oportunitat. Segons ha calculat el Grup Enderrock, en l’Anuari de la Música que ha presentat aquest dijous, les discogràfiques en català –i els autors i els intèrprets– han deixat de percebre més de 200 milions d’euros, al llarg dels últims vint anys.
El càlcul s’efectua tenint en compte el que paguen les emissores per poder emetre música des de les seves antenes, en concepte de drets de comunicació pública, incloent-hi els drets d'autor. Aquests diners van a parar a les societats de gestió com ara la SGAE, que aleshores els redistribueixen de manera proporcional segons el que hagi sonat. Si el 25% de català s’hagués respectat, les discogràfiques que editen en català haurien hagut de rebre una quarta part d’aquesta recaptació. L’any 2023, a tot l’Estat, la SGAE va obtenir 89 milions d’euros en concepte d’ingressos per drets d’autor. AIE va ser la segona entitat en importància, amb 24 milions i AGEDI la tercera, amb 20 milions. Analitzant els diferents mètodes de repartiment d’aquestes entitats, Enderrock arriba a la conclusió que s’han deixat de repartir entre 218 i 264 milions d’euros.
Com que els acords entre el CAC i les ràdios ho són a tall individual –cada emissora exposa les seves al·legacions– hi ha percentatges d’aplicació molt dispars. Entre les que tenen un tracte a banda n’hi ha que s’aproximen a la quota desitjada, com Ràdio Ripoll (20%) o Ràdio Valls (20%), però el més comú és quedar-ne ostensiblement per sota, com passa amb Cadena 100 (12,5%), Cadena Dial (12%), Kiss FM (12%), Los 40 (12%), Los 40 Classic (12%), Melodia FM (12%), RAC 105 (12%), Ràdio Flaixbac (12%), Rock FM (12%), Los 40 Urban (7%), Radio Teletaxi (7%) o Flaix FM (2%). Entre els motius que argüeixen per no complir la quota hi ha la presumpta inexistència de prou oferta en català sobre alguns dels gèneres musicals específics a l’emissora.
Aquest motiu, però, queda en entredit un cop s’observa l’evolució de cançons publicades en català al llarg de les dues últimes dècades. L’any 2004 van aparèixer 4.250 temes en aquesta llengua, dels quals 1.913 corresponien als gèneres de pop, rock i urbana. Però l’esclat de l’escena musical ha fet que, des del 2018, se superin cada any les 8.000 cançons. L’any passat, en concret, se’n van editar 8.401, de les quals 5.936 eren de pop, rock o urbana.
Un altre factor per al greuge és la posició dominant que exerceixen les multinacionals. Les tres més grans –Universal, Sony i Warner– aconsegueixen copar el 70,3% de títols emesos. Però són empreses amb una sensibilitat escassa pel català, on tan sols artistes com Julieta o Sílvia Pérez Cruz canten regularment en català (més d’altres que ho fan puntualment, com Nil Moliner, Sidonie, Estopa o Sergio Dalma).
Resposta abans de final d'any
De fet, el mateix CAC ha admès que els criteris a l’hora de decidir quina exigència es fa de la quota han de ser revisats. En els acords amb les emissores signats a partir del 2015 s’inclou un paràgraf en què s’explica que l’adaptació es fa a partir d’un estudi del 2007, però es reconeix que la situació ha canviat des d’aleshores i, per tant, aconsella "una eventual actualització del contingut d’aquest estudi". De moment, però, no s’ha fet una nova anàlisi que permeti veure si el nivell d’exigència és l’adequat en funció de l’oferta en català disponible. Ara bé, en els últims mesos l’equip gestor actual de l’organisme ha celebrat una vintena d’audiències amb representants del sector musical per analitzar la situació. Segons ha pogut saber l’ARA, el CAC es pronunciarà de manera definitiva sobre l’afer abans d’acabar l’any.
Amb tot, l’evolució és tímidament positiva. L’any 2018 només el 6,3% de les cançons punxades a la ràdio musical eren en català. El percentatge ha anat pujant i el 2023 ja se situava en el 10%. Si es mira, però, el temps dedicat a la música en català, aleshores s’ha passat del 5,8% al 7,6%. Això suggereix que segueix vigent la vella tàctica de posar les cançons en català escapçades –tallades, per exemple, pel butlletí horari– de manera que computen en el càlcul encara que no s’hagin ofert íntegres.
