Enric Cambray i Júlia Bonjoch protagonitzaran el musical d'Els Amics de les Arts

Barcelona"Tothom pensa que els pares dels altres són més normals que els seus. Però, vist de prop, ningú és normal", diu Joan Enric Barceló, d'Els Amics de les Arts. Amb aquesta premissa, la banda de pop treballa des de fa quatre anys amb la idea de construir un musical des de zero i amb cançons inèdites. La proposta ha anat prenent forma i ja té títol, equip artístic i data d'estrena: es dirà Pares normals, estarà dirigida per Sergi Belbel i arribarà el 18 de novembre al Teatre Poliorama de Barcelona. Marc Artigau ha fet la dramatúrgia de l'espectacle, que està produït per Minoria Absoluta i protagonitzat per Enric Cambray i Júlia Bonjoch.

Cambray encarnarà l'Aran, un advocat de 30 anys amb uns pares peculiars, dos psicòlegs interpretats per Annabel Totusaus i Albert Pérez. "L'han educat de la manera que creuen que és millor, tot i que l'Aran en discrepa", avança Artigau. El protagonista, establert a Chicago, tornarà a Catalunya i patirà un accident inesperat relacionat amb els pares que li capgirarà la vida. L'espectacle acompanya l'Aran en un viatge geogràfic i introspectiu per trobar-se a si mateix, alhora que s'enfronta a un triangle amorós del qual és un dels vèrtexs. Els altres dos són la Nora (Lucía Torres), una advocada molt forta i feta a si mateixa que oculta un secret a l'Aran, i la Laia (Júlia Bonjoch), una dona que s'ha criat sentint que ho podria tenir tot, però la vida l'ha portat per uns altres camins. El repartiment es completa amb Bernat Cot, Anna Herebia i Víctor Gómez.

La banda sonora de Pares normals està formada per 14 cançons d'Els Amics de les Arts creades expressament. "No tenia sentit fer un espectacle amb els nostres temes. Hauria estat molt avorrit. Crear de zero ens ha donat molta més llibertat, ens ha permès ser juganers i destrossar formes i estils", explica Dani Alegret, d'Els Amics de les Arts, que afegeix que aquesta vegada s'han atrevit amb "un reggaeton" i "una balada dolcíssima". L'espectacle s'adreça a tots els públics i està pensat, segons Barceló, per "ser una història que faci somriure la gent".