Londres estrena el musical 'Goodbye Barcelona'

LondresGoodbye Barcelona és una proposta de l'escena teatral independent liderada per Karl Lewkowicz i Judith Johnson que s'ha estrenat aquest cap de setmana a la capital britànica. Amb passió, drama i fins i tot un toc d'humor, el musical pretén transmetre l'esperit de lluita dels milers de britànics que es van afiliar a l'exèrcit de la República. Lewkowicz confessa que li "encantaria" veure el musical als escenaris de Barcelona.

Coincidint amb el 75è aniversari de la creació de les brigades internacionals, Lewkowicz i Johnson presenten una obra basada principalment en la història real d'un jove jueu anglès, Sam Lesser, que va viatjar a l'Estat espanyol per lluitar contra el feixisme de Franco. De fet, el mateix Lesser, que va morir l'any passat, va poder participar en els inicis de creació del musical. En un procés que ha durat "gairebé sis anys", segons ha explicat la guionista Judith Johnson, Goodbye Barcelona s'inspira en la vida de Lesser i d'altres britànics i britàniques que van participar a la Guerra Civil Espanyola.

"Les entrevistes amb els brigadistes van ser molt inspiradores, va ser meravellós parlar amb aquesta gent de noranta anys que havia anat a Espanya a lluitar", recorda Johnson. "Instintivament vàrem saber que era una història magnífica. Ha portat molt de temps, perquè hem estat escrivint durant sis anys, però és molt emocionant finalment estrenar en aquest bonic teatre de Londres", assegura.

Un brigadista entre el públic

Entre els primers a veure el musical hi hagut un dels pocs brigadistes que encara queden vius. Es tracta de David Lomon, que amb 93 anys explica que està "molt content" de poder veure el musical. "Va sobre un noi jove com jo. En aquell moment jo també tenia 18 anys", recorda Lomon, emocionat. Com el protagonista del musical, i com el seu company veterà ja desaparegut Sam Lesser, l'any 1936 Lomon era un jove anglès d'origen jueu que va participar a la batalla de Cable Street, un enfrontament a l'est de Londres entre obrers, policies i els 'camises negres', el nom amb què es coneixia els feixistes britànics. Allí va ser on va assumir la consciència política, i va decidir allistar-se a les brigades internacionals i lluitar per la democràcia a l'Estat espanyol. "Sentia que ho havia de fer", recorda Lomon, i afegeix: "Ho tornaria a fer".

"Pels joves britànics avui en dia és gairebé inimaginable el fet de marxar de casa cap a Espanya per lluitar en una guerra arriscant la vida per una causa o ideologia", defensa la guionista Judith Johnson. El compositor de la música i les lletres del musical, Karl Lewkowicz, hi està d'acord. "Aquesta gent, 75 anys enrere, van anar a Espanya com a voluntaris, sense cap raó personal ni cap guany econòmic, només per fer front al feixisme i lluitar per la república. Com expliques aquesta història?", es pregunta Karl, que ha ideat cançons passionals i colpidores amb lemes com el de "No passaran" o amb el discurs de La Pasionaria als brigadistes. La solució ha estat mesclar la música i la dansa amb el drama personal, històric i ideològic de la Guerra Civil, tocs d'humor i una història d'amor entre el brigadista Sammy i una catalana, Pilar.

Voluntat d'arribar al públic català

Goodbye Barcelona estarà als escenaris del teatre Archola de Londres fins al 23 de desembre però els seus productors "creuen els dits" i confessen que estarien encantats de portar l'obra als escenaris de Barcelona. "M'agradaria de tot cor, que se'n fes una producció catalana, poder treballar amb un teatre català, o, com que l'obra es diu Goodbye Barcelona, amb un teatre de Barcelona que sentís que el musical podria ser rellevant", assegura Karl Lewkowicz.

De moment, Lewkowicz i la guionista Johnson es mostren prudents amb la possibilitat d'exportar el musical a Catalunya, però esperen que l'èxit a Londres serveixi per atraure l'interès català. "Ens encantaria poder treballar en una interpretació catalana de les cançons i del text", confessa el director. De moment, i fins a finals d'any, l'obra es presenta cada dia en aquest teatre independent de l'East End de Londres, amb voluntat, això sí, d'atraure al gran públic.