Els músics balears, precaritzats a festivals subvencionats

PalmaDiferents músics de les Balears han rebut ofertes per tocar per menys d’una tercera part del seu caixet. A altres, els han proposat fer un bolo per 600 euros bruts, cosa que per a una banda amb quatre integrants representa no arribar ni als 100 euros nets per hom. Aquestes són pràctiques que s’han duit a terme els darrers cinc anys per part de festivals de música de les Illes, uns esdeveniments que en aquest mateix temps no només han augmentat de manera vertiginosa els seus pressuposts, sinó que també han vist créixer la quantitat d’ajuts públics que reben. En aquests vuit mesos de 2024 s’ha adjudicat més d’1,5 milions d’euros a una dotzena d’aquests esdeveniments que, suposadament, tenen també un compromís amb la visibilització i el reconeixement de l’escena musical de les Illes. Però és realment així?

L’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) disposa d’una ajuda destinada específicament a fires, festivals i altres cicles culturals. Si l’any 2019 el pressupost inicial d’aquesta línia de subvenció era de 600.000 euros, tot i que va augmentar fins als 950.000, enguany ja partia d’1.150.000 euros que finalment s’ampliaran fins a 1.700.000, que es destinaran també a festivals cinematogràfics i literaris, entre d’altres. Això significa que, en només cinc anys, el pressupost d’aquest ajut gairebé s’ha duplicat. En canvi, l’ajuda directa a creadors que s’ofereix des de la mateixa institució té una dotació que no arriba als 500.000 euros i que també es reparteixen en diferents disciplines. La dels músics, en concret, és de 98.000 euros, és a dir, menys d’una quarta part dels doblers que es destinaran exclusivament a festivals de música per part de l’IEB, uns 440.000 euros.

En tot cas, per aconseguir aquesta subvenció un dels requisits és que la programació d’aquests festivals inclogui, com a mínim, un 30% d’artistes i agents culturals de les Illes Balears i que aquests professionals siguin remunerats. Ara bé, en cap cas s’especifica res en relació amb unes remuneracions que diferents artistes confirmen que sovint contribueixen a la seva precarització. Si bé és una realitat més que coneguda en el sector illenc, la visibilitat que ofereixen aquests esdeveniments, en un entorn en què les possibilitats de tocar en directe s’han reduït notablement degut a la desaparició de nombrosos locals durant la darrera dècada, fa que fins i tot aquestes pràctiques s’hagin normalitzat.

El turisme de festivals

El festival musical de més pressupost de tots els que es fan a les Illes actualment és el Mallorca Live Festival: per a l’edició de 2024, duita a terme el passat mes de juny, ha arribat als 7 milions d’euros. Per l’edició d’enguany, el festival té previs rebre un ajut de 100.000 euros de l’Ajuntament de Calvià, a través de la Fundació Calvià 365; l’import màxim de l’ajut de l’IEB, que són 75.000 euros, i el patrocini d’entitats com la Fundació Mallorca Turisme i l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB). De la primera, s’han sol·licitat 150.000 euros que actualment estan en tramitació per a l’edició d’enguany, si bé l’any passat se n’hi assignaren 315.000. Pel que fa a l’AETIB, se li han adjudicat 415.000 euros per aquest 2024, mentre que el 2023 foren 500.000. Aquest mig milió d’euros suposa deu vegades més que el que va rebre l’altre festival musical amb aquest mateix patrocini l’any passat, el Cranc Illa de Menorca, i més del triple de la quantitat atorgada per la mateixa entitat només un any abans, el 2022, al Mallorca Live: 149.000 euros.

Totes aquestes xifres són les tancades per contracte, si bé poden patir modificacions una vegada els tècnics de les diferents entitats hagin revisat totes les justificacions que s’exigeixen als organitzadors de l’esdeveniment. En tot cas, entre les diferents institucions s’adjudicà més d’un milió d’euros públics per a l’edició de 2023 del Mallorca Live. I, segons diferents fonts del sector, aquest increment de fons públics no s’ha traslladat en una millora de les condicions dels músics locals, que confirmen haver rebut ofertes molt per davall del seu caixet per actuar-hi en les tres darreres edicions. Molts, de fet, han cobrat una mitjana de 150 euros bruts per cada integrant del grup. Això sí, les condicions econòmiques dels participants del festival estan sotmeses a una estricta clàusula de confidencialitat.

Val a dir, però, que l’auge d’aquest tipus d’esdeveniments i la seva opacitat no és ni molt menys exclusiu de les Balears, com bé explica el periodista musical Nando Cruz al llibre Macrofestivales. El agujero negro de la música, on explora els condicionants que han donat pas a l’eclosió d’un negoci que mou centenars de milions d’euros a tot l’Estat i que, tanmateix, continua essent poc transparent i no sempre beneficiós per al sector musical d’un determinat territori. A més, Cruz hi planteja un interessant lligam que té també el seu reflex a l’Arxipèlag: el vincle entre festivals de música i turistes, amb l’aparició dels coneguts com a turistes de festivals. “A diferència del turisme tradicional, en què els efectes s’escampen per tot el territori, el consum del turista de festivals es concentra en el recinte on es du a terme. Aquest és l’objectiu dels organitzadors i per això intenten retenir els espectadors oferint-los tot allò que necessiten, manipulant els seus desitjos a través d’estímuls i monitorant com es mouen i com empren el temps”, argumenta l’autor.

S’ha de tenir en compte que no només institucions culturals destinen doblers públics a aquests esdeveniments. De fet, una part important dels patrocinis d’alguns provenen d’entitats com l’AETIB, que en els darrers cinc anys ha destinat més d’1.600.000 euros a festivals de música, o la Fundació Foment del Turisme de Menorca, d’on sortiran 121.000 euros en patrocinis per a quatre esdeveniments musicals que s’han fet enguany.

Sigui com sigui, no només les retribucions econòmiques són motiu de queixa entre alguns músics locals. Molts asseguren que el tracte que han rebut en diferents edicions de festivals subvencionats no ha estat, ni de bon tros, professional: se’ls exigeixen clàusules d’exclusivitat difícils de complir amb una escena tan limitada com la illenca, se’ls programa a horaris poc favorables per obtenir l’anhelada i promesa visibilitat –els assistents a alguns festivals potser recorden haver vist grups locals que ja havien començat a tocar abans que s’obrissin les portes–, i en més d’una ocasió es troben amb greus mancances tècniques, com la impossibilitat de fer proves de so abans del concert, cosa impensable en altres contextos. I això que sense tots aquests grups illencs, aquests festivals no rebrien alguns ajuts públics com el concedit per l’IEB. Des de la institució, que actualment dirigeix Llorenç Perelló, es troben actualment revisant tots els requisits, condicionants i detalls de les diferents subvencions que gestionen per tal d’actualitzar-los i millorar-los de cara a la convocatòria de 2025.

Un codi de bones pràctiques

En aquest sentit, i pel que fa a l’ajut a fires i festivals, no asseguren que els 1.700.000 euros assolits enguany es pugui repetir en futures convocatòries. També valoren la possibilitat de limitar la concessió d’aquesta subvenció durant un màxim de tres anys consecutius i d’incloure-hi un codi de bones pràctiques que reguli la contractació dels artistes locals als festivals, amb tota una sèrie de condicions mínimes també pel que fa a retribució. Així mateix, fan la revisió d’un altre dels requisits específics per a l’obtenció d’aquest ajut: l’organització de jornades professionals associades a l’esdeveniment, que si bé fins ara era obligatòria sovint tenia poca o nul·la transcendència en el sector. Els festivals i cicles de música que han resultat beneficiaris d’aquesta ajuda per a l’edició d’enguany, la resolució definitiva de la qual es preveu que es publiqui a principis de setembre, són una vintena, de diferents volums i estils, i van des del Paco de Lucía fins al Reggaeton Beach Festival, passant pel Mobofest. Entre les entitats que els donen suport s’hi troben els ajuntaments dels municipis on es fan i diferents consells insulars.

“De totes aquestes subvencions se’n beneficien molt més els grups de fora que nosaltres”, assegura el músic Dani Gómez, que ha participat en diversos festivals, no només a les Balears, amb grups com Nita, Saïm o Jorra i Gomorra. Per la seva banda, la cantant Clara Fiol, qui recentment ha actuat a diversos festivals amb el grup Marala, opina que “els festivals són a la música allò que els recomanats de Netflix són al cinema: una cosa còmoda i fàcil quan no tens un gust molt elaborat o un excessiu interès en la matèria. Són una mostra més d’aquesta lògica consumista i capitalista que governa també el sistema cultural”, assegura, si bé admet que és realment complicat no formar-ne part.

De fet, són nombrosos els músics que reconeixen penedir-se de les condicions acceptades per participar en un d’aquests esdeveniments, si bé n’hi ha d’altres que van aconseguir petites millores en les condicions a base de llargues negociacions i d’altres que, directament, s’hi han negat en repetides ocasions. “És molt mal de fer viure’n al marge, tots hi hem passat en un moment o un altre”, explica el periodista, músic i col·laborador d’aquest diari Joan Cabot, “i al final els festivals són un espai expositiu i publicitari incomparable, totes les marques hi volen ser, i si tu hi vas amb el teu grup, pots pensar que el projecte està avançant gràcies a això, però t’enganes. Pensar que els festivals beneficien el teixit de base d’una escena és com pensar que Porto Pi beneficia el comerç local”, sintetitza.