Els músics balears també volen el seu vinil

PalmaLamparetes d’Antònia Font, Una ala sobre el mar d’UC, el primer àlbum de Maria del Mar Bonet, L’amo de Son Coletes de Guillem d’Efak o fins i tot alguna referència d’Ossifar: són molts els treballs de músics de les Balears que es poden trobar actualment en una botiga de vinils. A més dels clàssics, però, els grups joves també editen, avui dia, les novetats en aquest format. És el cas de Just a game, el primer llarga durada de Bilo, publicat en versió digital i vinil, o de Focs artificials, el darrer àlbum d’OR, que ha sortit al carrer amb 500 còpies en CD i 300 en vinil. “Que el vinil està de moda t’ho confirma que al catàleg d’Ikea hi surtin mobles per posar-los-hi: això t’ho diu tot”, afirma Miquel Àngel Sancho, responsable de produccions Blau.

Només una moda?

En els 40 anys al capdavant del segell, Sancho ha viscut les diferents pujades i baixades d’aquest format que, des de fa uns anys, experimenta una important revifada. “Amb el canvi de segle, el CD s’havia menjat qualsevol altra forma d’escoltar música i, després, amb l’aparició de l’streaming, n’hi va haver molts que varen donar el vinil per desaparegut. Però ara ha tornat i ha estat per diversos factors, entre ells la imatge del mateix músic o grup: dona categoria, publicar en vinil, i fins i tot hi ha punts de venda com els grans magatzems i les cadenes comercials que ho posen en valor”. 

Marala, formació integrada per Selma Bruna, Sandra Monfort i la mallorquina Clara Fiol, tot just acaba de publicar la versió en vinil del seu darrer treball, Jota de morir. Ha estat mesos després que sortís en CD. “Des de la discogràfica no ens aconsellaven fer-ne la versió en vinil”, explica Fiol, “però les tres teníem clar que l’hi volíem fer. Hi havia un tema de pressupost, anàvem massa justes i ho havíem de pagar per avançat. Així que no ha sortit fins que no l’hem pogut pagar, vaja”. En el seu cas, la publicació en aquest format responia a una doble qüestió estètica: per una banda, des del punt de vista sonor –“havíem gravat moltes coses en analògic i tenia sentit que s’escoltàs també així”– i, per l’altra, visual. “La joia que ens va dissenyar Elisabet Oliver i la portada que en va fer Enric Alepuz eren massa boniques per no tenir-les en gran”, afegeix.

Les portades i les vendes

I és que les portades dels vinils són una de les raons que mobilitzen molts compradors. “A la presentació que vàrem fer fa poc amb L.A.”, explica Miquel Àngel Sancho, “molta gent va comprar el disc sense tenir un plat per reproduir-lo. Ho fan perquè els agrada la portada i la volen tenir signada, o fins i tot la volen tenir emmarcada. Això amb un compact disc no ho pots fer perquè no queda bé: la portada d’un vinil pot arribar a ser una obra d’art”. Ho confirma l’artista Albert Pinya, l’encarregat de dissenyar, entre d’altres, les de Les aventures de la nota La de Joan Miquel Oliver. Pinya estableix un paral·lelisme entre el so dels vinils i la poesia –“una recerca de l’excel·lència, sense ser un expert en la matèria m’imagín els dos elements compartint taula dins del sublim”– i reconeix que hi ha un element fonamental quant al disseny de les portades. “És un tema, evident, de dimensions. Les proporcions del vinil són molt més agraïdes i el resultat ho demostra. La grandària importa, en aquest cas”, diu.

Pel que fa al negoci, segons Promusicae, l’associació de productors de música de l’estat espanyol, la venda de vinils s’ha multiplicat exponencialment en els darrers deu anys. Les 140.000 unitats venudes el 2013 a tot l’Estat s’han convertit en més d’1.700.000 el 2022, una xifra que duplica la de 2018. 

Segons Javi Loureiro, copropietari de la botiga palmesana Mais Vinilo, un dels factors que ho expliquen és que cada vegada més gent jove accedeix a aquest format. “Quan vàrem obrir, l’any 2010, sobretot venia gent de 35 per amunt, però d’ençà de fa un parell d’anys ha començat a venir gent més jove, adolescents que, tot i haver nascut a l’era digital, s’han aficionat al món dels vinils i els tocadiscs”. 

Entre els àlbums més venuts entre els nascuts a partir dels anys 2000 s’hi troben des d’artistes contemporanis com Taylor Swift i Arctic Monkeys fins a clàssics com Nirvana, Pink Floyd o The Beatles. “Ho han convertit en una manera de socialitzar: parlen del darrer vinil que s’han comprat”, afirma Loureiro, qui també fa incidència en un factor que ha canviat en els darrers temps: el preu. “Ara mateix un vinil et pot sortir entre 3 i 7 euros més car que fa un parell d’anys. Si les vendes han pujat és perquè hi ha més gent que en compra, no perquè els que en compraven abans ara en comprin més”.