Què se n’ha fet, d’aquells grups de l’escena dels 90?

PalmaTot i que el 1991 cantaven “Fuimos chicos rebeldes, de futuro prometedor”, els integrants de La Granja no pogueren evitar que la generació de músics que els va venir darrere, grups com Crudos o Sexy Sadie, els qualificassin de “pijos”. “No hi ha res d’estrany que una generació de músics rebutgi els creadors que just els han precedit uns quants anys. Això succeeix en tots els moviments artístics”, comenta el periodista cultural Joan Cabot, qui s’especialitzà en l’escena mallorquina a finals dels noranta i principis dels anys 2000.

“Més que de grups musicals d’una generació determinada, jo parlaria de grups que sorgiren amb una sèrie de trets comuns i que coincidiren en un temps i un lloc determinat. Em referesc sobretot a Sexy Sadie (1995), Sunflowers (1996) i Satellites (1997). Què tenien en comú? Idò que rebutjaven el pop espanyol que havia estat de moda fins aleshores, que els seus referents eren bandes de rock anglosaxó i que cantaven en anglès”, argumenta Cabot.

En els moments previs a l’expansió d’Internet i el sorgiment de les xarxessocials, avui costa de trobar el rastre digital d’aquells músics que just freguen els cinquanta anys. “En aquella època, aquells que vàrem viure l’escena musical, pensàvem que allò era tot lo món. I ho era! Vist des de la distància, però, et tems de com de precaris eren els mitjans que tenien a l’abast. En total, jo diria que tota aquella escena musical estava formada per una trentena de persones i unes poques sales de concerts o de pubs”, diu l’especialista musical.

La majoria d’aquelles bandes s’extingiren a finals dels anys 2000. Altres, però, en època recent han retornat als escenaris. És el cas dels Satellites, que han incorporat la veu d’Adela Peraita, antiga vocalista dels Sunflowers. Fa just unes setmanes actuaren a Can Lliro, a Manacor, i l’any passat feren part del cartell del Mallorca Live. A l’era d’Instagram, ARA Balears repassa el perfil d’aquells bandes que no foren a temps de tenir-ne.

Feren el seu primer concert l’estiu del 1990, i varen ser el principal exponent de l’escena manacorina, en un moment en què encara no hi havia el desdoblament de l’autovia. En un principi predominaven les lletres en català i esporàdicament en castellà. El seu darrer treball va ser en anglès. Tots Sants eren Marcos Gil (bateria), Jaume Estelrich i Joan Fil (guitarres), Àlex Vadell (baix) i Xavier Ramis (veu). Es diu que el seu primer àlbum, Ja m’ho temia, va revolucionar el rock català. Ca de Bou en va ser la banda hereva, després de la mort sobtada del vocalista Xavier Ramis el 2011.

Varen ser primerencs, perquè nasqueren a principis dels anys 90, i també en una data primerenca del 1997 es dissolgueren. Les seves composicions encetaren el camí dels que vingueren més tard: Sexy Sadie, Sunflowers i Satellites. Envoltats ara de cert aire llegendari i romàntic, Crudos va rompre motlles amb un rock psicodèlic i un punt salvatge. S’avançaren a la resta de bandes, pel que fa a referents anglosaxons. De fet, Sexy Sadie va ser teloner de Crudos, cosa que aleshores tenia una gran consideració.

El cafè A Tres Bandas de Palma és l’escenari habitual dels darrers anys de Daniel Higiénico, nom artístic del barceloní arrelat a Mallorca, Daniel Soler. És un incombustible dels anys noranta ençà, que es defineix com a cantant i escriptor. Home considerat molt talentós a l’hora de fer les lletres, fa dues dècades era habitual dels bars Sa Finestra i el Sombra. Tocava a totes les revetles i el seu tema El poder de flipar es va convertir en un autèntic himne generacional. Es movia entre els blues i el rock.

Els Flying Dog encetaren un camí en l’escena del metal, que seguiren altres bandes illenques. Tot i que no tingueren la popularitat d’algunes formacions contemporànies, tenien un directe molt potent, inspirats en els cèlebres Korn, de Califòrnia. Sorgiren el 1998 i tengueren una trajectòria llarga, amb algunes interrupcions. El seu darrer treball és These Are The Dead Years (2016) i combina el hardcore, el post-rock i el post-death metal. Són Alberto Martín (guitarra), Daniel Ian Tompkins (guitarra), Jaime Pons (bateria), Roger Bascuñana (veu) i Xisco Palomo (baix).

Si la majoria de grups tenien a Palma els seus escenaris habituals, els Sexy Sadie degueren ser el grup que més vegades actuà al local Malafama de Can Picafort, cau habitual dels seguidors de l’indie de Muro i sa Pobla. Nasqueren el 1992, amb referents com Pixies o Sonic Youth. Eren Miquel Serra (veu i guitarra), Jaime García Soriano (veu i guitarra), José Luis Sampol (baix) i Toni Toledo (bateria). El seu darrer disc, Translate (Subterfuge) és del 2006. El 2009 feren concerts a Madrid i Barcelona. Anomenaren aquelles actuacions Conciertos Únicos e Irrepetibles.

El referents de Sunflowers eren el rock independent i alternatiu, però tendien més cap a R.E.M. que no cap als Pixies. Per fugir del rock espanyol i per les seves influències, cantaren en anglès. Els integrants eren Angelo Borràs (guitarra i teclat), Rafel Rigo (baix), Mané Capilla (bateria), Chicho Andreu (guitarra) i Adela Peraíta (veu). Ajuntant una veu molt potent i una gran força escènica, Adela Peraíta provenia de la banda Moby Dick.

Hi ha qui considera que els seus dos discos assoliren la categoria de clàssics i atemporals. Es tracta d’Inside Out (1998) i Homework (2000). El tema Some People formà part de la banda sonora de la mítica pel·lícula Torrente, el brazo tonto de la ley (1998), de Santiago Segura. L’any 2000 emprengueren una gira pels EUA. Poc temps després es dissolgueren, i Adela posà en marxa el projecte Sterlin, amb Toni Toledo, de Sexy Sadie.

Es considera la màxima contribució de les Balears al pop espanyol. La banda formada per Guillermo Porcel (veu), Carlos Garau (baix), Miguel Gibert (bateria i lletrista) i Kiko Riera (guitarra) guanyà el concurs Pop Rock de Palma el 1987. Just s’hi havien posat un any abans, però aquell premi els va permetre finançar l’enregistrament del seu primer LP. Alguns dels grups sorgits als noranta a Mallorca ho feren en contraposició al seu estil. El videoclip del tema Y si al menos va ser enregistrat al carrer de Preciados de Madrid. Unes imatges associades a tota una generació.

Hi ha qui els considera els més talentosos de la fornada. Tot i que, de la tríada formada amb Sexy Sadie i Sunflowers, varen ser els més tardans, els Satellites tingueren una trajectòria que els dugué més enfora. La banda formada per Jordi Herrera (veu i guitarra), Michael Mesquida (guitarra i veus), J. M. Puigserver (baix i veus) i Joantoni Seguí (bateria) provaren sort al Regne Unit entre els anys 2000 i 2002. Assoliren la fita d’enregistrar el seu segon àlbum, Our Very Bright Darkness, als estudis Tranporterraum de Nova York. Ara Satellites tornen a actuar, i ho fan acompanyats d’Adela Peraita, antiga vocalista dels Sunflowers.