Què se n’ha fet, del Pla de cultura?

PalmaAra fa cinc anys, a finals de 2018, es va presentar públicament el Pla de cultura de les Illes Balears. Va ser en un acte a Ca n’Oleo, on es van fer tot un seguit d’actuacions, des de recitals a intervencions artístiques. Més que per presentar el Pla de cultura, va servir gairebé per celebrar-lo: es tractava del primer document d’aquestes característiques a la Comunitat i cercava “el consens, la seva viabilitat i la seva perdurabilitat”, com es llegeix a la introducció. Un lustre més tard, poc se sap de la seva aplicació real, els exemplars físics resten dins els calaixos de qualque despatx i ni tan sols es pot consultar a través d’internet perquè la pàgina web des d’on era accessible, www.placulturaib.cat, està inoperativa des de fa més d’un any.

El Pla de cultura, elaborat per la Conselleria de Cultura liderada per Fanny Tur, arribava dos anys després que la presidenta Francina Armengol l’anunciàs com un projecte imminent i prioritari per fixar els reptes i les estratègies culturals de la Comunitat. Això va ser a l’inici de la primera legislatura que encapçalava la socialista, i es va presentar com un full de ruta “obert, avaluable, flexible i transformable”. En total, el document de 177 pàgines incloïa un total de 235 mesures: 145 al Pla general de cultura, 90 al Pla de patrimoni, 40 destinades a foment del llibre i la lectura i 35 orientades a públics i inclusió social. Algunes d’elles es van implementar poc després de la presentació del document, com la creació del Consell de la Cultura de les Illes Balears, que va ser finalment constituït la primavera següent. La majoria, però, resten a l’espera cinc anys després, sense que durant aquest temps tampoc s’hagi fet una actualització ni una transforació del contingut del pla en corcordança amb possibles noves realitats.

Entre les mesures que preveia aquell text definitiu, que abastava un període d’acció del 2018 al 2028, s’hi incloïen la presentació del Pla d’equipaments culturals de les Illes Balears, programat inicialment per a l’any 2021; la posada en marxa de l’Oficina de Suport a Artistes i Agents Culturals o la creació del programa ‘Taulers pedagògics’, destinat als estudiants de Primària i ESO i que havia de ser implementat entre el 2019 i el 2020. També s’hi projectava, per abans del 2021, la creació de la Finestra Única, una plataforma digital que havia d’aglutinar tots els ajuts a la recerca, innovació, producció i programació cultural. Del seguiment d’aquest full de ruta, però, poc se n’ha parlat, en aquests darrers anys. I és que poc després de la presentació del Pla de cultura arribaren les eleccions de 2019, que, tot i revalidar el Pacte d’esquerres, significaren canvis a l’organigrama que afectaren especialment l’àrea de Cultura, que passava a incorporar-se a la Conselleria de Presidència, amb Pilar Costa al capdavant i amb Catalina Solivellas com a delegada de Cultura.

Si bé Solivellas ha preferit no fer comentaris respecte d’aquesta qüestió i la seva etapa al càrrec, s’ha de dir que una de les darreres mesures duites a terme per part de l'àrea que ella encapçalava va ser la licitació, el passat mes de març, del contracte per a la creació de l’Observatori de Cultura de les Illes Balears. I aquesta era una de les primeres disposicions que apareixen al Pla de cultura, prevista per al període 2019-2020, tot i que les referències al document van passar de ser escasses a nul·les durant l’anterior legislatura. S’ha de tenir en compte, això sí, l’afectació que la pandèmia de la covid va tenir en les previsions de les diferents administracions. En tot cas, el concurs fet enguany per a la creació d’aquest observatori va quedar desert.

Participació dels agents culturals

La consellera responsable de tirar endavant l’elaboració del Pla, l’eivissenca Fanny Tur, havia arribat a la Conselleria de Cultura, Participació i Esports l’abril de 2017, després de la sortida de Ruth Mateu. Tur assegura que varen “redactar, aprovar i gestionar el Pla de cultura en compliment d’un encàrrec que vaig rebre quan vaig arribar al Govern”. A més, afegeix que l’elaboració d’aquest document “va incloure la participació de tots els agents culturals a través de les taules de feina” que es varen organitzar, i destaca i agraeix la feina de Berta Sureda i Francesca Tugores, encarregades de la redacció del Pla de cultura i del Pla de patrimoni, respectivament. Així mateix, Tur subratlla que, “a pesar que no se n’ha sabut res més, iniciatives com l’ICIB, el Consell de la Cultura o el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany sorgeixen de l’impuls del Pla de cultura”.

En qualsevol cas, els mateixos responsables de la redacció d’aquest document són conscients que es tractava d’un projecte molt complex i difícilment abastable amb els mitjans de què es disposava. “Per fer una mica d’autocrítica”, diu Berta Sureda, coordinadora del Pla, “un dels problemes que tenia és que era massa expansiu. Hi havia d’haver un pla estratègic amb objectius i línies d’acció, però també hi havíem de recollir tot allò que s’anava implementant, i això fa que hi hagi una barreja que pot despistar una mica el lector, també en concepte de terminis. Sigui com sigui, l’àmbit de la cultura hauria de ser com sanitat o habitatge, en què les mesures són a llarg termini i no depenen de qui hi hagi. S’ha de fer feina com una formigueta, tant en les coses petites com en les estructurals, que són les que poden canviar la política cultural”, sentencia.

Tanmateix, per a Sureda, més enllà de les mesures puntuals allò destacable d’aquest document era que “proposava un model de cultura, una proposta inclusiva i participativa que capgirava una mica el que s’estava fent”, relata la coordinadora. “En general, i no només a les Balears, els governs donen molt de suport a la producció amb les polítiques culturals, però sovint s’obliden de com hi accedeix la gent, de com s’ha de fer més permeable i participativa la cultura. I aquest era el model que proposaven les mesures del Pla, un model transversal”.

Confusió en les competències

Per altra banda, és cert que la redacció del mateix Pla de cultura incloïa un dels principals entrebancs per a dur-lo a terme. “És igualment important”, s’hi llegeix, “tant per l’especificitat territorial de cada illa en l’àmbit cultural com perquè la major part de competències en matèria de cultura estan transferides als consells insulars, la creació d’espais de participació en cultura a cadascuna de les illes”. Així ocorria, per exemple, en qüestions relacionades amb el foment de la lectura o amb el patrimoni, àmbits en els quals són els consells insulars els que tenen el gruix competencial. A més, la manca de recursos humans relacionats amb la gestió dels equipaments culturals era un altre dels grans obstacles amb què topava sovint l’execució d’aquestes mesures. És per això que una de les actuacions prioritàries del Pla va ser la creació de 16 places a diferents equipaments culturals, entre elles dues a la Direcció General de Cultura. I, tanmateix, l’absència de perfils tècnics del sector cultural a les diferents conselleries on s’ha ubicat l’àrea de Cultura en els darrers anys és encara una realitat. La mateixa Berta Sureda reconeix que una de les accions prioritàries era refer l’organigrama del Departament de Cultura del Govern, on hi ha “molt poca gent que ho treu endavant tot”.

Si hi ha un concepte que es repeteix una vegada i una altra en parlar amb diferents agents del sector sobre el Pla de cultura són “les bones intencions” amb què es va posar en marxa. “Hi havia molt d’interès”, recorda l’escriptor Pere Perelló, un dels participants a les meses de treball amb què va començar la redacció, “i hi havia molta gent que hi participava, sobretot del sector artístic, en el cas de la taula que vaig moderar jo. I tot eren bones intencions, crec, però les indústries culturals i el corporativisme es van imposar a la possibilitat de dissenyar una nova arquitectura institucional que permetés donar-li un sentit transformador, participatiu i popular”. En aquest sentit, Perelló qualifica el resultat d’un “gran exercici de simulació” tot i reconèixer la feina feta per la seva coordinadora, Berta Sureda.

I d’ara endavant?

Una altra de les qüestions que hi apareixien reflectides era la pretesa evolució dels pressupostos destinats a l’àrea de Cultura per part del Govern durant la següent dècada: si el 2018 el pressupost era de 31.756.286 euros, es projectava un increment del 50% en deu anys per arribar als 49 milions d’euros l’any 2028. Per a l’any 2022, s’esperava assolir els 39 milions d’euros, vuit més dels que en realitat es van pressupostar aquell any. Amb vista a l’any 2024 i amb el canvi de color polític i del corresponent organigrama, la reubicació de competències de les diferents àrees distorsiona la comparativa ja que, per exemple, l’Institut d’Estudis Baleàrics ha augmentat de manera considerable el pressupost amb la incorporació de les funcions de la desapareguda Direcció General de Política Lingüística. Des de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports, liderada ara pel popular Jaume Bauzà, asseguren tenir coneixement del Pla de cultura presentat l’any 2018, un pla que, opinen, no va tenir prou en compte el sector. Serà amb els diferents agents del món de la cultura, afegeixen, amb qui començaran a treballar en aquest sentit.