Nan Goldin, en peu de guerra contra els mecenes criminals de l'art

La idea de l'art com una eina de subversió contra l'ordre establert és pròpia del segle XX. Històricament, els artistes havien treballat al servei del poder, religiós, sociopolític o econòmic. I al segle XXI, els museus i el mercat han acabat institucionalitzant i, per tant, desactivant les pràctiques avantguardistes i a la contra de l'art contemporani. Aquest és el teló de fons sobre el qual es desplega La belleza y el dolor, un documental de Laura Poitras sobre el combat de l'artista Nan Goldin contra el clan dels Sackler, els responsables de la crisi dels opiacis als Estats Units, que, com tantes famílies de milionaris, també exercien de mecenes artístics.

Per una banda, Poitras ressegueix la trajectòria de Goldin, fotògrafa que es va moure dins de l'escena underground de la Nova York dels anys setanta i vuitanta. La seva obra, marcada també pel suïcidi de la seva germana Barbara, poua en la bellesa i el dolor de l'experiència de l'alteritat explicada des de dins i en primera persona. El film de Poitras brilla i emociona des d'aquest vessant d'aproximació a l'obra de Goldin, i des d'aquesta manera d'entendre l'art com una pràctica contrahegemònica, indissociable de la vida i de certa forma d'entendre la comunitat. Aquesta mirada en retrospectiva s'entrellaça amb el seguiment documental de la lluita que va emprendre Goldin aquests darrers anys per combatre els Sackler des de dins de les mateixes institucions artístiques. Aquí el documental esdevé més discursiu que poètic, i s'emmotlla a certs convencionalismes de la narrativa del thriller judicial. Malgrat que de vegades grinyoli, Poitras aconsegueix traçar una línia de continuïtat entre els posicionaments de la Nan Goldin underground i el seu activisme contemporani com a artista canònica per demostrar la possibilitat i la força, encara ara, d'una pràctica militant de l'art.