Nancy Holt, reivindicada com a pionera al Macba
Una exposició mostra el llegat d'aquesta figura clau del 'land art' i de l'ús artístics dels nous mitjans
BarcelonaEn el món de l'art contemporani també passa que les cures recauen sobretot en les dones, i que a algunes artistes se les hagi reconegut després que elles tinguessin cura del llegat dels seus companys. Un dels casos d'aquesta dinàmica patriarcal del món de l'art és el de Lee Krasner, que va tenir cura del llegat de Jackson Pollock, com es va poder veure en l'exposició que el Guggenheim de Bilbao va dedicar a aquesta artista el 2020. Ara el Macba fa valdre l'obra de Nancy Holt (1938-2014), que va quedar a l'ombra del seu marit, la icona del land art Robert Smithson (1938-1973), amb l'exposició Nancy Holt / Dins fora, que es pot visitar fins al 7 de gener del 2024.
Una de les obres més icòniques de Holt també es troba en el paisatge: es tracta de Túnels solars, quatre cilindres de formigó de cinc metres i mig de llarg i prop tres metres de diàmetre disposats en forma de X al desert de la Gran Conca, a Utah (Estats Units). L'oblit de Nancy Holt és especialment injust perquè la relació que va tenir amb Smithson va estar basada en l'admiració mútua i la col·laboració. "Tenien una relació bonica, en la qual es donaven suport recíprocament. No podem saber què hauria passat si Robert Smithson no hagués mort el 1973, però totes les evidències històriques apunten que ell li hauria donat suport de la mateixa manera que ella n'hi donava a ell", afirma Lisa Le Feuvre, directora de la Fundació Holt/Smithson i comissària de la mostra juntament amb Katarina Pierre, directora de la seu anterior de l'exposició, el Bildmuseet de la Universitat d'Umeå, a Suècia, i la conservadora del Macba Teresa Grandas. La mostra inclou una selecció d'obres datades entre el 1968 i el 1992, entre fotografies, documents, escultures, instal·lacions de grans dimensions, pel·lícules, obres sonores i documents.
El component participatiu
Nancy Holt es va definir ella mateixa com una "artista de la percepció", perquè aprofundia en la "mutabilitat constant de la nostra percepció, en la incertesa de la visió". Això es concreta en treballs que s'endinsen en temes com el lloc que un ocupa al món, el contacte amb la natura i la memòria. La seva obra també té un vessant polític especialment vigent en un moment convuls com l'actual. "En el moment en què estem vivint, precisament perquè tenim a prop una sèrie de reflexions que condueixen cap a discursos radicals que es focalitzen en un extrem molt concret o en un detall molt concret, el fet de pensar que estàs mirant només una cosa i que en pots mirar unes altres, crec que el treball de Nancy Holt ens interpel·la directament", diu Grandas. "És un treball que té un component participatiu i obert constant. Potser no necessites moure't exageradament o actuar immediatament, però t'està obligant a replantejar-te com et situes en el món", subratlla.
Nancy Holt va ser una pionera de l'ús artístic de mitjans com el vídeo i l'àudio, i també va fer llibres d'artista. La seva formació va començar en el camp de la biologia, cosa que es tradueix en el fet que la seva obra és fruit de "llargues observacions i complexes planificacions". "Nancy Holt disloca o tensa els llenguatges de l'art, es desplaça cap al que és performatiu, cap al que és participatiu, perquè ens demana que ens involucrem en les obres", conclou Grandas.
