Els nazis es queden a Montjuïc fins al maig
Més de 80.000 persones han passat per l’exposició sobre la Barcelona nazi
BarcelonaL’amor que professava una part de la societat barcelonina per Hitler suscita força interès. El maig passat, després de quatre anys d’investigacions, els historiadors Mireia Capdevila i Francesc Vilanova van destapar aquesta admiració a Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945) (L’Avenç, Ajuntament de Barcelona i Fundació Pi i Sunyer), que ja ha arribat a la segona edició i se n’ha fet una versió en castellà. Part del miler d’imatges que els dos historiadors van localitzar als arxius s’exhibeix des del novembre al castell de Montjuïc, a l’exposició Nazis i feixistes, l’ocupació simbòlica de Barcelona (1939-1945), que ja han visitat més de 80.000 persones. Arran de l’èxit s’ha decidit prorrogar-la: s’acabava el 23 de febrer i ara s’allarga fins al 30 d’abril.
“És una Barcelona molt desconeguda per molta gent, són imatges molt potents que fan visible l’ocupació de la ciutat amb esvàstiques i actes feixistes. El cor de la capital catalana bategava a ritme alemany”, diu Capdevila. Com es pot observar al mapa amb què comença l’exposició, el centre de Barcelona es va omplir de seus de l’amic nazi: el Banc Alemany Transatlàntic, la Cambra de Comerç Alemanya, la Casa Alemanya de Barcelona, el Mercat d’Artesania Alemany, el Col·legi Alemany...
A l’exposició es fa visible que molts edificis emblemàtics es van engalanar amb esvàstiques. “Hi havia la implicació i la simpatia d’una part de la societat que cedia edificis a cost zero a l’amic nazi”, explica Capdevila. Les esvàstiques van onejar a la Universitat de Barcelona amb motiu de l’Exposició del Llibre Alemany. Per a l’Exposició d’Arquitectura Moderna Alemanya, l’Ajuntament va cedir gratuïtament l’edifici del Museu d’Art Modern a la Ciutadella, l’actual Parlament. Els aniversaris de Hitler se celebraven al Palau de la Música i el Teatre Tívoli, i el Coliseum i el Cinema Victòria eren l’escenari de les grans festivitats alemanyes.
“Els nous amics alemanys van arribar per aire i per mar, ho van fer amb la complicitat de totes les autoritats, i això ho fem visible”, diu Capdevila. Hi ha fotografies de l’arribada de nazis a un devastat aeroport del Prat i al port de Barcelona. A l’exposició s’explica, per exemple, que al port es va fer evident que la neutralitat de Franco era mentida. Hi va haver un intercanvi de presoners el 1943 i el tracte no va ser el mateix per als britànics i els alemanys: “A les esposes alemanyes els donaven rams de flors i a les britàniques no, a l’oficial alemany se’l va allotjar al Ritz i se li va pagar tot i el britànic va haver de dormir a casa del representant del seu país”.
L’Ajuntament de Barcelona també va rebre amb tots els honors les delegacions d’amics alemanys i italians, i s’hi veien sovint homenatges i condecoracions. Les estacions de França i del Nord són un altre escenari d’aquestes simpaties. El 27 de novembre del 1941 van acollir la sortida de més de sis-cents “productors”: voluntaris per anar a treballar a les fàbriques i indústries alemanyes. Aquell mateix hivern es van enviar més de vuit-centes caixes d’obsequis, per valor de 76.000 pessetes, als voluntaris de la División Azul.
La investigació de Capdevila i Vilanova sobre els primers anys de la postguerra a Barcelona no s’acaba aquí. Ara fan recerca sobre l’altre bàndol, el rastre de francesos i britànics durant aquells primers temps sota la dictadura.