Neandertals i sàpiens van conviure i van tenir sexe a Europa entre 45.000 i 49.000 anys enrere

BarcelonaFa catorze anys, el biòleg suec Svante Pääbo va reescriure la història de l’evolució humana quan va obtenir la seqüència del genoma nuclear dels neandertals. Les proves van demostrar que els humans moderns, amb ascendència europea o asiàtica, tenen entre un 2% i un 3% de genoma neandertal. Els avenços tecnològics permeten tenir-ne cada cop més detalls, i ara s’ha pogut precisar el moment en què neandertals i sàpiens van conviure i van tenir sexe a Europa: entre 45.000 i 49.000 anys enrere. És bastant més recent del que es creia. "Es planteja que hi va haver un únic episodi en tots els territoris que es va prolongar diverses generacions", assegura l'especialista en arqueozoologia de la Universitat de Barcelona Lluís Lloveras.

Un equip internacional liderat per investigadors de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva ha seqüenciat els genomes d’humans moderns més antics que es conserven i que van ser recuperats de set individus que van viure entre 42.000 i 49.000 anys enrere als jaciments de Ranis (Alemanya) i Zlatý Kun (Txèquia). Aquests genomes pertanyen a un grup de sàpiens que va marxar de l’Àfrica fa més de 50.000 anys i es va dispersar pel món. "La novetat d’aquest nou estudi publicat a Nature aquest dijous és que ha pogut extreure dades que fins ara no teníem. Quan neix un infant amb un progenitor neandertal i un altre de sàpiens, té un 50% de cromosomes del pare i un 50% de la mare. Posteriorment, aquesta informació genètica es va fragmentant i l’estudi el que fa és analitzar-ho", detalla Vanessa Villalba, investigadora principal del grup Arqueogenòmica de l'Institut de Biologia Evolutiva.

A partir d’aquí, l'estudi arriba a la conclusió que, en el cas de les restes analitzades, el primer encontre es va produir aproximadament 80 generacions enrere. No va ser un encontre fortuït, sinó que es va prolongar durant centenars d'anys i, per tant, hi va haver una convivència. "En termes d'evolució no és gaire temps, però si es mira des d'un punt de vista històric sí que ho és", assegura un dels autors de l'estudi, Kay Prüfer. "No crec que en aquell moment tinguessin una identitat col·lectiva com la que tenim ara nosaltres quan mirem enrere; simplement es devien anar trobant i es devien anar creuant", destaca Carles Lalueza, especialista en paleogenòmica i director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

A Ranis, les restes són de dos infants, tres homes i tres dones. Entre ells hi ha una mare i una filla. De Zlatý Kun, que està a uns 230 quilòmetres de Ranis, es va analitzar el crani d’una dona. Tots ells van viure en una Europa molt més gèlida fa més de 45.000 anys. "Sorprenentment, vam descobrir una relació de cinquè o sisè grau entre la dona de Zlatý Kun i dos individus de Ranis", explica Arev P. Sümer, autora principal de l’estudi. Compartien un mateix ancestre i eren una comunitat petita dispersa en un territori força extens. A més, les dues comunitats fabricaven el mateix tipus d’eines. Les variants genètiques permeten saber que tenien els cabells i la pell fosca, i els ulls marrons; per tant, eren d’origen africà. Es creu també que el grup va anar minvant força amb el temps.

El que conservem dels neandertals

Un altre estudi publicat a Science detalla quina genètica es va conservar amb el temps i quina va desaparèixer ràpidament. "Dels ancestres neandertals sobretot es conserva la informació genètica que té a veure amb el sistema immunitari i la pigmentació de la pell, perquè els neandertals havien viscut durant milers d'anys a Europa i s'havien adaptat als diferents patògens i als canvis climàtics, i amb el metabolisme. La purga és molt ràpida i tota aquella informació que resultava poc útil va desaparèixer ràpidament", detalla Kay Prüfer.

El llinatge analitzat va desaparèixer, no som hereus de les comunitats que van viure a Ranis i a Zlatý Kun fa més de 45.000 anys. "Això ens demostra que la història dels sàpiens tampoc és una història d'èxit, sinó que també hi va haver grups que es van extingir en diferents moments", assegura Johannes Krause, un dels altres autors de l'estudi. Si miréssim un llibre de prehistòria de fa vint anys, la narrativa tindria poc a veure amb el relat que s'està construint actualment a partir de les recerques més recents. "Hi va haver diferents onades migratòries des de l'Àfrica, i hi va haver també moltes hibridacions, molts encontres i també moltes extincions", conclou Lalueza.

Altres jaciments han aportat proves que neandertals i sàpiens es van relacionar i van tenir descendència posteriorment. Hi ha les restes de sàpiens trobades a Ust’-Ishim (Sibèria), que són de fa 44.000 anys i també es va trobar ADN neandertal de 30-50 generacions anteriors; les de Peștera Oase (Romania) de fa 40.000 anys, o les Bacho Kiro (Bulgària) de fa 44.000 anys, on també es va trobar els rastres de progenitors neandertals 60 generacions enrere. El nou estudi posa en qüestió també les dades que es tenien fins ara sobre els misteriosos denissovans, perquè l'encontre entre denissovans i sàpiens va tenir lloc després que els sàpiens es mesclessin amb els neandertals.