“Necessit que hi hagi una mica de precipici, per crear”

PalmaEls sons de la música tradicional mallorquina són la matèria sensible amb què treballa la manacorina Joana Gomila. El seu primer treball, Folk Souvenir (Premi Bonet de Sant Pere de Música als premis Ciutat de Palma l’any 2018) és un viatge pel món sonor imprès en l’ADN de l’illa, a partir de tonades populars duites a la contemporaneïtat. “Hi ha una necessitat de tocar el material del territori, de l’entorn on has nascut, has crescut i t’has nodrit”, diu l’artista, encarregada de l’espectacle de cloenda de la Fira B!, Sa Mateixa, juntament amb la coreògrafa i ballarina catalana Lali Ayguadé. A més, la jornada de dissabte interpretarà algunes peces del seu proper disc, Paradís, que fa a duet amb Laia Vallès. Serà la primera vegada que les rep un públic.

Presentareu un extracte del nou disc a la Fira B!. Què ens en podeu avançar?

Sí, serà una petita prèvia del disc, que es presentarà l’11 de desembre al teatre Principal. Es dirà Paradís i és a duet amb Laia Vallès. Serà la primera vegada que sona en públic.

Què us ha duit a treure un disc a duet?

Moltes coses. Amb el disc Folk Souvenir, quan feia gairebé un any que tocàvem, vàrem començar a fer concerts a duet i a trio amb gent diferent i vàrem acabar fent-ne molts amb na Laia. La sonoritat que vàrem començar a obrir amb ella de teclat, sintetitzadors modulars i processant la veu em va dur a tenir moltes ganes a treballar des de zero amb això. I les cançons de Paradís estan plantejades des d’aquest format.

En els vostres projectes hi ha un punt de creació col·lectiva. Com viviu aquests processos?

És que jo no ho puc entendre d’una altra manera. Allò interessant és el que tothom hi aporta, a la idea. I ho entenc així amb tot el que faig, fins i tot quan form part d’altres projectes que no he engegat. Sempre hi ha aquesta part de col·lectivitat perquè la creació sigui més helicoidal.

Hi ha una tendència a utilitzar les músiques tradicionals i dur-les a la contemporaneïtat. Per què creis que passa això?

Crec que és una cosa molt natural. Va passar ja els anys setanta, un moment en què segurament hi va haver una feina més de recerca, de cercar les fonts i recuperar-les. Nosaltres ens hem trobat una herència més definida i és normal que tothom estigui fent feina amb aquest material, perquè al final et toca més de prop aquesta música popular que no un stand up de jazz de l’Amèrica del Nord, encara que et pugui agradar molt. Hi ha una necessitat de tocar el material del territori, de l’entorn on has crescut i t’has nodrit.

Tancau la Fira B! amb Sa Mateixa

És una proposta que l’Auditori de Barcelona ens fa a la ballarina i coreògrafa Lali Ayguadé i a mi dins el cicle Escena, que ajunta dos artistes que no hagin treballat mai junts i els proposa fer una creació. Na Lali va convidar en Magí Serra, i jo na Laia Vallès i en Santi Careta. Vàrem fer una creació col·lectiva: vàrem fer bullir el que teníem dins i va sortir Sa Mateixa. Ens vàrem entendre molt bé, tot i que mai no havíem creat tots junts. Començàvem de zero, no sabíem què sortiria, i al final tenim un espectacle que estimam molt.

Com us sentiu davant aquesta incertesa en la creació?

La necessit. Necessit que hi hagi una mica de precipici, per crear. Són situacions que m’agraden molt. I, sobretot, quan és amb gent que li aporta espurna, foc, llana. I tothom vol anar a una profunditat amb la creació.

Sa Mateixa té dansa. Abans, també heu treballat amb la companyia de circ Hotel Iocandi. Cada vegada anam a difuminar més les disciplines? Sa Mateixa

És que a mi m’agraden molt les arts escèniques i els llenguatges multidisciplinaris, en què allò important no és específicament la tècnica sinó el que cerques explicar. Aquí hi pot haver dansa, circ, teatre, poesia... I fins i tot llenguatges que no tenen ni nom.

Arran de Sa Mateixa

Sí. He fet feina amb altres projectes seus. He fet l’espai sonor d’un espectacle seu i ara col·laboraré també en una peça nova que prepara. Per a nosaltres, que l’Auditori ens hagi dit de fer això ha estat molt bonic, perquè ha estat un descobriment, na Lali.

Esperàveu que s’encaminàs de la manera que ho ha fet, la vostra vida professional?

Segurament no esperava res, quan vaig començar. Durant aquests anys, he intentat entendre les coses que m’arribaven i gaudir-ne. Cada projecte que m’arriba me’l prenc com un aprenentage. Ara em sent molt afortunada perquè sense haver-ho projectat d’aquesta manera, faig feina amb gent meravellosa que estima molt el que fa i que va molt a fons.