La necròpoli de Son Real, un esplendorós jaciment que empetiteix
Aquest juliol s'acaba definitivament el procés d'excavació del cementeri, i vindran tasques d'investigació, manteniment i documentació històrica
PalmaL’excavació de la necròpoli de Son Real arriba al final aquest mes de juliol. La d’aquestes darreres setmanes, per tant, ha estat la darrera campanya del jaciment; hi ha fet feina un equip de prop de vint persones, format per arqueòlegs, restauradors i antropòlegs. Una part de l'equip, aquest dimecres dematí, treballava en les darreres restes trobades a la necròpoli. Aquesta campanya és la primera –i la darrera– que es fa a Son Real després d’un any sense excavacions a causa de la pandèmia. Així, representa un punt final a les tasques iniciades el 1998 i que varen continuar les feines que ja s'havien fet l'any 1995 a la necròpoli veïna de l'illot dels Porros. En aquests moments, el cementeri es troba en el seu moment més "esplendorós" i de "consolidació". Que estigui tan a prop de la mar, però, provoca que el jaciment estigui en perill de descomposició per la sal i les temporades de meteorologia adversa.
Així ho descriu l'arqueòleg Jordi Hernández-Gasch, que, juntament amb els restauradors Margalida Munar i Bernat Burgaya, és un dels directors d'aquesta campanya de restauració i excavació. Promoguda per l'Ajuntament de Santa Margalida, aquesta tasca està finançada a través d'una subvenció de la Secretaria d'Estat de Turisme. En realitat, el projecte a què es van atorgar 40.000 euros va més enllà de les darreres feines a la necròpoli, ja que consisteix a mantenir la zona i aportar eines per la divulgació del coneixement de l'espai. El projecte està coordinat amb l’àrea de Turisme de l’Ajuntament de Santa Margalida.
La campanya d'enguany tenia pendent excavar el sector nord-est del jaciment, on quedava, com a mínim, una tomba –en què s'han trobat les restes. A més, s'ha comprovat tota la zona, el sector, per assegurar que no hi hagués més tombes. "Pel que sembla, aquesta és la darrera tomba que hi ha. És cert que, segons calculam, el 30% de la necròpoli ha desaparegut per la degradació marina. Així que, amb el que hi ha, podem dir que el jaciment està acabat, i això no es pot dir moltes vegades", ha assegurat Hernández-Guasch.
Una de les feines que també s'han anat fent aquests dies ha estat la consolidació de les tombes excavades a les darreres campanyes 2019 i 2021 per tal d'evitar que es degradin i assegurar-ne un bon manteniment. La restauradora Margalida Munar remarca que "acabar l'excavació del jaciment" no vol dir "no fer-hi feina", ans al contrari: "És importantíssim que, a partir d'ara, es dediquin doblers al manteniment i a la conservació de la necròpoli per reivindicar-la i valorar-la". Hernández-Gasch també recorda que el que ve ara és "la investigació, la recuperació de la informació històrica que s'ha anat recopilant aquests anys".
Una localització única i problemàtica
Un dels grans problemes d'aquest cementeri és la seva localització, que és privilegiada i única, però també perillosa. "La salinitat de l’ambient, a més de la incontrolable meteorologia, va degradant a poc a poc el jaciment. De fet, amb el temps es va encongint. Per això en falta un 30%".
L’acció humana també hi ha tingut un impacte negatiu important: "Hi ha hagut espolis i, especialment a principi dels anys noranta, s'hi feien carreres de motocròs", diu l'arqueòleg. No obstant això, durant els darrers anys el respecte cap a la necròpoli s'ha anat incrementant i cada vegada hi ha menys actuacions vandàliques.
Restes òssies de 425 persones
Quan encara falten per documentar les troballes d'enguany, per ara al jaciment s'hi han descobert 143 tombes en 935 metres quadrats i s'hi han recuperat restes òssies d’un mínim de 425 persones, a més d’un gran nombre de fragments de ceràmica, os, vidre i metall corresponents a eines, armes i objectes d’abillament personal o de significat o ús ritual.
Aquestes tombes es destinaren, entre els segles VII i II abans de la nostra era (a.n.e), a enterrar-hi sobretot les elits, les classes altes de les comunitats locals. Els cossos s'enterraven, tal com explica Hernández-Gasch, en "postura encongida amb cames i braços molt flexionats i també fermats".