'Negacionisme': aquest és el neologisme de l'any 2021

BarcelonaNegacionisme és la paraula que més vots ha obtingut en la crida oberta que, per vuitè any consecutiu, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (OBNEO) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han fet aquest 2021. Hi han participat més de 8.000 persones, però per edats les votacions han sigut força diferents. Si hagués sigut pels més joves, la franja d'entre 10 i 30 anys, hauria guanyat un altre neologisme: cisgènere (persona en què el sexe assignat coincideix amb la identitat sentida). I si s'hagués imposat l'elecció dels més grans, entre 70 i 90 anys, hi hauria hagut un altre vencedor: edatisme (actitud discriminatòria envers un pacient consistent en abstenir-se d'aplicar-li mitjans diagnòstics o terapèutics que li serien beneficiosos a causa exclusivament de la seva edat avançada).

"Aquestes diferències ens diuen que les sensibilitats, segons les edats, són molt diferents, i crec que és un missatge positiu", diu Judit Freixa, coordinadora de l'Observatori de Neologia. Al capdavall, assegura Freixa, els neologismes ens parlen molt de nosaltres mateixos: "Ens diuen què ens interessa, què ens passa, què ens preocupa o què ens il·lusiona". Només cal veure els noms que es van imposar en anteriors edicions: estelada (2014), dron (2015), vegà-ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019) i coronavirus (2020). Finalment, el 2021 s'ha imposat negacionisme però només per 21 vots més que podcast.

Aquests han sigut els finalistes:

• Negacionisme
• Podcast
• Cisgènere
• Distòpic
• Antivacunes
• Presencialitat
• Edatisme
• Disfòbia
• Cronificar
• Monodosi

Els neologismes són mots que es troben en l'ús però no en els diccionaris de referència. Freixa, però, està convençuda que negacionisme aviat deixarà de ser un neologisme perquè serà acollit pel diccionari de la llengua catalana: "Se la miraran amb bons ulls, perquè és la societat qui ho ha decidit i vol que entri a formar part del diccionari", diu. De fet, tots els neologismes vencedors de les anteriors edicions, segons Freixa, han acabat formant part del diccionari.

El recorregut fins al diccionari

Tots els neologismes neixen perquè la població els comença a utilitzar per denominar una cosa nova o per dir-la de manera diferent, però no tots acaben al diccionari. "Poques vegades els neologismes sorgeixen de les institucions i, en aquests casos, se'n diu neologia planificada. A vegades es fa per evitar les còpies de l'anglès, com, per exemple, coixí de seguretat en comptes d'airbag", explica Freixa. Hi ha també els neologismes efímers, aquells que durant un temps s'utilitzen molt però que acaben desapareixent perquè estan vinculats a un esdeveniment que té data de caducitat. "Amb la pandèmia han sorgit moltes paraules noves que d'aquí deu anys, si tot va bé, ja no es faran servir", diu Freixa.

Qualsevol mot que es vol incorporar al diccionari passa per la comissió lexicogràfica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Hi ha paraules noves des d'un punt de vista lèxic, semàntic o sintàctic. "El significat de bústia, per exemple, va canviar quan el correu postal va arribar a les cases; en llengua antiga volia dir una cosa completament diferent", detalla Josep Martines, president de la comissió de lexicografia de la Secció Filològica. El mot nou és sempre objecte d'una investigació a les oficines lexicogràfiques de l'IEC. "Se n'estudia l'origen geogràfic, textual i lingüístic, el tipus de text, el sentit i significat, el comportament que té...", afegeix Martines.

Així, s'investiga quin comportament té en altres llengües i la tradició lexicogràfica pròpia. "Té una importància radical el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, on hi ha una selecció, des del 1832 fins a l'actualitat, de representacions d'usos lingüístics en moments històrics concrets. És com una biografia de les paraules, i no hi ha filtres [moltes no estan als diccionaris]", concreta Martines. Altres corpus on investigar el comportament d'una paraula són internet o Google, diferents monografies dialèctiques... I una altra qüestió a tenir en compte és les conseqüències que pot tenir en el mateix diccionari, perquè tot pot tenir un efecte dominó. Finalment, la comissió que presideix Martines és la que dona el vistiplau.

La diversificació de la comunicació a través de molts canals i la globalització han fet que augmentés la producció de neologismes. Freixa calcula que cada any sorgeixen prop d'un miler de paraules noves i un terç són manlleus de l'anglès i d'altres llengües: "Els últims anys han augmentat els neologismes que venen d'altres llengües com el japonès, el xinès, l'àrab... El 50% són paraules formades amb les regles de la mateixa llengua i entre un 5% i un 10% són paraules que dotem de nous significats". El català, com qualsevol altra llengua viva, té creativitat lèxica i acull, doncs, neologismes de tots tipus: estables i efímers, nous i vells, ben formats i transgressors.